Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

13 de gener de 2013
8 comentaris

L’estrany cas del Dr. Socialista Obrero i Mr. Español (o viceversa)

El cas del PSOE és de psiquiatria política. O alguna cosa pitjor. Potser estafa política. O sense potser.

Nacionalment són tan falangistes, o siga tan nacionalistes espanyols, com el PP i UPyD. I socialment, només semblen d’esquerres quan són a l’oposició. Quan governen són tan de dretes com el PP.

Com a espanyols no enganyen: ho són profundament. Encara que això també els crea sovint problemes de coherència. Com ara quan s’afirmen “federalistes” i alhora neguen rotundament el dret d’autodeterminació dels pobles, més i tot el dret de decidir a través d’una consulta democràtica. Espanya és també per al PSOE «Unidad de Destino en lo Universal» (José Antonio dixit).

Però quan enganyen les persones de debò és quan són a l’oposició contra el PP i es posen la pell d’ovella obrera i socialista, quan diuen que defensen la classe treballadora i els serveis públics. Quan governen ataquen, retallen i precaritzen els drets dels treballadors com una altra dreta qualsevol.

Fet i fet, quan són al govern no es diferencien gaire del PP. Són servidors fidels dels mateixos amos i fan servir les mateixes tralles. El problema per a ells és que el PP és la dreta espanyolíssima genuïna, i el PSOE una còpia amb molts càrrecs, de consciència i dels altres. Una redundància política, vaja. Un partit que sobra.

  1. Llegia uns vells articles de Pedrolo a l’Avui, del 1980, i sembla com si hagués viscut els darrers anys entre nosaltres.

    “I, d’altra banda, allò que es defensa aquí, i que ataquen partits i sindicats espanyolistes, no és la clàssica pàtria sagrada dels benpensants, sinó la comunitat cultural, en el seu sentit de totalitat, que només pot realitzar-se si disposa d’una terra en la qual evolucionar lliurement. Se succeeixen els segles, i cada classe social que emergeix com una força vol conservar les conquestes opressives de la classe que ha combatut, i accentuar-les si pot. Ara es repeteix, però ara som a la darrera fase. Després d’aquesta, que pot ser llarga, ja no hi haurà més batalles en nom del nostre poble.

    Manuel de Pedrolo. “La darrera fase”. Diari Avui, 16 de juliol de 1980

    Salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!