Feina de sapa

Per Jordi Sànchez

L’apunt anterior d’aquest blog, l’havia publicat a final de maig… Feia un mes de l’assemblea general ordinària de l’Assemblea Nacional Catalana, que aquest 2017 va ser a Granollers. Hi vam aprovar el Full de ruta, molt consensuat prèviament. Amb totes les esmenes transaccionades i concentrat en el referèndum d’autodeterminació, va ser aprovat per una majoria inusitada, quasi búlgara. Hi vam presentar també la campanya del referèndum, que ja treia el cap pels balcons amb els domassos del sí, i la mobilització de l’Onze de Setembre. Acabàvem de presentar la Caixa de Solidaritat…

Més de mig any viscut al dia.

Tots aquests mesos, l’Assemblea ha estat batallant sense descans per la independència i la República, enllaçant una campanya amb una altra, una mobilització amb la següent, amb activitat incessant a les xarxes socials i als carrers de tot Catalunya, amb reunions constants amb totes les entitats, els partits polítics i les institucions. Les assemblees territorials han estat infatigables; les assemblees sectorials, molt actives i amb iniciativa, i les assemblees exteriors han tingut moments determinants. L’Assemblea Nacional Catalana és una organització escarràs, que treballa molt i és decisiva sense penjar-se medalles.

Intento una síntesi de tot el que tanta gent, voluntàriament, organitzadament, hem fet, deixant molta feina importantíssima i de gran qualitat fora d’aquesta enumeració:

• Al maig vam crear la Caixa de Solidaritat, que ha resultat tan decisiva, i vam encetar una tongada d’acompanyaments als qui han hagut de comparèixer per la persecució dels tribunals espanyols. I encara, a final d’aquell mes, el Secretariat Nacional de l’Assemblea, la Junta Directiva d’Òmnium Cultural i la direcció de l’Associació de Municipis per la Independència van fer un plenari conjunt per comminar els partits a impulsar el referèndum.
• Al juny, vam organitzar l’acte “Referèndum és democràcia”, a les columnes de Puig i Cadafalch, a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona –l’acte més concorregut que havíem organitzat mai, amb l’excepció de les diades.
• Al juliol hi va haver més d’un centenar llarg d’actes que explicaven les garanties del referèndum, i vam començar a explicar la mobilització de l’Onze de Setembre.
• A l’agost vam encetar la campanya unitària del Sí, als carrers, als balcons, a les platges, a l’aeroport del Prat… i ens vam solidaritzar amb les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, mentre avançava la campanya d’estiu per l’Onze de Setembre.
• Vam tenir la perícia de mantenir la mobilització per l’Onze de Setembre amb esperit positiu i cívic, familiar, massiu, malgrat els atemptats i la creixent pressió policial.
  • Vam encetar els actes de la campanya del sí omplint la Tàrraco Arena el dijous 14 de setembre –va ser un gran encert que Òmnium impulsés la campanya Crida per la Democràcia i que l’Assemblea mantingués forta la campanya del Sí, complementant-nos (la defensa de drets fonamentals, al costat de la voluntat de guanyar la República).
  • Vam fer 30 xerrades d’incidència política al territori per debatre sobre el referèndum.
  • Vam mobilitzar-nos pacíficament el 20 de setembre davant la seu del Departament d’Economia, fins a la mitjanit, i el 21 i el 22, acampats davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins a l’alliberament dels detinguts –considerem aquella intervenció repressiva un primer cop d’estat.
• Referèndum d’autodeterminació de Catalunya, 1 d’octubre –el moviment per la independència, com una torbonada més enllà de les entitats, va mostrar una maduresa, una resistència i una determinació insuperables i va derrotar l’estat (tot moviment social sa eixampla l’abast de les organitzacions centrals en els moments culminants, i això va passar l’1 i el 3 d’octubre, amb l’aparició dels CDR).
• Va començar un octubre històric, en què el poder de la gent va desafiar la força de l’estat:
  • dia 3, aturada de país per la democràcia i la llibertat
  • dia 6, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart declaren per primer cop davant l’Audiència Nacional
  • dia 10, concentrats al costat del Parlament per la Declaració d’independència (suspesa de manera immediata per obrir un diàleg polític que no va arribar)
  • dia 12, l’Assemblea demana aixecar la suspensió de la Declaració d’independència, davant la negativa de l’Estat a dialogar
  • dia 14, Agustí Alcoberro és escollit nou vicepresident de l’Assemblea –cal destacar el seu esforçat i respectat paper, en aquests dos mesos i mig, en un període incert i exigent
  • dia 16, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez queden detinguts sense fiança
  • dia 18, gran concentració de protesta a l’avinguda Diagonal
  • dia 21, manifestació de protesta al passeig de Gràcia
  • dies 24 i 25, un centenar d’actes arreu del país amb diputats per explicar la determinació de proclamar la República Catalana
  • dia 27, proclamació de la República Catalana i inici de la reacció de l’Estat espanyol –amb aparença de legalitat, segon cop d’estat contra Catalunya.
• Al novembre no vam trigar a fer el primer pas per superar l’estat de xoc en què ens havia deixat la repressió. A l’Assemblea vam ser conscients que la “normalidad” de Rajoy i els del 155 era un cop d’estat. Vam sortir als carrers a manifestar-nos pels presos. Vam ser conscients que lluitàvem per defensar una vegada més la nostra llibertat històrica com a nació. Vam constatar que la campanya seria tan desigual…, una total operació d’estat amb l’Ibex35 i tots els mitjans espanyols abocats sense vergonya ni límit a favor del 155, amb els mitjans públics catalans coartats, amb amenaces contra els nostres polítics i activistes. A l’Assemblea, vam persistir, fent feina de formigues, al costat de la gent, planificant una contracampanya no convencional i efectiva, mobilitzant els votants de la República. El primer pas va ser sortir als carrers per defensar la República Catalana i en solidaritat amb els presos polítics i el Govern a l’exili:
  • la Setmana de la Llibertat, del dilluns 6 al diumenge 12, va incloure la segona aturada de país, el dia 8 (molt disruptiva); l’enorme manifestació del dia 11 al carrer Marina, i l’inici de les encartellades, el dia 12 –opino que aquestes grans mobilitzacions, ben planificades, van resultar determinants per reactivar-nos massivament i acabar guanyant les eleccions del 21D, unes eleccions que s’havien concebut perquè les guanyessin els partits contraris a la independència
  • dia 9, la Caixa de Solidaritat va posar a disposició dels membres de la Mesa del Parlament l’import de les fiances que els demanava el Tribunal Suprem (malgrat totes les gestions, van obligar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a passar una nit a la presó)
  • dia 10, consulta als socis, amb la pregunta “Vols que l’Assemblea Nacional Catalana promogui una única candidatura del bloc sobiranista oberta a líders polítics i de la societat civil empresonats i perseguits judicialment?” –alta participació en una consulta urgent i que va durar poc més de 24 hores, amb un 86 % de Sí, una posició política que no va fructificar
  • dia 25, comunicat “Per una victòria incontestable de la República”
• El desembre va començar amb un fred rigorós, que no va impedir que omplíssim l’estadi olímpic Lluís Companys, en el Concert per la Llibertat dels Presos Polítics, auguri d’un mes difícil i decisiu:
  • dia 4, la Caixa de Solidaritat paga les fiances dels consellers alliberats i organitzem noves concentracions per l’arbitrarietat de la detenció del vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i Jordi Sánchez i Jordi Cuixart
  • dia 4, no podent fer campanya, ja que no som un partit polític, vam fer branding: vam reestilitzar el nostre logotip i vam recordar a tot arreu que el color de l’Assemblea és el groc
  • dia 7, data central, amb manifestació multitudinària, de l’extraordinària mobilització “Omplim Brussel·les”
  • dia 8, presentació de la campanya Tu votes, tu comptes, amb els CDR i la CUP, per garantir una auditoria de vot a les eleccions del 21D
  • dia 11, som a Lleida, per denunciar l’abús de dret de la incautació de les obres del monestir de Sixena
  • dia 16, comunicat “Posició de l’ANC sobre les eleccions il·legítimes”
  • dia 19, denúncia pública de l’ocupació del domini assemblea.cat sense cap comunicació formal, una vulneració gravíssima de la llibertat d’expressió
  • dia 21, nit electoral a les Drassanes Reials, en la qual vam ser els primers a valorar públicament els resultats –eren el segon millor dels cinc escenaris previstos, que havíem analitzat minuciosament, no pas el primer perquè la desigualtat de condicions en campanya ens va impedir arribar a superar el 50 % del vot. Sabíem a la perfecció que havíem de dir, i vam ser els primers a enviar nota de premsa als mitjans internacionals interpretant políticament el que havia succeït a les eleccions.

Contra totes les adversitats, la República Catalana va guanyar la majoria absoluta al Parlament i els partidaris del 155 van sortir derrotats!

Aquest segon semestre de l’any 2017 deu haver estat un dels períodes d’activitat més intensa en els gairebé sis anys d’història de l’Assemblea Nacional Catalana. Ara treballem en la preparació de l’assemblea general ordinària, que, havent-se de fer entre el gener i el maig, tindrà lloc a mitjan febrer, la data més avançada que ha estat possible. El nou Full de ruta de l’Assemblea ja és al forn de la Comissió d’Incidència Política, a punt de sortir cap als debats territorials. Seguim!