Diu Patxi López, del PSOE “federalista”, que la proposta sobiranista de CiU i ERC “s’ha carregat el dret a decidir”. I Duran, d’UDC, diu que s’oposa a una consulta en què només es puga votar independència “sí” o “no”. El dret de decidir no és sobiranista o unionista, és el dret de votar en un
El cas del PSOE és de psiquiatria política. O alguna cosa pitjor. Potser estafa política. O sense potser. Nacionalment són tan falangistes, o siga tan nacionalistes espanyols, com el PP i UPyD. I socialment, només semblen d’esquerres quan són a l’oposició. Quan governen són tan de dretes com el PP. Com a espanyols no enganyen:
Una empresa de Madrid respon d’aquesta guisa un carta que li havia estat tramesa en català: «Estimada Naima, vemos que tu mail viene redactado en una extraña y curiosa lengua, totalmente ajena al idioma de estos pagos patrios. Agradeceríamos que se nos volviese a enviar, esta vez correctamente redactado y sin faltas de ortografía en
Jo, sempre que puc, pague en metàl·lic, i si algú em diu que si no em fa factura ens partim l’IVA, m’hi avinc de seguida. Els de la confraria d’en Sala i Martín m’acusaran aïradament de defraudador, potser de delinqüent i tot. Però el que sóc realment és una persona farta de ser estafada i
Els ametlers perduts L’última paraula Hòmens i falagueres Heretaràs la terra Ulysses i el fantasma foraster El lledoner de l’home mort Gràcies de bestreta.
Avui, a mitjan vesprada, he hagut de marxar de casa. Mentrestant, quan jo no hi era, m’ha visitat Santa Claus. Sí, en persona! M’ha deixat una capsa plena de cedés de jazz, més de seixanta! Gràcies, Santa Claus! Vull dir, gràcies Toni…
Rouco Varela diu que veu -això diu ell!- un bri de palla en l’ull aliè (Rouco Varela defensa el “dret” dels pares que els fills estudiïn en castellà), però no veu la biga que li encega el propi (125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català). Però ja sabem
«Játiva, ciudad de gran riqueza y de recuerdos históricos, orgullo del Levante Español…» Ací.
El diputat de Ciudadanos al Parlament de Catalunya, Jordi [sic] Cañas, ha exclamat “Quina llàstima!” quan el portaveu del CUP, David Fernández, ha recordat que, malgrat tot, la cultura catalana ha sobreviscut Franco i Espartero. «A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ha irromput un nou grup polític: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía. S’autoproclama “no
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua crida a recuperar el consens de les Normes de Castelló. Quina barbaritat diu ara! Però si el consens va existir fins que crearen, per llei, l’AVL! Amb quina normativa hem escrit els valencians fins aleshores si no és amb la d’aquell consens? El consens que incorporava les particularitats valencianes a
Que ben vestits que vam els corruptes quan van als jutjats, com riuen perquè saben que n’eixiran impunes, amb quina educació parlen quan se’ls pregunta, i quan no se’ls pregunta, també… Que ben vestits que van els diputats i les diputades quan voten la privatització de la sanitat, l’exclusió dels nostres fills de les universitats,
El president del IEC, en Salvador Giner, ha criticat que els parlamentaris de la CUP alçaren el puny mentre es cantava Els Segadors durant un acte oficial. Ha dit: «El puny alçat, amenaçador, no li cal a un poble lliure». El puny alçat simbolitza l’ànsia de llibertat dels treballadors i treballadores del món. Del poble
Fa servir molt el PP la cantarella de «nuestras señas de identidad». Assenyala l’enemic que, segons ells, pretén usupar-les, manipular-les, pervertir-les. En defensa, doncs, d’aquestes «señas de identidad del pueblo valenciano» només s’erigeix, amb orgull i valentia de Mio Cid, el PP. Creu el PP, en conseqüència, que les senyes d’identitat del poble valencià són
Pareu atenció: el govern valencià amenaça, contra la presència de TV3, que s’han de respectar «las señas de idenditad del pueblo valenciano». Avui diu que vol «refundar l’AVL», la institució políticonormativa fruit de la «pau lingüística» pactada entre Zaplana i Pujol. Fóra possible que de la bufonada passem a l’esperpent, i a l’aragonés oriental caldrà
Un nou relat a Masurca de l’Agredolç: Aquell any de les desgràcies