ERC, PARTIT DE GOVERN O PARTIT DE CÀRRECS?
Deixa un comentariEncertat comentari de Josep Pinyol, publicat el 06/06/07 al bloc L’ESQUERRA QUE GOVERNA
La confusió entre "partit de govern" i "partit de càrrecs" és una de les arrels de l’erràtica estratègia d’ERC dels darrers anys. Un "partit de govern" té unes sectorials potents, ben arrelades i estructurades, capaces d’elaborar el marc teòric, les polítiques a llarg termini i les aplicacions pràctiques en cadascún dels aspectes estratègics d’una societat complexe com la catalana: política econòmica, medi ambient, política territorial i urbanisme, ensenyament en tots els seus nivells, política cultural i mitjans de comunicació, etc. Al voltant de cadascun d’aquests àmbits hi ha equips cohesionats capaços de portar a terme aquestes polítiques. I aquestes són clarament identificables per l’electorat perquè s’han difós en llibres, congressos, conferències, articles de fons i de divulgació, etc. Aquest conjunt de propostes i d’equips fa un "partit de govern", tant si està al poder com si està a l’oposició.
Un "partit de govern" no entra en una coalició en la que és minoritari si no pot portar a terme una part del seu programa que permeti ser identificat per l’electorat com aportació pròpia, que no es portaria a terme si aquest partit no formés part de la coalició. Un exemple són els partits ecologistes que entren en governs de coalició a condició de portar a terme una part suficient del seu programa.
Un "partit de càrrecs" és un partit bàsicament tacticista, que està a l’espera d’una "correlació de forces" favorable per accedir al poder. Cada dirigent d’aquestes forces té una serie de "clients" esperant ocupar algun càrrec de confiança. Els partits petits del "pentapartito" italià són el paradigma d’aquesta mena d’organitzacions. No li cal treballar unes línies programàtiques que el distingeixin dels altres. Tant li fa ocupar una àrea com un altra. Les negociacions se centren en acaparar la part més gran del pressupost administrat i els departaments amb més projecció als mitjans de comunicació. Si cal unir Universitats amb turisme, doncs cap problema!. Si cal doblar departaments per satisfer els diferents socis de govern, tampoc cal preocupar-se.
Els dirigents d’ERC mai han fet aquesta distinció entre "partit de govern" i "partit de càrrecs". En el temps d’oposició no es va preocupar de posar els fonaments d’unes polítiques generals per dirigir el país. I quan, per la peculiar posició política que ocupa Esquerra s’han trobat a les mans la "clau" de la governabilitat, s’han precipitat amb avidesa sobre el poder, confonent-lo amb l’acaparament de càrrecs.
Durant 75 anys l’Scotish National Party ha estat extraparlamentari o bé a l’oposició. Si a la primera oportunitat hagués pactat amb els laboristes avui no podrien exercir com a "partit de govern", tot i no tenir la majoria absoluta.
Aquesta reflexió ja la vaig fer al Congrés de Tarragona del 2001, només cal repassar la línia política que hi vaig presentar i la defensa que en vaig fer al plenari.
Un "partit de govern" no entra en una coalició en la que és minoritari si no pot portar a terme una part del seu programa que permeti ser identificat per l’electorat com aportació pròpia, que no es portaria a terme si aquest partit no formés part de la coalició. Un exemple són els partits ecologistes que entren en governs de coalició a condició de portar a terme una part suficient del seu programa.
Un "partit de càrrecs" és un partit bàsicament tacticista, que està a l’espera d’una "correlació de forces" favorable per accedir al poder. Cada dirigent d’aquestes forces té una serie de "clients" esperant ocupar algun càrrec de confiança. Els partits petits del "pentapartito" italià són el paradigma d’aquesta mena d’organitzacions. No li cal treballar unes línies programàtiques que el distingeixin dels altres. Tant li fa ocupar una àrea com un altra. Les negociacions se centren en acaparar la part més gran del pressupost administrat i els departaments amb més projecció als mitjans de comunicació. Si cal unir Universitats amb turisme, doncs cap problema!. Si cal doblar departaments per satisfer els diferents socis de govern, tampoc cal preocupar-se.
Els dirigents d’ERC mai han fet aquesta distinció entre "partit de govern" i "partit de càrrecs". En el temps d’oposició no es va preocupar de posar els fonaments d’unes polítiques generals per dirigir el país. I quan, per la peculiar posició política que ocupa Esquerra s’han trobat a les mans la "clau" de la governabilitat, s’han precipitat amb avidesa sobre el poder, confonent-lo amb l’acaparament de càrrecs.
Durant 75 anys l’Scotish National Party ha estat extraparlamentari o bé a l’oposició. Si a la primera oportunitat hagués pactat amb els laboristes avui no podrien exercir com a "partit de govern", tot i no tenir la majoria absoluta.
Aquesta reflexió ja la vaig fer al Congrés de Tarragona del 2001, només cal repassar la línia política que hi vaig presentar i la defensa que en vaig fer al plenari.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 7 de juny de 2007 per Josep Arasa
El que dius del SNP és absolutament fals.
El SNP per exemple esta governant amb un pacte amb lliberals i ‘tories’, com si nosaltres pactessim amb l’UDC i el PP. A part cal coneixer el metode d’eleccio a la Gran Bretanya que és per majoria, a dir qui guanya les eleccions governa i el que no s’en va a casa. Als ajuntaments no hi ha oposició hi ha nomes govern amb la qual cosa no pots pactar senzillament o guanyes o t’en vas a casa.
Més llegir, si us plau