Causes diferents, però coincidents en el temps, tant a nivell professional com a nivell personal m’obligaran a mantenir una baixada important d’activitat durant uns mesos: posem que fins a finals d’any, pel cap baix. Vaja, abans que m’ho digueu vosaltres, reconec que tampoc no és, certament, que durant els darrers temps hagi tingut una activitat pública exagerada o notable… però és que ni això!
Ja he comunicat aquesta circumstància, per exemple, als companys de Xarxa Santboiana, aprofitant l’avinentesa que un cop acabada la migració a la nova weblog 2.0 (el principal mèrit d’això és del Josep M. Comas, que quedi clar), doncs això, que ens podem prendre una temporada de més relax tots plegats.
En fi, i perquè us explico tot això? Doncs perquè tampoc us estrany que continuï o bé augmenti la irregularitat que ha estat present els darrers temps en la publicació de posts. I és que una cosa porta a l’altra i, quan falta temps per fer les coses ben fetes, falta temps per tot… Ara, que quedi clar, eh?: potser seguiré sent irregular, però penso seguir escrivint!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qué curioso. Parece una epidemia. De golpe y porrazo, a todos los combativos blocaires d`erc en los municipios donde este partido ha pasado de la oposición a gobernar (supuestamente), se les han acumulado circunstancias “profesionales y personales” que, mira tú qué casualidad, les impiden una dedicación “regular” en sus blogs especialmente críticos hasta hace poco.
No creía yo que con tres aperitivos, dos refrigerios y un xeflis se pudiera comprar el silencio de quien tiene como cabecera de blog: “L`única batalla que es perd és la que s`abandona”.
Barato, barato…