Feina de sapa

A vegades ens preguntem com hem arribat fins aquí. Hi ha moltes respostes, moltes interpretacions. Com a coordinador de l’assemblea territorial Sants-Montjuïc per la Independència, crec que la meva visió és la de la tropa de l’exèrcit de terra. El meu primer record de la gent de l’Assemblea Nacional Catalana és d’un dissabte a la tarda, fa cinc anys, al mes de gener o febrer, un dia que feia molt de fred, a la carretera de Sants. Recordo dos homes arrambats a la paret, amb una caixa de cartó, una carpeta al damunt i uns papers: eren els dos coordinadors que m’han precedit a l’assemblea territorial de Sants. Recollien vot anticipat per a la consulta del 10A, la consulta que promovia Barcelona Decideix i que va tenir lloc el 10 d’abril de 2011.

Hem arribat fins aquí perquè hem treballat molt: hem muntat unes 150 parades informatives cada any, hem organitzat un o dos actes per mes –gràcies també a la generositat i implicació de tantíssima gent brillant, d’especialistes de primera fila–, hem fet una vintena de campanyes, cada any, i hem participat en una desena de manifestacions o concentracions, hem fet una intensa feina a les xarxes socials, i hem arribat a sumar, a Sants-Montjuïc, 700 membres de ple dret i 1.800 simpatitzants. Hem arribat fins aquí perquè hem treballat plegats i perquè tenim bona relació amb tothom. La Via Catalana no es fa sense anar tots a una, ni sense la incomparable capacitat de penetració territorial de l’Assemblea.

Al carrer Olzinelles, a la seu del Centre Social de Sants, hi ha una estelada gegant des de l’any 2013, que cobreix tota la façana i que a la gent del barri ens fa molt de goig pel que representa: el compromís de les entitats socials de base amb el país. El lloc és simbòlic, perquè, fa més de quaranta anys, el Centre Social de Sants havia albergat algunes reunions clandestines de l’Assemblea de Catalunya. El divendres 8 de gener, quan n’hi havia que no tenien gens d’esperança, una colla van girar l’estelada gegant, que estava descolorida de tants mesos de sol i espera. La bona gent del país sempre manté la fe. L’estelada va tornar a brillar. Hem arribat fins aquí perquè la gent sempre va confiar que hi hauria acord al Parlament, entre els partits independentistes vencedors el 27 de setembre, per formar govern.

Hem arribat fins aquí perquè tenim un projecte en comú i amb futur, dues qualitats absents ara mateix a Madrid.

(Una versió anterior d’aquest apunt s’havia publicat al blog de Sants-Montjuïc per la Independència.)