Bloc de notes

Els Pedalemuquè hem resseguit una ruta que passa per la Crosa i St Pere Sestronques. Hem començat fent el meu itinerari de fa dos dies i hem arribat a l’ermita d’hora i poc cansats. Per cert, que ells dos venien amb fruita i galetes per esmorzar i jo no estic acostumat a portar-ne si no és en una ruta llarga. És una bona idea i hauria d’acostumar-m’hi.

A la tornada hem pensat que seria més divertit travessar el riu i esquitxar-nos una mica. Una mica d’aventura, que encara som nens! Per comptes de fer la tirada llarga d’Anglès a Salt per la via verda hem saltat a l’altre costat de riu per la passera dels àrids de Vilanna i després hem tornat al marge dret per la resclosa d’en Joga.

Ha sigut divertit i potser hi tornarem; m’agradaria.

També m’ha agradat retrobar-me amb tots dos perquè feia temps que no ens veiem tot i que amb en Pep vam coincidir fa uns dies per casualitat quan ell i la seva parella anaven cap a Banyoles i jo en tornava. M’ha agradat xerrar-hi perquè ben poques vegades ho havíem fet. En realitat, potser mai no havíem parlat tots tres junts de temes gaire personals tot i que tampoc no hi hem entrat en detall. Els he escoltat i m’he sentit escoltat.

També estic content d’aquesta escapada només per la qüestió bicicleta; l’Alfons és un ciclista experimentat i tot i això li he ensenyat camins que no coneixia, de manera que n’estic diguem-ne orgullós; en Pep és un entès en qualsevol cosa que tingui a veure amb vies verdes i ens ha explicat un parell de detalls que jo no coneixia (no sé si l’Alfons tampoc).

Aviam si podem tornar a quedar. M’agradaria fer sortides amb ells de manera més o menys regular, no sé si podrà ser.

Per cert, quan he tornat a casa, sorpresa i de les bones! Avui en Pau ha hagut d’anar a Mataró per acompanyar la seva mare en una feina que es veu que hi fa. Com que ell s’hi avorria i la cosa anava per llarg, ha llogat una moto mentre la seva mare anava fent i s’ha presentat a casa, a Salt. Hem xerrat i dinat i després ell ha tornat per recollir la seva mare a Mataró.

El canadenc que vam conèixer a Montserrat ens havia recomanat l’Hostal Mundial de Lleida, on pots dormir per 22 euros i si ets pelegrí també esmorzar. Nosaltres no som pas exactament pelegrins però com que portem la credencial la cosa funciona. El Mundial es troba a la plaça de St Joan, 4 (tel 973 24 27 00 i a/e hostalmundial4@hotmail.com).

A primera hora de la tarda arriba la Mo per endur-se l’Adrià, tal i com havíem pactat perquè ja havíem quedat amb l’Adrià que m’acompanyaria fins a Lleida. M’ha agradat molt compartir aquesta ruta tots dos junts, hauríem de fer més coses plegats. El recorregut ha anat molt bé i ha sigut ràpid; de fet, hem trigat un dia menys del que havíem calculat. L’Adrià se’n torna a casa havent fet entre 350 i 400 kms comptant els que portàvem diem-ne d’entrenament per anar de Salt a Palamós. Gràcies per donar-me l’oportunitat de fer plegats aquest camí!!!

Ara hauré de plantejar-me què faig amb les vacances que em queden. Sóc a Lleida, tinc una bici i em queden més de dues setmanes abans d’haver de tornar a la feina. Tiro cap a casa? Enfilo cap al nord? Al sud? Segueixo cap a l’oest?

Calor espantosa a la tarda. Caldrà llevar-se d’hora al matí si és que vull anar en bici.

Després de rumiar-hi una mica i sospesades les opcions decideixo tirar cap a l’oest i continuar cap a Galícia. No sé si hi arribaré però són paisatges que desconec i em fa gràcia acostar-m’hi. Aprofito les últimes hores de la tarda per passar per un taller a repassar la bicicleta; si vull fer més de quilòmetres l’he de tenir a punt, que ja comença a fer fresses estranyes!