Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Xusma, terroristes i degenerats antiespanyols que llegiu aquest humil bloc, passat el partit de la selecció catalana, el meu cos ha començat a mostrar símptomes evidents de mono culer. Però el que em fa més por no és sobreviure a l?abstinència sinó enfrontar-me a la sobredosis d?emocions que ens espera: Sevilla, Chelsea i Madrid.
Sincerament, mentre l?Espanya de l?abuelo cebolleta és cau aferrant-se a l?anticatalanisme per poder expulsar tota la bilis, jo només puc mirar endavant i veure que ens venen tres espectacles extraordinaris: la vendetta contra el Sevilla, l?assalt a Stanford Bridge i, per acabar l?experiència multiorgàsmica, arrasar les defenses del Madrid de Capello. Pot ser brutal.
Els culers optimistes ?els meus- veiem aquestes setmanes i ens salten les llàgrimes d?alegria. Són l?equivalent futbolístic a fer unes mini-vacances a la mansió de Hub Hebner. Per contra, els culers pessimistes ?en conec algun- fa dies que no s?aixequen de la tassa del vàter esperant la seva setmana tràgica.
Qui sap si d?aquí a una setmana patiré la ressaca per la festa que ens haurem fotut o per l?ofec de les nostres penes a base de destil·lats. Sigui com sigui, pensem que som afortunats per poder viure partits com aquests.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El meu fill de 7 anys, amb amiguets seus i els seus pares vam anar a l’estadi, estelada al coll, fins i tot els més menuts. i a gaudir de la festa.
I surt un fill de puta, i li diu xusma al meu fill i els seus amics, a nens, em fot molta ràbia us juro que de vegades amb lo de la treva em venen mals pensaments.
A mi no m’agrada, prefereixo que el calendari estigui més repertit, jo vull que els jugadors quan juguin un partit d’aquests estiguin a un 101per cent, esterem entretinguts aquesta setmeneta, pero els jugadors esgotats i amb molta pressio.
Doncs a mi ja em van bé que vinguin tots els partits interessants junts. Una setmana sense futbol del bo, com la que hem passat i patit, ens demostra que cal gaudir de l’espectacle i no pas jugar només per guanyar sense importar si el rival ni la toca.