Feina de sapa

Apunts d'Enric Blanes

Sense treva

Publicat el 31 de desembre de 2017 per eblanes

Per Jordi Sànchez

L’apunt anterior d’aquest blog, l’havia publicat a final de maig… Feia un mes de l’assemblea general ordinària de l’Assemblea Nacional Catalana, que aquest 2017 va ser a Granollers. Hi vam aprovar el Full de ruta, molt consensuat prèviament. Amb totes les esmenes transaccionades i concentrat en el referèndum d’autodeterminació, va ser aprovat per una majoria inusitada, quasi búlgara. Hi vam presentar també la campanya del referèndum, que ja treia el cap pels balcons amb els domassos del sí, i la mobilització de l’Onze de Setembre. Acabàvem de presentar la Caixa de Solidaritat…

Més de mig any viscut al dia.

Tots aquests mesos, l’Assemblea ha estat batallant sense descans per la independència i la República, enllaçant una campanya amb una altra, una mobilització amb la següent, amb activitat incessant a les xarxes socials i als carrers de tot Catalunya, amb reunions constants amb totes les entitats, els partits polítics i les institucions. Les assemblees territorials han estat infatigables; les assemblees sectorials, molt actives i amb iniciativa, i les assemblees exteriors han tingut moments determinants. L’Assemblea Nacional Catalana és una organització escarràs, que treballa molt i és decisiva sense penjar-se medalles.

Intento una síntesi de tot el que tanta gent, voluntàriament, organitzadament, hem fet, deixant molta feina importantíssima i de gran qualitat fora d’aquesta enumeració:

  • Al maig vam crear la Caixa de Solidaritat, que ha resultat tan decisiva, i vam encetar una tongada d’acompanyaments als qui han hagut de comparèixer per la persecució dels tribunals espanyols. I encara, a final d’aquell mes, el Secretariat Nacional de l’Assemblea, la Junta Directiva d’Òmnium Cultural i la direcció de l’Associació de Municipis per la Independència van fer un plenari conjunt per comminar els partits a impulsar el referèndum.
  • Al juny, vam organitzar l’acte “Referèndum és democràcia”, a les columnes de Puig i Cadafalch, a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona –l’acte més concorregut que havíem organitzat mai, amb l’excepció de les diades.
  • Al juliol hi va haver més d’un centenar llarg d’actes que explicaven les garanties del referèndum, i vam començar a explicar la mobilització de l’Onze de Setembre.
  • A l’agost vam encetar la campanya unitària del Sí, als carrers, als balcons, a les platges, a l’aeroport del Prat… i ens vam solidaritzar amb les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, mentre avançava la campanya d’estiu per l’Onze de Setembre.
  • Vam tenir la perícia de mantenir la mobilització per l’Onze de Setembre amb esperit positiu i cívic, familiar, massiu, malgrat els atemptats i la creixent pressió policial.
  • Referèndum d’autodeterminació de Catalunya, 1 d’octubre –el moviment per la independència, com una torbonada més enllà de les entitats, va mostrar una maduresa, una resistència i una determinació insuperables i va derrotar l’estat (tot moviment social sa eixampla l’abast de les organitzacions centrals en els moments culminants, i això va passar l’1 i el 3 d’octubre, amb l’aparició dels CDR).
  • Va començar un octubre històric, en què el poder de la gent va desafiar la força de l’estat:
  • Al novembre no vam trigar a fer el primer pas per superar l’estat de xoc en què ens havia deixat la repressió. A l’Assemblea vam ser conscients que la “normalidad” de Rajoy i els del 155 era un cop d’estat. Vam sortir als carrers a manifestar-nos pels presos. Vam ser conscients que lluitàvem per defensar una vegada més la nostra llibertat històrica com a nació. Vam constatar que la campanya seria tan desigual…, una total operació d’estat amb l’Ibex35 i tots els mitjans espanyols abocats sense vergonya ni límit a favor del 155, amb els mitjans públics catalans coartats, amb amenaces contra els nostres polítics i activistes. A l’Assemblea, vam persistir, fent feina de formigues, al costat de la gent, planificant una contracampanya no convencional i efectiva, mobilitzant els votants de la República. El primer pas va ser sortir als carrers per defensar la República Catalana i en solidaritat amb els presos polítics i el Govern a l’exili:
    • la Setmana de la Llibertat, del dilluns 6 al diumenge 12, va incloure la segona aturada de país, el dia 8 (molt disruptiva); l’enorme manifestació del dia 11 al carrer Marina, i l’inici de les encartellades, el dia 12 –opino que aquestes grans mobilitzacions, ben planificades, van resultar determinants per reactivar-nos massivament i acabar guanyant les eleccions del 21D, unes eleccions que s’havien concebut perquè les guanyessin els partits contraris a la independència
    • dia 9, la Caixa de Solidaritat va posar a disposició dels membres de la Mesa del Parlament l’import de les fiances que els demanava el Tribunal Suprem (malgrat totes les gestions, van obligar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a passar una nit a la presó)
    • dia 10, consulta als socis, amb la pregunta “Vols que l’Assemblea Nacional Catalana promogui una única candidatura del bloc sobiranista oberta a líders polítics i de la societat civil empresonats i perseguits judicialment?” –alta participació en una consulta urgent i que va durar poc més de 24 hores, amb un 86 % de Sí, una posició política que no va fructificar
    • dia 25, comunicat “Per una victòria incontestable de la República”
  • El desembre va començar amb un fred rigorós, que no va impedir que omplíssim l’estadi olímpic Lluís Companys, en el Concert per la Llibertat dels Presos Polítics, auguri d’un mes difícil i decisiu:

Contra totes les adversitats, la República Catalana va guanyar la majoria absoluta al Parlament i els partidaris del 155 van sortir derrotats!

Aquest segon semestre de l’any 2017 deu haver estat un dels períodes d’activitat més intensa en els gairebé sis anys d’història de l’Assemblea Nacional Catalana. Ara treballem en la preparació de l’assemblea general ordinària, que, havent-se de fer entre el gener i el maig, tindrà lloc a mitjan febrer, la data més avançada que ha estat possible. El nou Full de ruta de l’Assemblea ja és al forn de la Comissió d’Incidència Política, a punt de sortir cap als debats territorials. Seguim!

14 d'octubre, Secretariat Nacional a Sant Cebrià de Vallalta
14 d’octubre, Secretariat Nacional a Sant Cebrià de Vallalta
Publicat dins de General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.