Josep Arasa i Ferrer

L’arribada de persones provinents d’altres Estats fa creixer Catalunya.

De cada 5 nous catalans empadronats el darrer any, 4 provenen de fora de l’Estat Espanyol. Catalunya, segons dades de primers de gener de 2007, tenia 7.197.174 habitants, 966.004 dels quals eren immigrants (13.4%).

Els col·lectius més nombrosos són els marroquins, que doblen en nombre al grup següent dels equatorians, seguits pels romanesos i els colombians. Paquistanesos i dominicans són col·lectius en augment. Al no tenir estat propi, ni voluntat política de saber-ho, desconeixem el nombre de persones immigrades provinents d’Espanya.

Un estudi fet per la Fundació Viure i Conviure constata que els nou vinguts es troben bé a casa nostra. Vuit de cada 10 se senten integrats i malgrat que molts diuen que han rebut discriminacions, més de la meitat volen quedar-s’hi.

Els argentins són els més ben considerats, seguits dels subsaharians i dels xinesos. En canvi, els marroquins (la comunitat més nombrosa) i els ciutadans de l’Europa de l’Est són els que desperten més recels entre nosaltres.

Tan sols el 29% dels catalans pensa que l’arribada d’immigrants ha anat bé pel desenvolupament econòmic i social. El 46% pensa que l’entrada de nouvinguts no ha estat bona per a Catalunya. I la dada més greu és que el 68% de catalans considera que la política d’immigració de la Generalitat no és prou estricta.

Al marge de les dades fredes, cal passejar pel centre de moltes viles i ciutats catalanes per veure que no hi ha hagut, -malgrat els discursos grandiloqüents i que el 80% dels nouvinguts és consideri integrat- una política seriosa d’integració. La llengua catalana cada cop s’utilitza menys. Bars i restaurants contracten servei nouvingut al que no s’exigeix el coneixement del català. La construcció esta plena de forasters que és mouen en cercles tancats castellanoparlants. Els nostres carrers estan farcits de persones (immigrants i indígenes) que ja han agafat el castellà com a llengua vehicular. Bastants sud-americans i molts espanyols continuen creien i exigint la "españolidad" de Catalunya. La majoria  ni tan sols coneix els costums del país que els acull (i ells no són els culpables).

I els nostre govern fa l’oïda sorda a aquesta circumstància, sense  analitzar el que ha succeït a la República veïna, o a Holanda, o a…… Uns partits perquè no els preocupa l’increment de la voluntat espanyolista del païs, i a d’altres perquè estan més interessat en catalanitzar el PSC i a aferrar-se a la cadira que a fer una política social marcadament nacional.

Amb aquesta actitud governamental, juntament amb els altres factors opressors, és previsible que estiguem assistint a les acaballes de la nostra identitat secular, i en aquesta davallada ens passi com al País Valencià, que el proper President de la Generalitat tan sols senti i parli "llengua de forasters".