He fet una tria dels diversos apunts publicats en aquest blog en defensa dels Països Catalans i els he aplegat en un document pdf. Contra Mira i tots els altres
He fet una tria dels diversos apunts publicats en aquest blog al voltant de la fragmentació del català i els he aplegat en un document pdf. LA LLENGUA A PACTE
Nou relat a Masurca de l’Agredolç: L’enrunada al Cafè del Sindicat
. Una producció de Terradelfoc
Els catalanoparlants patim un secular conflicte lingüístic, que no té res a veure amb la discutible bondat d’aqueixa falsedat que alguns polítics i intel·lectuals del règim anomenen “bilingüisme”. Un concepte que la sociolingüística descriu de manera diferent de com ens la vénen aquests personatges, fins i tot contraposadament. El “bilingüisme” ha estat un embut que
Al debat suscitat per l’article publicat a Núvol per Eugeni S. Reig, Hi han idiomes o hi ha idiomes?, m’hi he afegit amb aquest comentari: Ja ho deia: una casa de putes sense ama! Quina és la norma que hem de seguir: el cafè (IEC) o el café (AVL)? Francès (IEC) o francés (AVL)? I
Gallejava l’altre dia la impassible –encara– Soraya Sáenz de Santamaría que malgrat els terratrèmols que sacsegen el PP, estaven tranquils perquè tenen una “majoria estable”, i anys per davant per a sostenella y no enmendalla. O siga que ja poden caure sobres de punta que les cadires no les deixen ni que baixe el sumsum
Alberto Fabra, president de la Comunidad Valenciana, ha proposat a les empreses que tenen seu i fàbriques a Catalunya i que són contràries a la separació d’Espanya, que la terra quasi erma dels valencians és el lloc ideal per a traslladar els seus negocis. L’espanyolitat profunda de la Comunidad Valenciana que Fabra presideix és constatable
La declaració de sobirania pactada entre CiU, Esquerra i ICV té un acudit molt bo. L’acudit té títol i tot i es diu Europeisme. Diu així: «Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els
CiU i Esquerra són reaccionaris a incorporar la referència als Països Catalans en la declaració de sobirania. He llegit alguns dels comentaris que critiquen la decisió de la CUP que considerar imprescindible aquest esment. I la votació que reflecteix l’enquesta del periòdic ARA és decebedora (58% en contra dels Països Catalans), mostra un blaverisme catalunyès
S’ho pregunta també Vicent Partal: I si ens quedem fóra de la UE? Fa temps que sóc crític amb la UE, aci, ací, ací, ací i ací he deixat exposades raons i exabruptes. Amb els fets que veiem vora nostre i els que vivim en carn pròpia, cada dia que passa sóc més contrari a
Trobe que és necessari que la declaració de sobirania que s’ha d’aprovar al Parlament de Catalunya faça una referència explícita als Països Catalans. Ni que siga en el preàmbul. És la Nació completa. És l’horitzó. I els espanyols, si no els agrada, que bramen, que manipulen, que enganyen, que enverinen com a espanyols que són,