Dones d’aigua, hòmens de fang és una rondalla. Els diccionaris diuen que una rondalla és un relat popular, de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals. En aquesta narració intervenen personatges del nostre imaginari màgic col·lectiu: les dones d’aigua (goges, encantades…). Copie ací part de la definició del DCVB: «Nom que es
El Frente de Juventudes del PP, oficialment NNGG, diu que vol organitzar una caravana per defensar les senyes d’identitat valencianes, i defensar la genuïna pàtria valenciana «dels atacs d’aquells que volen imposar als valencians el que no volen». Què és allò que segons el FFJJ del PP no volem els valencians? Corrupció? Respecte pel nostre
Jo la torne a contar, per si encara hi ha algú que no se la sàpia, la consumeta. Per aquests rodals al sud del Xúquer, ran del riu de Montesa, si algú es deixa una porta oberta no li recriminem: «Tanca la porta, xe!». Preguntem, aïrats: «Xe, tu, que eres de Madrid?». I això, temps
Al blog Toni Cucarella, notícies i narracions, he penjat aquest relat, en homenatge a Vicent Andrés Estellés: Carta als Reis Mags
Quan Catalunya serà un estat independent (si per fi s’hi posa de debò i ho trau avant), estic convençut que la resta dels territoris catalans ens quedarem com un ou quan sua, o siga despagats. Abandonats. Estic convençut que en aquell moment Catalunya ens girarà l’esquena definitivament. Almenys el catalanisme oficial i majoritari, assenyadament catalunyès,
Rafael Maluenda, ultra del PP –valga la redundància– ha tingut una pensamentada i l’ha amollada en públic, sense vergonya, que cria ronya. L’inefable blaverot de Monòver ens ha reballat de bon braç, com un cudol de merda solidificada: «Tan inconstitucional es una bandera fascista como la republicana». I s’ha quedat més ample que llarg. Però
Els qui no hem perdut la memòria hem tingut sempre clara la seqüència històrica: franquisme-AP-CP-PP. D’aquell femer a aquest femer. La vella guàrdia franquista transvestida de demòcrata a misses dites i els seus primers hereus s’han sentit còmodes dins l’armari de l’amnèsia pactada. Els jóvens cadells d’ara, però, sembla ser que, desoint la prudència dels
La presidenta de l’organització terrorista mundial FMI, Cristine Lagarde, ha insistit a dir que per a eixir de la crisi cal retallar salaris i reduir cobertures socials. Afirma que només així, treballant més per menys i sense drets, s’activarà l’ecomomia. I jo pense: aquesta gentola com la Lagarde (i els del BCE i els de
Sí, jo sóc un de tants (pocs) que en defensa de la unitat (i pluralitat) del català fa anys que disparem contra l’AVL. Això m’ha costat que en diverses ocasions em ficaren en el mateix sac que el feixista Juan Garcia Sentandreu per defensar la mateixa cosa, tanmateix amb arguments diferents i per motius oposats.
25 anys de la Revolta dels Segells Exili, espoli Convideu-los a un xàmbit
Diuen que la ignorància es cura llegint, escoltant i pensant. És a dir, usant el raciocini. No debades als humans se’ns considera “animals racionals”. Tanmateix, els valencians sembla ser que no usem gaire les eines de la raó. El castellà comte-duc d’Olivares ens considerava “muelles”, és a dir poble blanet, fofo, sense conviccions. Un coetani
Em fa l’efecte que els fets —per reiterats— em donen la raó: els espanyols hi creuen més en els Països Catalans que no pas nosaltres. I quan dic nosaltres incloc també ací els qui tampoc no se senten espanyols i que en un altre temps formaven part d’un més ampli “nosaltres”. Els espanyols creuen «a
Torturen per la nostra seguretat, maten per la nostra seguretat, ens espien per la nostra seguretat. I és per això que cada vegada ens sentim més insegurs, més indefensos davant la seua demència totalitària. Perquè que els enemics no són només “els altres”, som també “nosaltres”. Tots som els seus enemics. Per això ens vigilen.
He obert aquest blog: Toni Cucarella. Notícies i narracions Notícies i relats publicats fins ara: 4 intervencions sobre la llengua de l’escriptor i la literatura catalana Experiència i conclusió d’un corredor que va haver d’abandonar la cursa Presentació del llibre de fotografies «Xàtiva. Passeig Monumental» «Dones d’aigua, hòmens de fang» en novel·la curta Ulysses i