Qui es pensa que no estem molt forts?
Dijous vaig anar al programa Vull una resposta, d’Esplugues TV, presentat per Magda Gregori. Vaig compartir taula amb Lluís Junyent, company de l’Assemblea Nacional Catalana que no coneixia, del Baix Llobregat, que va presentar un acte sensacional que preparen aquest diumenge al Parc de Torreblanca. Hi havia els joves, prometedors politòlegs Enric Gregori i Mònica Morros. No hi havia Jaume Marfany, ànima del programa. Els 51 minuts em van passar volant.
Amb cinc persones que han de poder enraonar, no et pots estendre en les explicacions. Per això val la pena recuperar un detall del que volia dir. L’Estat espanyol és com un vell edifici al qual ja falten algunes columnes. Cada vegada sembla més inestable. Trontolla i perilla d’esfondrar-se. La columna diplomàtica, que Margallo tracta d’apuntalar fa moltíssims mesos, també té esquerdes visibles. S’han vist tot el setembre en el tractament de l’Onze de Setembre i de la presa de posició del Parlament des dels mitjans internacionals. Les publicacions polítiques especialitzades tampoc han contribuït gens a mantenir les tesis unionistes.
Dilluns l’esquerda diplomàtica va ser evident, en el gest dels ambaixadors, a Madrid, assistint a la conferència del president Carles Puigdemont. Això no és neutre: un ambaixador no va a un acte així si no sap què hi dirà el president (molta feina prèvia al Palau de la Generalitat, moltes recepcions), si no té el vistiplau del seu govern i si el seu govern no creu que el que proposarà el president català, un referèndum acordat, és una alternativa desitjable. Va ser tot un avís. Sense menysprear els nostres adversaris, estem més forts que no ens imaginem.
Deixo el vídeo del programa.