La campanya electoral La campanya electoral em fa basca, deia ahir un periodista a RAC1. Jo no diré aixó malgrat l’embrutada i manca de respecte que tenen els politicsempapeladors. Personalment penso que no mereix aquest qualificatiu. Però fixis el lector/a en els eslògans promocionals de tots els partits parlamentaris, tinc l’impressió que tots els responsables de campanya,
Per a mi una feliç raó per retrobar la gent estimada i la primavera. Per Sílvia Veà, autora del Bloc de la Piga, un motiu per escriure aquest post. Sant Miquel és lo segon dissabte de maig silviavea | Vinebre | dijous, 10 de maig de 2007 | 07:39h A Vinebre no celebrem Sant Miquel al setembre, sinó el
Durant la campanya electoral francesa, molts grups van sortir al carrer per convèncer la població dels suburbis perquè votés als comicis. El setmanari Directa explica en aquest text la sorprenent mobilització de la població més exclosa. Josep Maria Coll / Directa * (08/05/2007)El que converteix en banlieue Le Miráil és una línia imaginària marcada per
L’ex-president Maragall ja pot dir misses, tothom ho perdonara. He deixat passar uns dies des de les declaracions públiques del President Maragall, per veure si algú donava una resposta important, i tan sols he escoltat algun estirabot, bones paraules i silenci. La primera reflexió que és pot treure de les seves declaracions es l’intemporal de les mateixes. Perquè
El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat va publicar a les darreries d’abril un sondeig amb dades curioses. L’estudi analitzava la relació entre el nivell de renda i les actituds polítiques. Arribant a la conclusió que l’identitat nacional, la participació electoral, i les preferències polítiques varien segons si s’arriba o no a finals de mes. El 60% de
Del bloc Diari de l’Absurd d’en Toni Dalmau Una noia embarassada de set mesos i un noi van morir dissabte a la matinada en un accident de trànsit a Jaén. La seva moto va ser envestida per un cotxe conduït per una dona que va donar positiu al ser sotmesa al test d’alcoholèmia. La conductora,
Alguna cosa fa pudor a Can Saura No és la meva intenció defensar gent d’armes, però actualment els Mossos estan molt presents en els mitjans de comunicació, i per cap notícia bona. Actualment passen més coses entre els Mossos que abans? és possible, però tinc la sensació que alguna cosa fa pudor. És cert que un
Si no fos cert, podria ser un guió de Polònia. Massoteres és un poble de la Catalunya de secà, situat a dos quilòmetres de Guissona, a la Segarra. El municipi te menys de 200 habitants, distribuïts entre tres entitats de població. Un comentari del sr. Mir, al meu post del dia 29/04/07, ja va fer esment del seu
Segons l?edició per Catalunya de El Pais d?ahir, una estranya malaltia s?estén entre la classe política catalana, ja son vuitanta els alcaldes que han canviat de partit i actualment es presenten per un altre que no es el que han representat fins l?actualitat. Fa tan sols uns dies eren 14 els que s?oblidaven de l?honestedat
Santa Margarida i els Monjos, és un municipi certament curiós. Situat a l’Alt Penedès ha doblat la seva població en els últims trenta anys (mes de 5.000 habitants), devenint l’estada principal per a molts ciutadans de la perifèria barcelonina. Municipi eminentment industrial i ben comunicat, esta compost per una desena de barriades amb un pressupost de més de 1.300
Un altre Borbó, un altre motiu per defensar la República. El Telenoticies vespre de TV3 (tan nostra com sempre) ha obert amb la nova del naixement d’una filla d’en Felip de Borbó i la seva esposa. Per tal de celebrar el naixement d’un altre membre de la Casa Reial espanyola, adjunto un correu rebut fa un temps. "Fent cas (
La noticia mereix moltes reflexions i cap d?elles positiva. Segons els papers, catorze càrrecs municipals, alcaldes i regidors de CiU, tots de la demarcació de Lleida excepte algun, han canviat de camisa i és presenten a les eleccions municipals en les llistes del PSC. Si els partits són associacions de persones unides per una ideologia,
“Avui he tornat a la serra de Pandols i a la cova he trobat les sabates d’en Jaume….” Recordo emocionat la veu trencada de la Teresa Rebull quan cantava una nit d’estiu a Castres (Occitania) a principis dels anys 80. S’havien organitzat unes jornades catalanes de les que jo n’era el coordinador i responsable. Tota
Hom es tan vell com els seus perjudicis i tan jove com els seus ideals Ho cridava fort una paret del barri vell de Barcelona el dia de Sant Jordi. La grafia era correcte, la lletra quasi aristocràtica, d?un blanc guix net que contrastava amb la brutícia del carreró. Era un crit dels que ja
He rellegit Com un despertar de la memòria de Teresa Costa-Gramunt. Un llibre que navega entre la poesia narrativa i el somni dels clàssics. La Teresa es una bona amiga i actual companya de l’Oriol Pi de Cabanyes. El dos junts han caminat un llarg i difícil camí. Amb l’Oriol hem compartit taula, casoris, clandestinitat,