Anotacions i esbossos de campanya

Recupero tres textos de la campanya de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea, abans que no es perdin per la immensa mar digital:

  • dues de les respostes al qüestionari que vam emplenar tots els candidats
  • i una de les respostes que vaig escriure al fòrum estrenat enguany.

Les preguntes del qüestionari, les vaig respondre breument a propòsit –hi vaig consignar el que em semblava essencial. La resposta al fòrum completa la meva posició política respecte a l’Assemblea Nacional Catalana. — Dissabte vaig ser elegit secretari nacional per la ciutat de Barcelona.

Mèrits polítics, civils, professionals, experiencials, per avalar la candidatura
Vaig fer-me membre de l’Assemblea arran de l’Onze de Setembre de 2012. Membre del seu grup de difusió de Sants-Montjuïc per la Independència al novembre de 2012, de l’equip de coordinació el 2013, secretari el 2014, coordinador el 2015. Un dels promotors de les esmenes de Més Assemblea. Més detalls, al blog de +VilaWeb titulat Feina de sapa.

Programa d’actuació, si el candidat en proposa algun
Em presento com a candidat amb la voluntat d’exercir de representant territorial en contacte constant amb les assemblees de la ciutat de Barcelona. M’agrada treballar en equip, amb la convicció que una organització és més efectiva com més repartides estan les responsabilitats i la capacitat de decisió. És prioritari preparar-nos per a la desobediència
civil a gran escala, ja que la ruptura amb el Regne d’Espanya ens pot arribar en qualsevol moment al llarg del proper any. Mentrestant, l’Assemblea Nacional Catalana ha de continuar picant pedra parada a parada, acte a acte, campanya a campanya, construint argumentari i mantenint el seu predomini a les xarxes socials.

Quin és el vostre pla per assegurar la majoria social a favor de la independència? [pregunta del fòrum]
No tinc un pla personal meu. Tenim el Full de ruta aprovat a Manresa, i personalment vull representar les assemblees territorials del Barcelonès, que crec que el que fan és picar pedra picar pedra picar pedra per augmentar la majoria social, amb resultats ben contrastats –l’observació val per a totes les assemblees territorials, és evident. Mai havíem picat tanta pedra, i mai havíem arribat tan lluny. Per tant, és clau que l’Assemblea sigui capaç de mantenir la il·lusió dels seus membres, de les seves assemblees territorials, per continuar informant els seus conciutadans, fent-se ben visibles als barris on el vot independentista no és el dominant –que són els barris on, val la pena recordar-ho, el vot independentista ha crescut més. Cal continuar muntant parades informatives, organitzant actes de consum general o de consum propi, i aprofitar el debat del procés constituent per implicar-hi la màxima quantitat de persones i col·lectius. Això serà un gran esforç. En línies generals, crec que ho hem fet molt bé i que la nostra presència territorial i el somriure amb què ho fem tot ens fa imbatibles. Necessitem reforçar la nostra comunicació interna i mantenir el tremp. Els lectors de Guerra i pau entendran què vull dir si afegeixo, per acabar, que desconfio dels plans detallats en paper.

Un facsímil de la representació de Charles Minard sobre la campanya francesa a Rússia el 1812, un gràfic de 1869 recuperat per Edward Tufte, és l'única decoració del meu despatx, a la feina

Un facsímil de la representació de Charles Minard sobre la campanya francesa a Rússia el 1812, un gràfic de 1869 recuperat per Edward Tufte, és l’única decoració del meu despatx de feina

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*