Emigdi Subirats i Sebastià

Poema A l’amistat, dedicat a una amiga estimada, Dolors Queralt, que ahir va tindre una festa d’aniversari especial al Bar el Parc de la veïna ciutat de Tortosa.

«És llavors quan l’atzar posa en escena
una amistat gegantina a preservar
– bella i serena, immensa i divina -.
Algú que ens ha deixat petjada,
ha palpat nostre íntim sentiment,
com una gavina de ferma volada.
Aquest algú que mou cultura,
l’ensenyança de la vida més humana,
– eternament plena de galivança -;
aquest algú que et fa bona lectura
de tot allò que surt com anell al dit,
– tothora el crit de l’esperança -.
Aquest algú que creu en tu,
que t’aporta veritat encesa,
que descabdella els dubtes de feblesa.
Aquest algú de l’adhesió eterna,
de la germania en moments de flaquesa,
quan renaix l’afecte i el fervor.
En complicitat, en tendresa,
en amor amical tostemps,
en companyonia sempre estesa.
Passen els anys, diversos són els camins,
beneïda l’harmonia, l’avinença!
En un paisatge de paradís
el flamenc endolceix nostra retina.
Es desvetlla el poble en primavera,
els costums d’ans enlairen l’ànima,
conviuen amb l’aigua recent
i el vent refrescant que crida fal·lera:
lleialtat, concòrdia, confiança encisera!
Quan res no quedarà, la paraula
assolirà l’infinit, l’afecte reviurà.
L’estima – tothora – vencerà l’oblit!«

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!