Diari d'un Culer

Setmana plena de temes color blaugrana i jo amb el bloc
oblidat. Puta feina, que diu en Matew Tree. Caca, pedo, culo, pis. Tinc moltes
coses a dir i passo d?escriure un post de 10.000 caràcters, per tant, deixo
píndoles concentrades sobre els afers més destacats d’aquesta setmana del 13 de novembre de l?any 4 després de Ronaldinho. (continua)

Fitxatge estrella

Apareix Larson a la portada a mi em fa tilin el cor. I
després del suec comencen a sortir noms més irrellevans com Palacio o Luque.
Quan Larsson va dir que marxava vaig proposar compara el Helsinborg per
poder-lo cedir al Barça. No va reeixir la proposta.

I si no ve Larsson no cal que vingui ningú. En realitat a
qui ha de fitxar el Barça és al doctor House que després de curar setmana rere
setmana les malalties africanes més estranyes del món, segur que no te cap
problema en solucionar qualsevol problema en el cinquè metacarpià

Crema el Museu

L?antic responsable del Museu del Barça ha sortit a rajar i
ja deu tenir l?agenda plena de tertulies i entrevistes. Ja ha començat la seva
passejada a l?estil minyona de Carmina pel Tomate, Salsa Rosa, Donde estas
Corazon, TNT amb un discurs prou freak fonamentant en la repetició constant que
Laporta li havia fotut un tret al clatell. Pim-pam, ho deixa anar així de
tranquil.

Jo vaig cada any al Museu de Barça i quan surto sempre em
venen al cap les mateixes paraules: cutre, ranci, antiquat, mal muntat… i
podria continuar. Sé que és el més vist de Catalunya però a mi no m?enganyen
com a un giri, el Museu és una tifa. Ple de copes mal col·locades, botes i
samarretes plenes de pols, fotografies engroguides i maquetes de la llar del
jubilat. Termes com audiovisual o interactivitat els deuen sonar a Star Treak.

Però més enllà de la cutreria del Museu, aquí queden les
acusacions sobre el suposat nepotisme de Laporta. La família Don Vitto! Una
cosina col·locada, aquell amiguet de tota la vida, la relacions publiques que
no parla ni català ni anglès… acusacions que, si són falses, es fàcil
desmentir. Però el club, amb la seva trista política comunicativa, va respondre
a l?estirada de la manta de l?acomiadat amb un comunicat desacreditant-lo per
haver revenut una entrada del Benfica-Barça (i més val que no parlem d?entrades
de la Champions i dels directius que encara prendre?m mal).

Resumint, davant d?unes acusacions greus el club contesta
amb una resposta de manual de comunicació corporatiu dels anys 60 i tal dia
farà un any. Trist.

Arriben les hòsties

Hem passat, patit i gaudit València, Madrid, Sevilla, Depor
i Saragossa. Ara ens toca ser espectadors de la carnisseria entre perseguidors.
Comença aquest cap de setmana amb un València-Depor i continuara les properes
jornades mentre nosaltres juguem amb els cosins-germans de Mallorca, Llevant,
Vilareal, Reial Societat i, un Atlètico, per no relaxar-nos massa.

Serà bonic comentar a quants punts s?hauran quedat els
aspirants mentre ens fotem l?escudella i la carn d?olla.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!