La Castanyada Fulles daurades cauen pel carrer, l’aire fresc invita al joc de viure. Les castanyes cremen suaument al foc, mentre menuts i grans es posen a riure. Panellets de sabors omplen la taula, ametlles torrades esperen el seu torn. Els xiquets corren baix dels estels, entonen líriques que emanen somriures. Llums i espelmes brillen
Durant l’any 2026 es compliran seixanta anys de l’important moviment migratori campredonenc cap a la població francesa de Soisy-sûr-École, un episodi cabdal de la història laboral i social del poble que ha deixat un llegat cultural i humà profund i perdurable. Catalunya ha estat, tradicionalment, una terra d’emigrants. A partir del febrer de 1939, milers
Estimat Quim, La raó d’aquesta carta és expressar l’admiració d’un professor que ha vist com aquell adolescent brillant, que començava a traçar el seu camí, s’ha convertit en un referent. Et vaig conèixer quan encara eres aquell noi que observava amb curiositat des de la meua posició de docent, intuint ja una llum particular, una
Estimat Jesús M. Tibau, Tinc el gust de contestar la teua carta, que em vares llegir a la biblioteca de Tortosa amb aquella veu tan càlida i propera en motiu de l’acte de presentació dels meus dos darrers llibres: Les cartes de GEMINIS i The Unsustainable Lightness of Verse, que analitzen i tradueixen respectivament dos
Al Molt Honorable Sr. Salvador Illa Roca President de la Generalitat de Catalunya Molt Honorable President, Permeti’m adreçar-me a vostè amb el màxim respecte. L’únic lligam que tinc amb la seua persona és el poble que ens uneix: la Roca del Vallès, del qual vostè va ser alcalde. Durant la postguerra, tres germans del meu
Estimat Xabier, Des que ens vam conèixer fa un parell d’anys, per mitjà dels nostres estudis sobre Joan Cid i Mulet (Jesús, 1907 – Ciutat de Mèxic, 1982), la nostra amistat ha crescut com un riu que travessa paisatges diversos, entrellaçant literatura, passió per la cultura nostrada i l’aprenentatge de llengües estrangeres. La figura d’aquest
Estimat Jordi, Et confesso que vaig sentir un orgull sincer, profund, en veure la manera brillant en què vas conduir la Jornada del Patrimoni organitzada pels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa el passat dissabte. No sols per la precisió de la teua dialèctica, sinó per l’esperit que la sostenia: aquella estima
Hi ha pobles que no es visiten, es viuen, et sorprenen. Sant Mateu del Maestrat és, indubtablement, un d’aquests. Des de lluny, ja es percep l’ombra majestuosa de les seues muralles medievals, que envolten la ciutat antiga com qui protegeix un tresor. Passejar pels seus carrers empedrats és fer un viatge en el temps, retrocedint
Els aiguats d’aquests darrers dies han colpejat durament el poble de Godall, al cor del Montsià. Les imatges parlen per si soles: carrers convertits en canals, torrents desbordats que baixaven per la carretera principal, marges i camins desapareguts sota l’aigua i el fang. L’aiguat s’ho ha endut quasi tot, però no ha pogut endur-se la
La calma abans del tro L’Alguer es desvetllava aquell 17 de maig de 1943 amb una pau sospitosa. Lo sol daurava les muralles antigues i la mar semblava un llençol blau sense ni un ondet. Al carrer de Sant Francesc, la jove Irene Canu estenia la roba mentre pensava en com escapar de la monotonia
Introducció Quan a principis de febrer de 1939 les tropes republicanes i milers de civils varen emprendre el duríssim camí de la retirada a través del Coll d’Ares, el poble de Campredó, com tants altres dels Països Catalans, quedava marcat per un exili llarg i ple de privacions i censura. La caiguda de Catalunya va
Les ciutats de Tortosa i Amposta acullen en dos caps de setmana el Congrés Ebrencs i ebrenques a la Segona Guerra Mundial, una cita acadèmica i ciutadana que pretén recuperar la memòria dels homes i de les dones de les Terres de l’Ebre que van viure l’exili, la deportació i la resistència en el context
El passat 3 de setembre va donar el seu darrer sospir l’estimat lingüista i poeta Albert Aragonès, als 62 anys. Ho ha fet discretament, com havia viscut, però deixant rere seu una empremta fonda i inesborrable en la comunitat educativa, cultural i lingüística de les Terres de l’Ebre i més enllà. Era, per a tots
Antoni Canu (Ocier, 1929) és un dels noms més destacats de la poesia contemporània en català. Sard de naixement però alguerès d’adopció, va arribar a la ciutat de l’Alguer de petit i amb el temps va convertir el català local en la sua llengua literària. La sua trajectòria, reconeguda amb nombrosos premis —inclosa la Creu
En un matí de primavera del 19 de maig de 1929, a la ciutat sarda d’Othieri, era nat Antoni Canu. Era fill d’una terra fèrtil i generosa, marcada per l’olor de les herbes mediterrànies i pel cant antic dels sous laboriosos habitants. La sua infantesa fou feta de jocs senzills, de paraules sardes i de