Josep Arasa i Ferrer

"Èsser Occitan es una pòrta dubèrta sul futur e un acte de fe dins la dignitat de l’òme" Robert Martí 

Fragments del discurs de Robert Martí -en aquell moment President del Institut d?Estudis Occitans- en motiu del cinquantè aniversari de l?entitat (1995), que ajuden a apropar-nos a la nació veïna. En Robert Martí es un complert intel·lectual occità que te la virtut de ser fidel al seu país. Si la seva pàtria fos un altre, avui el seu nom estaria en els llibres de text. Ell, com tan altres, paga el preu de ser occità.

?Vaquí mila ans que caminam, mila ans d?auratges e de tempèstas, mila ans de fuòcs e de cendres, mila ans de lenhièrs e d?inquisicions, inquisicions de totas menas, religiosas, laïcas, politicas. Mila ans que caminam, volontaris e caparruts sus la sola tèrra que nos demòra, la sola patria que podem abitar: vòli parlar de la nòstra lenga. Mila ans de nomadisme immobil que nos faguét estrangièr sus nòstra tèrra. Mila annadas que nos meneron del sègle d?aur dels Trobadors, a l?ora sorna de la vergonhosa caça de pateses….Mila ans que caminam e l?òm s?estonariá de nos trapar cansats?.

Mas sètz aquí, amics, portats per una fe, mai fòrta que l?istòria, rics de volontat, obrièrs pacients d?una reconquista capuda. L?ostal que bastissèm, cent còps los nos destrantalhèron, mas cent còps lo tornèrem quilhar……

La cultura se decreta pas per tèxtes administratius, la cultura se farga al quotidian a l?espròva de la vida. La cultura occitana de uèi es a nosautres de l?inventar, non pas en imitacion, mas en dialòg amb las autras culturas que portam amb nos, bon grat, mal grat……

Ai enveja de vos parlar de l?òme….per los que aguèron l?astre de nàisser pas vièlhs al breç…  Pichon ….me disiá mon paire…vèni qu?anirem al suc, véser florir las pèiras!!!.

Siá per malastre, sia per asard, jamai cap floriguèt pas,…

Amb los ans, ven l?experiéncia, se a vint ans èri segur que las pèriras florisson pas, uèi a cinquanta soi luènh de n?èsser tan solid.

Mon paire, el, jamais dobtèt pas….D?autras voses, i a sèt cents ans, nos anonciavan que ?tornariá verdejar la laurièra?, sem a l?auba de la Prima, veirem ben se verdejarà….

N?en va de l?occitan coma de las pèiras, las flors se fan esperar, mas cossí èra doç de caminar de la man del papà. E se l?anar èra mai que la flor, lo camin mai que l?estepa, e l?espèr mai que la Prima?….

Deman tot es encara a inventar, nos cal fargar los apleches de nòstre futur, la batèsta serà benlèu jamai ganhada, mas serà jamai perduda, mai fòrt que tot es lo besonh de caminar, ….. e comprendretz qu?aviatz rason de creire a las pèiras en flor."

Com cada any, en aquesta època, travessen el nostre país milers de cotxes en direcció als països del Nord de l?Africa.

La majoria van sobrecarregats amb multitud d?andròmines que emplenen el  vehicle i  sobredimensionen el porta-paquets fins a alçades astoradores que complementen amb un reguitzell de bicicletes, i el desestabilitzen fins a fer reduir la seva velocitat. Tan sols veien la carrega que porten, ja fan por.

Avui he fet l?autopista AP7 tot seguin un d?aquest paquets amb 4 rodes, i veien com un cotxe dels Mossos d?Esquadra anava al nostra costat sense fer res per evitar la inseguretat que produïa.

Passats alguns quilòmetres, un grup de persones reposava al voral  de l?autopista, algunes amb actitud de pregaria, cap d?elles portava l?armilla tal com és preceptiu. Els Mossos han reduït la velocitat, han posat l?intermitent i en arribar a la seva alçada han tornat a accelerar i seguir el camí.

Crec que és important que les retolacions de l?autopista és facin amb àrab, tal hi com succeeix; crec que és important que al passar la frontera es doni tota la informació possible, però considero intolerable que s?apliquin dues vares de mesurar el codi de circulació, diferents segons quin sigui l?origen del cotxe i dels ocupants; malgrat que els vehicles o les persones siguin insegurs i comportin un risc evident.

Un dia em van multar ?justament- en un trajecte de 4 quilòmetres, perquè duia en el meu cotxe uns tubs que sobrepassaven la llargada màxima permesa. Perquè no s?impedeix la circulació a aquest vehicles que van tan sobrecarregats i excedeixen del pes i l?alçada màxima permesa?.

El respecte per totes aquelles persones que es veuen obligades a venir a treballar a casa nostra no ha d?impedir vetllar per seguretat de tothom, ni l?aplicació igualitària del codi de circulació.

Per favor, que ningú titlli aquest comentari de racista, perquè -per la seva pròpia seguretat- els primers beneficiats en el compliment  d’aquestes mesures, son els propis  ocupants dels vehicles, que, a més, fan trajectes esgotadors a temperatures estiuenques, fent del desplaçament cap al seu país d?origen un joc molt arriscat.

Cal esperar un altre accident greu perquè la policia catalana intervingui?

Un, que és molt mal pensat, no creu que hagin posat a Carme (o Carmen?) Chacon de ministre de la Vivienda per arranjar el greu problema de l’habitatge de l’Estat. Ni pel temps que estarà en el càrrec,  ni pel pressupost, ni per la voluntat del PSOE, això no és pas possible.

Un, que és molt mal pensat, creu que a la senyora, l’estan promocionant com a substituta socialista d’en Montilla,  i així recuperar el desgast que esta rebent el PSOE amb l’actual President. La seva figura jove de dona intel.ligent, filla d’emigrants espanyols, i sorgida dels barris perifèrics la fan una bona candidata. 

 La UE denuncia que l’urbanisme a l’Estat Espanyol «sobrepasa todos los límites». Del bolc de Raül Romeva

El modelo de desarrollo urbanístico «masivo» que se ha venido practicando en España en los últimos 15 años causa «estupor» en Bruselas, según reconoce una fuente de la Comisión Europea. (segueix…)

Alerta de que los abusos cometidos, sobre todo en la costa, son los más graves de Europa, por Juan Pedro Manzano, especial para El Mundo/Bruselas.

El culpable de tots el problemes que te ERC és ?segons ell.- en Carretero i els altres díscols, que amb el seu independentisme provoquen problemes interns. Tenen encara poc mal de panxa els que creuen que els problemes són exògens a la seva desviació ideològica i a la seva actitud de funcionaris aferrats a la cadira!!!.

En Carod els acusa, amb un sentit de responsabilitat democràtica molt personal i oblidant que és president d?un partit assembleari, de haver provocat el no a l?Estatut i voler radicalitzar la consciència nacional, tot oblidant la historia radical d?ERC i el resultat de l?Estatut.

En Ridao anunciava que ?no estan disposats a renunciar a les polítiques progressistes per prioritzar en l?independentisme? per tal de convertir la seva Esquerra en una mena de Iniciativa amb regust socialista. Fa una setmana el mateix Ridao havia parlat de ?desconnexió? per amenaçar tàcticament al PSOE, tal hi com acostuma a passar periòdicament. I el PSOE/Caputxeta ha rigut.

La davallada electoral d?ERC es una constant que a ningú sorprèn, i que corre paral·lela al seu desprestigi. Avui (05/07//07) en Zapatero ha fet el gest de traspassar els ferrocarrils de rodalies a la Generalitat, a partir d?una proposta de CiU, marginant totalment a ERC.

I encara en Carod és mostra ?atonit? per les critiques internes, i te la barra de convidar a ?fer sota unes altres sigles polítiques, aquestes consideracions?.

No sr. Carod, m?identifico amb les critiques dels ?culpables?, i personalment no deixaré ERC, es més faré tot el possible perquè el partit recuperi aquells ideals que el van veure néixer i aquell esperit de lluita que el va distingir. Malgrat vostès.

Isidre Teixidor va ser un bandoler conegut amb el renom del Barbut, natural de Vinebre (Ribera d’Ebre). Va ser un carlí convençut que va participar al guerra dels Set Anys (primera Guerra Carlina 1833/1840), i del que es deia que mai s’havia afaitat.

Molts homes del nostre país van sortir a defensar aquest moviment sociopolític, anti-liberal i antirevolucionari sorgit a Espanya. La denominació carlista o carlí feia referència a l’Infant Carles Maria Isidre de Borbó. La qüestió dinàstica sorgida amb la successió de Ferran VII va enfrontar els partidaris de la seva filla Isabel i els del seu germà. La seva ideologia es concretava en el crit Deu, Pàtria, Furs i Rei.
El primer acte d’armes conegut del Barbut va ser l’assassinat d’en Cervelló ( Servelló?), un vinebrenc que tenia un moli a les terres veïnes d’Ascó.
Acabada la guerra dels Set Anys va fugir de la guarnició lliberal de Vinebre quan anaven a detenir-l’ho. Posteriorment va formar una partida i va tornar a les muntanyes amb en Bautista Sonadelles de Vinebre conegut amb el sobrenom d’en Quiselis, i amb Francisco Casals de Gratallops conegut com en Torà, tots dos eren carlins que prèviament havien acceptat d’indult ofert pels lliberals.
Un dels assassinats del tercet amb més ressò va ser el d’en Pau Anqué, un veí de Gratallops que va anar a caçar amb els seus companys i es va quedar a passar la nit a la cova Vilaret, als Gorraptes. Els del Barbut el van anar a trobar, el van acusar de anar en contra de la religió, li van demanar que reses un Credo, i el Barbut personalment el va degollar.

El 18 de maig de 1843 van matar amb el ganivet en Magí Domenech de Vinebre quan anava en direcció a Flix. El 9 de juliol degollen a en Josep Cervelló i a la seva esposa Francisca Carim, els dos de Vinebre. El 12 del mateix mes mataren i robaren a en Miquel Sentis de la Torre de l’Espanyol.
El poble de Vinebre, astorat, va formar i pagar un grup de trenta homes armats del poble i de la Torre de l’Espanyol per lluitar en contra d’ells.
El dia 24 d’octubre, la partida carlina del Barbut, va agafar el comandant lliberal Jaume Subirats de Bellmunt, quan anava tot sol cap a veure uns familiars al poble dels Bufadors. Van fer-lo despullar i el van afusellar amb els trabucs al Barranc Fondo, davant del mas de les Puces. El 5 de gener de 1844 a Garcia van matar en Pere Vilaplana de Vinebre. Sense ànim de fer una relació exhaustiva dels assassinats provocats per la seva defensa del carlisme, conten que al llarg de la seva vida va matar 27 persones.
El mes d’abril de 1844 un destacament de sis Mossos d’Esquadra, comandats pel caporal Francisco Subias, es va amagar al Mas de la Pava dels Gorraptes, una caseta on es refugiaven pastors i remats.  Els Mossos eren provinents de Riudoms, que sense dir res al poble de Vinebre, on el Barbut tenia partidaris, viatjaven de nit i armats amb carrabines. Van esperar set dies amagats al mas sense veure’l i quasi exhaurint les provisions. Per fi el dia 30 d’abril arribava el Barbut i els seus acompanyants, que cauen malferits en una lluita cos a cos. En Barbut va ser degollat tres cops amb la seva pròpia navalla pel sots-caporal dels Mossos: Ramon Sendra.
A Vinebre aquell dia van fer repicar les campanes i van tenir exposats els cadàvers dels tres carlins a la plaça, on la gent els va respectar segons conten les cròniques de l’època.
Una historia negra d’un home que va ser un fanàtic defensor del país i de les tradicions, que va fer seva la lluita armada, i que malauradament encara no ha estat estudiat d’una manera desapassionada, ni reivindicat com han estat en Serrallonga, la Pera, el Carrasclet, en Panxaample, o en Perot Rocaguinarda, entre d’altres.

Ni un gegant, ni un itinerari turístic, ni una placa commemorativa,  ni cap imatge folklòrica recorda el seu pas. A Vinebre pocs recorden al Barbut, malgrat que em consta que hi viuen descendents.

En el marc del VIJAZZ Penedès, va fer un concert a Vilafranca del Penedès.

Estava acompanyat de l’Afro-Caribbean Jazz All Stars i sonava com un càlid rellotge. Cada peça, cada músic funcionava amb l’ardent accent caribeny i la precisió d’una maquinaria ben engreixada que accelerava el seu ritme a mesura que passava la nit.

La manifestació estava inclosa en un seguit d’actes per a la promoció del vi del Penedès. Un èxit local incontestable tal i com corresponia a la qualitat dels seus vins i dels participants a l’esdeveniment, que no va gaudir de la promoció nacional que uns i altres mereixen.

La Rambla de la localitat reunia gran quantitat d’elaboradors i oferia degustacions dels seus millors vins. Possiblement l’error dels organitzadors va ser separar massa els espais, de tal manera que podies assistir al jazz i no conèixer la gran quantitat de vins que s’exposaven, o visitar la zona de degustació de vins i no saber que es feia jazz. Petites errades per uns concerts que faran historia, i que omplen un espai cultural de prestigi del que estava mancat aquest territori.

Cal suposar que VIJAZZ tindrà continuïtat en propers anys, amb més promoció i capacitat, i que fins i tot els empresaris de la denominació d’origen Cava participaran a l’esdeveniment. 

Perquè Esquerra -aquell partit que abans s’anomenava Republicana i de Catalunya- no ha convocat cap acte ni acció pública amb motiu de la presencia del fill del rei d’Espanya a Barcelona per inaugurar el Firal de l’Hospitalet?

La justificació de que a la Garrotxa ja s’adherit als actes que fan a Olot no és suficient. Alguna cosa continua grinyolant a can Carod. Esperen posar oli passades les properes eleccions? Potser serà massa tard.

L?informe de Greenpeace sobre la construcció d?habitatges a les costes de l?Estat és esfereïdor. En el darrer any els ajuntaments han projectat 2.999.743 nous habitatges, 202.250 places hoteleres, 316 camps de golf, 112 ports esportius amb 38.389 amarradors. S?han conegut 90 casos de corrupció urbanística amb més de 350 implicats

Al País Valencià el PP ha fet de la construcció desmesurada la base econòmica de creixement. El urbanisme valencià esta vigilat molt de prop pel Parlament Europeu degut a les denuncies de milers de ciutadans i associacions que senyalen les irregularitats i injustícies que s?estan realitzant en aquest terreny. El Tribunal de Justícia de la Comunidad Valenciana estudia prop de 800 causes judicials i ha paralitzat cautelarment diferents programes d?actuació i convenis urbanístics.

Cada quilòmetre quadrat del País Valencià va rebre (2004) una mitjana de 288 tones de ciment, una quantitat cinc vegades superior a la mitjana de l?Unió Europea i tres vegades més que la mitjana estatal. Entre els anys 2000 i 2006 l?asfalt i el ciment van ocupar una superfície estimada entre 16.500 i 25.000 hectàrees.

Segons Greenpeace i d?altres estudis econòmics, el creixement del PV, amb nivells superiors a la resta de l?Estat, s?ha degut a la construcció, que ha produït un efecte expulsió sobre la resta de sectors productius.

Aquesta política constructiva comporta un increment de la població amb el conseqüent  increment dels consum d?aigua i serveis. Tan sols a la demarcació de Castelló hi ha projectats 44 camps de golf associats a 35.000 segones residencies, sense comptar amb Marina d?Or-Golf. La legislació urbanística del PV permet inclús la instal·lació de camps de golf en terrenys protegits. Tot plegat representarà un increment de 200.000 nous residents a la demarcació. Amb aquestes dades es fàcil entendre la necessitat de transvasament d?aigua de l?Ebre que tenien els ppeperos del PV

Seguin aquesta política urbanística de rendibilitat immediata, dels 542 pobles del PV, 123 aspiren a qualificar com a sol urbanitzable 194,5 milions de metres quadrats de sol rústic.

Per aquest polítics tot allò que no sigui guanyar diners fàcilment, com el respecte al medi ambient, les necessitats socials, els fluxos turístics, la degradació del territori, el canvi climàtic, etc., no tenen cap valor. El litoral del PV serà un dels més afectats pel canvi climàtic i l?erosió, segons pronostiquen tots els experts. Les estimacions preveuen que la línia de costa pot retrocedir fins a cent metres a tota la franja mediterrània, especialment a les costes de Castelló degut a la seva morfologia plana.

El creixement de l?economia de l?Estat l?han fet en base a la construcció i el consum, en detriment  de la recerca o la producció industrial. En aquest moments quan ja s?han exhaurit els estalvis de la majoria de les famílies, quan moltes empreses s?han deslocalitzat, quan les inversions en investigació estan a la cua de les dels estats europeus, quan el turisme ja esta buscant nous indrets més econòmics i sostenibles, em pregunto perquè el govern del PSOE -dit d?esquerres- autoritza aquesta política urbanística depredadora amb el territori que tan sols beneficia a uns pocs?.

Quan ja no quedi un pam de terra de les nostres costes per edificar, quan els turistes per raons de preu, de qualitat o de canvi climàtic, abandonin el nostre país; els especuladors de la construcció també l?abandonaran i buscaran d?altres indrets per invertir, i llavors que quedarà? com es finançaran els municipis? . 

I aquest futur no és tan llunyà, és comença a notar una certa recessió en la venda de pisos de segona mà i una baixada de preus a l?obra nova. Cal tan sols apropar-se a la costa de Castelló per veure la quantitat de rètols existents en els balcons amb ?se vende?.

Segons els experts una baixada del 1% de la construcció comporta un increment del 6% de l?atur. I això vol dir una disminució del consum i un increment de les despeses socials i de la inseguretat ciutadana, entre d?altres efectes.

I amb aquest futur immediat tan poc afalagador, és molt possible que el PSOE no tingui cap interès en guanyar les properes eleccions i deixi pel PP la gestió de la propera crisi. Que els deus ens agafin confessats¡¡¡¡¡

Sembla que hagi passat un segle de les darreres eleccions municipals. Ja ningú fa promeses i pocs han iniciat el camí del seu compliment

El PSC governa sobre el 75% de la població i és constata el fort  retrocés de les demés forces polítiques. No s?han fet públiques les reflexions per la gran abstenció, ni s?han proposat mesures concretes per tal d?evitar-la.

El PSC  disposa d?un capital d?alcaldes i regidors amb un partit envellit que no ha fet cap relleu generacional entre els seus quadres. CiU, que si ha fet el relleu generacional a l?aparell de partit, ha perdut molts municipis però mante el llast d’algunes alcaldies rurals fruit del compromís cacic i la política de la subvenció, tot i que sembla que és comença a detectar un aire regeneracionista.  

El poblet de Massoteres a la Segarra es un municipi del que ja se n?ha parlat en aquest bloc en un parell o tres de post. Actualment continua mereixen la meva atenció, no tan sols per la fotografia que acompanya aquest escrit obtinguda entre les que il·lustren una de les seves activitats ?culturals? la matança del porc, en la que, segons és veu, és una festa "d’homes" i no hi participa cap dona, o no les deixen sortir a la fotografia.

En el posts del dia 04/05/07 i en un comentari del dia 30/04/07 és feia esment d?algunes alcaldades del batlle i del seu equip de govern, en tant que CiU mirava cap un altre cantó, i de com el personatge Joan Vidal tenia problemes amb la justícia per aquesta raó. He conegut que actualment te pendent una querella criminal per injuries, calumnies i prevaricació, ja que va utilitzar, en nom de l?ajuntament, els taulells d?anuncis municipals i fins i tot va publicar a la premsa  bàndols per injuriar un veí. Talment com en el segle XIX.

Amb aquests personatges, els drets constitucionals no existeixen, els procediments administratius no tenen cabuda en la organització municipal. Amb les actuacions arbitraries i cacics de la única llei i raó del batlle és deixa totalment indefensos als ciutadans.

En aquestes eleccions, CiU va retirar el suport a tot el consistori i ja no figuraven a la seva llista electoral ni ell ni cap dels seus regidors. Possiblement hagi estat un gest tardà pels damnificats de les alcaldades d?un personatge provinent del PP, tot i així, és el petit símbol d?una certa regeneració  de la vida municipal iniciada per CiU.

Ara bé, en la mecànica administrativa d?un municipi cap alcalde pot fer rés sense el vist i plau i el suport actiu o passiu del secretari de l?ajuntament. La manca de formació de la majoria dels alcaldes fa del secretari l?home fort i el veritable gestor administratiu del municipi. Sense la depuració del cos de secretaris, que a moltes localitats de zones rurals de Catalunya esta gestionat pels Consells Comarcals -administració molt utilitzada/manipulada per CiU-, la gestió quotidiana dels nostres pobles no s?actualitzarà ni obtindrà la garantia d?honestedat i eficiència que necessita.

Gràcies a un tal Tomas i un bon grapat de casposos, els blocs van plens de post sobre la barbaritat de les "corridas". Recomano una lectura als molts escrits d’aquest dies. M’agradaria que la nostra administració també ho fes, malgrat que no tinc gaire esperances.

El 80% de la ciutadania de Catalunya està contra els toros.

I malgrat aquestes dades, malgrat que l’any 2004 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una declaració en que considerava al Cap i Casal com a ciutat anti-taurina. Malgrat que el Parlament va aprovar fa uns anys una modèlica llei dels drets dels animals, aquest cap de setmana hem vist a Barcelona un espectacle d’exaltació de la "fiesta" veritablement singular.

Setmanes enrera la premsa espanyola va anar preparant l’ambient amb la reaparició d’un torero, empastifant places i carrers de cartells promocionals, fent sortir llistes de "famosos" que asseguraven la seva presencia a tal magne ocasió. En tot aquest temps no es va sentir cap veu política que respongues a aquesta brutalitat tan ranciament espanyola.

Amb tota aquesta publicitat la plaça és va emplenar i els afeccionats ja parlen del "renacer de la fiesta en Barcelona". Personatges rancis, vinguts de lluny, i d’altres ídols de més prop, s’han assegut tranquilament a veure com satisfeien el seu desig de sang i crueltat amb els animals. Esta clar que aquest és un públic de difícil qualificació. El Mundo reflectia les exclamacions d’un espectador que en veure la manifestació anti-taurina els va increpar tot dient " esto és España, iros con ETA". El periodista Sánchez Dragó va qualificar la presencia de milers de manifestants com una "fantochada". Desconec els comentaris d’en Sabina, en Boadella, en Serrat, o en Samaranch, però són fàcilment imaginables.

Que esperen els polítics per emprendre la prohibició total d’aquesta brutalitat? Perquè no duen al Parlament la supressió total de les "corridas de toros"? De que tenen por? Avui tots nadaven i guardaven la roba, la majoria donava arguments puerils, "a mi no m’agraden, jo  ni hi estat mai, no podem prohibir’ho per decret perquè generaríem una reacció contraria….". Es que tenen por que una part de les seves bases no els votin? Perquè mentre a durat la promoció de la "corrida" no han fet campanya de sensibilització a favor dels animals? Perquè cap partit va mobilitzar els seus afiliats a la manifestació? Tenen por de que els acusin d’atemtar contra les ràncies essències de "l’españolidad"?.

El curiós, és que el govern es preocupa per que en els escorxadors s’estableixin formes indolores de sacrifici i evitar el sofriment dels animals, i la seva exhibició pública en els circs i d’altres indrets, arreu excepte a les "corridas". Però això no els importa,  per a les classes dirigents és preferible no alterar l’ordre establert i mantenir l’espectacle per no fer enfadar Espanya, encara que a Barcelona cada diumenge és continuïn torturant públicament 6 animals a la Monumental.

Probablement la prohibició definitiva, per vergonya de tots, haurà de venir del Parlament Europeu, mentre, no ens calen arguments europeistes per a defensar els animals i desterrar un espectacle sanguinari de casa nostra. "La fiesta" esta fora de temps i de lloc. Segons la Unesco en la seva declaracio sobre la tauromàquia feta l’any 1980, (agència de l?ONU encarregada de la ciència, l?art i la cultura), ?La tauromàquia és el terrible i venal art de tortura i matar els animals en públic, segons unes regles. Traumatitza les criatures i els adults sensibles. Agreuja l?estat dels neuròpates atrets per aquests espectacles. Desnaturalitza la relació entre l?ésser humà i els animals. Constitueix un desafiament a la moral, l?educació, la ciència i la cultura.?

Entretant em queda la intima satisfacció d’un somriure mal dissimulat, quan en la partida veig que guanya el brau. 

L’arribada de persones provinents d’altres Estats fa creixer Catalunya.

De cada 5 nous catalans empadronats el darrer any, 4 provenen de fora de l’Estat Espanyol. Catalunya, segons dades de primers de gener de 2007, tenia 7.197.174 habitants, 966.004 dels quals eren immigrants (13.4%).

Els col·lectius més nombrosos són els marroquins, que doblen en nombre al grup següent dels equatorians, seguits pels romanesos i els colombians. Paquistanesos i dominicans són col·lectius en augment. Al no tenir estat propi, ni voluntat política de saber-ho, desconeixem el nombre de persones immigrades provinents d’Espanya.

Un estudi fet per la Fundació Viure i Conviure constata que els nou vinguts es troben bé a casa nostra. Vuit de cada 10 se senten integrats i malgrat que molts diuen que han rebut discriminacions, més de la meitat volen quedar-s’hi.

Els argentins són els més ben considerats, seguits dels subsaharians i dels xinesos. En canvi, els marroquins (la comunitat més nombrosa) i els ciutadans de l’Europa de l’Est són els que desperten més recels entre nosaltres.

Tan sols el 29% dels catalans pensa que l’arribada d’immigrants ha anat bé pel desenvolupament econòmic i social. El 46% pensa que l’entrada de nouvinguts no ha estat bona per a Catalunya. I la dada més greu és que el 68% de catalans considera que la política d’immigració de la Generalitat no és prou estricta.

Al marge de les dades fredes, cal passejar pel centre de moltes viles i ciutats catalanes per veure que no hi ha hagut, -malgrat els discursos grandiloqüents i que el 80% dels nouvinguts és consideri integrat- una política seriosa d’integració. La llengua catalana cada cop s’utilitza menys. Bars i restaurants contracten servei nouvingut al que no s’exigeix el coneixement del català. La construcció esta plena de forasters que és mouen en cercles tancats castellanoparlants. Els nostres carrers estan farcits de persones (immigrants i indígenes) que ja han agafat el castellà com a llengua vehicular. Bastants sud-americans i molts espanyols continuen creien i exigint la "españolidad" de Catalunya. La majoria  ni tan sols coneix els costums del país que els acull (i ells no són els culpables).

I els nostre govern fa l’oïda sorda a aquesta circumstància, sense  analitzar el que ha succeït a la República veïna, o a Holanda, o a…… Uns partits perquè no els preocupa l’increment de la voluntat espanyolista del païs, i a d’altres perquè estan més interessat en catalanitzar el PSC i a aferrar-se a la cadira que a fer una política social marcadament nacional.

Amb aquesta actitud governamental, juntament amb els altres factors opressors, és previsible que estiguem assistint a les acaballes de la nostra identitat secular, i en aquesta davallada ens passi com al País Valencià, que el proper President de la Generalitat tan sols senti i parli "llengua de forasters".

Tot passejant per la capital em sentia lluny.

Em sentia lluny quan fa uns dies tenia la possibilitat de ramblejar. Em sentia lluny d’una ciutat que fa del turisme el centre del seu interès. D’un turisme d’espardenya que compra a les botigues de "souvenirs" nines amb "faralaes" i barrets mexicans. D’un turisme al que ningú explica el que és Catalunya, i d’un govern que no forma, ni controla els guies que acompanyen els grups. D’un turisme de tors nu que no sap on te la dreta i fa de la rambla un garbuix de vianants perduts, trepitjadors d’escopinades i ensordit pels crits de mil brètols. 

Em sentia lluny d’uns polítics que van beneir una llei del civisme mentre mantenen els "trilers" i no incrementen el nombre d’assistents socials per ajudar els pidolaires, ni les places d’albergs que puguin acollir-los. Em sentia lluny dels que permeten que la brossa i la degradació s’acumulin als jardins de l’antic Hospital de la Santa Creu.No em sent proper als mil artistes nocturns que a cop d’"spray" embruten façanes i portalades en nom d’una llibertat i d’un art que s’apropa al delicte.

Barcelona a l’entorn de la Boqueria continua fent pudor de pixum. Barcelona en els passos soterranis degradats de la plaça de Catalunya puda a claveguera. Els carrers de la Barcelona vella, també.

Barcelona no inverteix en manteniment, i la majoria dels brolladors no funcionen. La majoria de les il.luminacions monumentals estan apagades i les altres estan trencades. Em sento molt lluny del mil assassins del paisatge urbà que amb la seva manca de civisme, el seu llapis o el seu poder, destrueixen la ciutat o col.laboren en la seva destrucció. Amb la seva actitud estem perden una part de la historia de la ciutat, de la historia del país.

I jo m’estimo la meva ciutat, però cada cop que hi passejo em sento més lluny. Serà que m’estic fent vell.¡¡¡

Encertat comentari de Josep Pinyol, publicat el 06/06/07 al bloc L’ESQUERRA QUE GOVERNA