No han triat la data del 19 de juny a l’atzar. Ho sabem. Els borbons se’n recorden molt bé de nosaltres. Els “socarrats” com cal també ens en recordem d’ells. «Sabed que la obstinada rebeldía con que hasta los términos de la desesperación resistieron la entrada de nuestras armas los vecinos de la ciudad de
Alfonso Rus, alcalde Xàtiva, president de la Diputació Provincial de València, president provincial del PP, president de l’Olímpic de Xàtiva C.F. (me’n deixe cap més?, està fent figueretes en l’aire per convertir-se en futur president del València C.F. Va a raca amb un grup de russos, que no són un clan familiar seu sinó un
No entenc quina utilitat té voler mantenir una dialèctica democràtica amb el PP. Per al PP la democràcia és un escenari més a través del qual vèncer i imposar. No té sentit voler traure-li els colors de la vergonya democràtica perquè no en té, de vergonya democràtica. No té sentit demanar-li que com a partit
«Játiva, ciudad de gran riqueza y de recuerdos históricos, orgullo del Levante Español…» Ací.
Avui és Sant Feliu de Girona, patró de Xàtiva. Poca festa, però, se li fa al sant: «Sant Feliu, festa hasda el riu. Del riu cap allà, festa no n’hi ha». A l’altar major de l’església, construïda en el segle XIII, hi trobareu dues imatges, dos Sants Felius. Xàtiva, com arreu del País Valencià, té
Tot fa pensar que s’apaga la llumeneta del cresol d’Alfonso Rus. Se li acaba l’oli, se li ha cremat ja la torçuda. El compare amb un cresol perquè ell, de llum, no gaire. Flameta i prou. Una flameta amb sort, que ha pogut mantenir-se encesa mentre ha fet bo el seu paper de «tonto útil»
Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva, capo provincial del PP i president de la Diputació de València i de l’Olímpic Club de Futbol, ja deu haver telefonat, emocionat a més no poder, al proper president del Congrés espanyol, Jesús Posada, per a convidar-lo a visitar Xàtiva. A Rus li agrada la dictadura de Franco i els
M’ha aborronat, m’ha emocionat i me n’he desvanit (ei, que sóc d’Aixàtiva).
Vaig nàixer al carrer Grau, carrer que davalla (jo sempre el veig de baixada) fins a la portella de l’antiga –i oblidada– jueria de Xàtiva. Encara no tenia un any quan ens traslladàrem al Camí del Bola, a les Eretes dels “ametlers perduts”, en un casa que mon pare va construir amb l’ajuda dels seus
Alfonso Rus Terol, alcalde de Xàtiva, president de la Diputació de València, president provincial del PP i de l’Olímpic de Xàtiva Club de Futbol, no perd ocasió de fer pública demostració d’allò que més li agrada representar: el puto amo. Tot i que per a ser puto amo com cal és menester tenir un mínim
Enguany, per compromís familiar, hauré de suportar l’acte inaugural –l’Oberta– de la Fira de Xàtiva. Fa anys que no hi anava, potser des que el PP governa totalitàriament la Casa de la Ciutat de Xàtiva, que són més o menys els mateixos anys que fa que governa el País Valencià, i cal dir que governar
Aquesta mateixa setmana, en una emissora local, sentia a Alfonso Rus omplir-se la boca de «democràcia». Ho feia arran d’uns incidents esdevinguts amb motiu de la constitució de l’Ajuntament de Xàtiva, quan va fer desatllotjar membres de la Plataforma contra la Crisi i les Retallades que mostraven pancartes al·lusives a les seues reivindicacions. Després, l’insigne
Fa dies que em burxa un cert desfici: a les dates que som i jo encara no he pogut anar a fer espàrrecs. Quan veig algú que se’n torna amb un generós falcat a la mà, frise d’enveja. A mon pare també li agradaven. Quan teníem el casup de Bixquert (vall entre la serra Vernissa