El diari Avui recull un altre dels rumors que ressonen amb més insistència capa cop: el de les parelles creuades a ERC [vegeu-ho aquí]. En aquesta notícia s’explica que “ara Bertran planta cara a Puigcercós amb una candidatura, però són moltes les veus dins del partit que sospiten que la doble urna obre la porta al vot creuat i que el tàndem Puigcercós-Bertran, potenciat o no des de les dues candidatures, és un escenari plausible.” Us he de dir que aquest rumor, de dilluns ençà, m’ha arribat des de 3 llocs diferents del territori i que, fins avui, no acabava de donar-li massa crèdit, però potser el fet que ho reculli la premsa me’l fa ja del tot versemblant.
Però a mi l’informació m’ha arribat matisada: em diuen que no és només un rumor i que la proposta ha sortit (i ha arribat al territori) des dels respectius entorns de Puigcercós i de Bertran. El perquè d’aquests suposats moviments o instruccions rauria en les intencions de vot que s’estarien detectant entre la militància: m’expliquen que, d’una banda, l’elecció a President presentaria un claríssim frec a frec entre Carretero i Puigcercós i, de l’altra banda, l’elecció a Secretari General estaria encapçalada per Bertran i Niubò, reduïnt-se la tria amb possiblitats a ells dos i quedant la resta de candidats pràcticament sense cap opció de ser elegits. Coneixent com funciona alguna de la gent que papalloneja al voltant de Puigcercós i Bertran, he de dir que m’ho crec bastant per no dir del tot.
D’acord amb la meva limitada experiència, votar aquest tàndem seria com votar una mena de Politburó: marginació de la discrepància, control absolut de l’organització, pressió sobre el territori, oportunitats per als grimpadors… Poc que m’agradaria tot això a mi! Per tant, he de dir que amb aquestes perspectives gairebé ja m’han fet decidir. Vagi per endavant la meva recança, que ni Carretero ni Niubò, cadascun per causes diferents, no em convencen gaire i que així ho he dit manta vegades, tant de paraula com per escrit. Tanmateix, si l’única combinació que té possiblitats reals d’evitar l’altre tàndem és aquesta, faré el cor fort i els votaré… i que la santa i pacient militància d’ERC, pel bé del partit i del país, tingui els ulls ben oberts i la ment prou clara!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“…coneixent com funciona alguna de la gent que papalloneja al voltant de Puigcercós i Bertran…”
Jolín, como está el patio. Menuda andanada. Así que desde el propio partido se confirma que algunos “dirigentes” locales que se hicieron la foto junto a Puigcercós una soleada mañana de primavera en la exclusiva terraza del Palau de Mar, en realidad no estaban más que mariposeando.
Veamos el Diccionario de la RAE:
Mariposear:
1ª: en materia de amores, variar con frecuencia de aficiones y caprichos.
2ª: andar o vagar insistentemente alrededor de alguien, procurando el trato o la conversación con él.
Digo yo que se referirá a la segunda acepción.
Me recogeré pronto…
Parece que se acerca la noche de los cuchillos largos.
” per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines!”
Nunca entendí muy bien lo del altre juny, ahora lo entiendo, ahora!.
Qué alegria, qué gozo, cuánta satisfacción…esa sangre llegando al rio, Llobregat, Ter o Ebre.
En lloc de perdre el temps per aqui també podrieu anar a i arreglar els problemes dels vostres partit, el PP i el de la Díez que també s’estan esbarallant i aixi farieu alguna cosa util
Ho dic als que han escrit abans que jo