Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Ni per bo ni per dolent: Cruyff diria que un palomo no hace verano i Laporta, en català, diria que un flor no fa estiu. A Madrid els optimistes ja pronostiquen pallisa diumenge, la décima, el trebol i el retorn de la galàxia. A Barcelona els pessimistes ja veuen crisis, decadències, i l?enfonsament del Titànic. I uns i altres ho justifiquen tot plegat amb una sola jornada de Champions.
Ningú no recorda que no fa ni una setmana que el Madrid era humiliat per un equip que es diu Getafe al Coliseo Alfonso Perez. Sembla que ningú no recorda que el Barça va guanyar de forma solvent a al Sevilla, un dels millors equips de la lliga. Tampoc sembla important tenir en compte que dimarts el Madrid jugava contra el totpoderós Steuaua mentre el Barça jugava contra un equipet que li?n diuen Chelsea.
Que a Madrid s?agafin a qualsevol branqueta per intentar aturar la seva caiguda em sembla lògic. Han de vendre diaris i, amb el desastre que tenen, només poden oferir fum i esperança. El que em fa ràbia és que nosaltres hi caiguem de quatre potes. Topem contra una boia ja ens sembla que ens haguem estavellat contra un iceberg.
Però més enllà de discursos hi ha els fets: que acaba de començar la lliga i portem 5 punts d?aventage al Madrid, que guanyar al Steuaua ?que dubto que tingui equip per jugar a la Primera divisió- és la cosa més corrent del planeta i que perdre 1-0 a Londres contra el millor Chelsea de la temporada és un resultat ?normal? que ja voldrien molts equips.
L?altra cantarella que ens empassem és la de Ronaldinho. Que el crac no està en el seu millor moment és una obvietat però, que a Madrid facin el forat i nosaltres mateixos ens dediquem a enterrar-lo és vergonyant. Vergonyant si tenim en compte que Ronaldinho és un dels millors jugadors de la història del club a qui li sobra qualitat, ambició i futbol per fer aplaudir al Bernabeu i demostra que el què ens falta a tots plegats és confiança.
Senyors, som el Barça: campions d?Europa i bicampions de lliga. Tenim el millor entrenador, el millor defensa, el millor migcampista i el millor jugador de la Champions. Tenim MEssi, Deco, Iniesta, Zambrota, Puyol, Thuram, Oleguer, Marquez, Ronaldinho, Xavi, Saviola, Guddy. Tenim sistema, joc, capacitat, ambició, seny, qualitat… en resum, tenim tot allò que ells voldrien tenir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tal com dic jo, si jugant tan malament com ho va fer el Barça dimecres (sobretot a la segona part) contra el segon millor equip del món perdem (només) per 1-0, vol dir que no hi cap problema, que només que el Barça jugui una miqueeeeta millor i ja ho enim tot guanyat.
tal com dic jo, si jugant tan malament com ho va fer el Barça dimecres (sobretot a la segona part) contra el segon millor equip del món perdem (només) per 1-0, vol dir que no hi cap problema, que només que el Barça jugui una miqueeeeta millor i ja ho enim tot guanyat.