Diu Diego Gómez, ex-president d’Escola Valenciana, en un recordatori de l’acord de les Normes de Castelló: «… [amb] les orientacions traçades per les Normes de Castelló i el model que s’ha definit com a convergent i policèntric (AVL), s’ha elaborat una normativa plenament apta per a l’ús escrit de la llengua al País Valencià». Tot
Demà l’Ara Tu publicarà una entrevista amb l’actriu Carme Machi. El periodista Carles Soldevila, autor de l’entrevista, ens avança avui en la seua columna l’admiració que sent per l’actriu, malgrat discrepar de la seua visió de la realitat catalana (òbviament, una cosa no lleva l’altra). Diu fins i tot que ara coneix els seus motius
Ara tothom s’escandalitza que la Universitat Miquel Hernández d’Elx investira doctor honoris causa el tal Díaz Ferran, mangante self-made man i expresident dels empresaris espanyols. Cal recordar que la Universitat Miguel Hernández va ser un invent del morenasso cartagenero Eduardo Zaplana (un altre reconegut mangante self-made man) contra la Universitat d’Alacant perquè no la podia
Vull manifestar la meua solidaritat amb Toni Albà. Més i tot, crec que no hauria d’haver-se disculpat de res. Al capdavall, fer com fan no és fer pecat. Temps arrere va haver una polèmica entre Ferran Torrent i Elvira Lindo, també devota signant de manifestos hispanofílics. Ferran Torrent havia dit que la literatura catalana traduïda
Aquest divendres 30 m’han convidat a fer conversa amb lectors i lectores del Club de Lectura de Quart de Poblet sobre el llibre Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts. Serà a la Casa de Cultura, a les 20’15 hores.
Aquesta campanya electoral, amb l’envit per la independència planant sobre les urnes, ha servit per demostrar, una vegada més, que la democràcia, com la veritat -explicada en termes espriuans-, és un espill trencat en mil bocins; i cada bocí una interpretació, sovint diferent i contraposada, d’allò que és o hauria de ser la democràcia. Per
Intenten posar-nos la por al cos dient que dins de vint o trenta anys hi haurà un treballador jubilat per cada treballador en actiu, i això, ens diuen, ens amenacen, serà insostenible. Però el que a mi m’agradaria saber, el que a mi em preocupa de veritat, és saber quantes caparres i sangoneres mantenim cada
Per si algú d’aquest rogle no tinguera el comboi fet, done notícia d’una eixida etnobotànica per al diumenge 25 de novembre: Els germans Escrivà, bandolers. Un viatge per la llegenda d’aquests germans roders que viviren i trobaren la mort en terme de Barxeta. En una mateix jornada, un recorregut per la nostra història, la nostra
Una de les aspiracions més importants, i més necessàries, que havíem aconseguit de situar com a objectiu essencial en l’horitzó del segle XX, després de segles d’ignorància mútua, era la consolidació d’un espai -d’un mercat- complet per a la llengua i la literatura catalanes, i consegüentment la consolidació d’una consciència integral i no fragmentada. No
Els partits i els mitjans espanyols estan fent campanya com si les eleccions del 25N foren per a tota Espanya. Vull dir, que insisteixen en l’habitual discurs del descrèdit i la burla de tot allò que siga signe d’identitat català, escampen sense escrúpols mentides de tota mena, branden el xantatge i l’amenaça de l’ostracisme mundial,
Alguns tenen per costum clavar-se gols en la porteria pròpia. Si els ho avises, et diuen de tot. I després passa el que ha de passar. I no s’hi valen planys. Qui siga burro que l’albarden. Per què ho dic? Aquesta és la notícia: «Windows 8, també en valencià. Softvalencià celebra el gest de Microsoft
Un nou relat a Masurca de l’Agredolç: Una bomba arranca quatre tarongers de l’Hort del Portugués
Que Catalunya puga quedar-se dins o fora de la Unió Europea s’ha convertit en un dels arguments d’aquesta campanya electoral tan decisiva. Els uns amencen que Catalunya, si es declara independent, en serà desterrada. Els altres, proclamen el seu ardor europeista i la seua fe que Europa no els abandonarà a la intempèrie de la
Quan actituds i opinions polítiques ultrapassen, un dia i un altre, el llindar del sentit comú per abanderar el pur desficaci, penses que els protagonistes en són conscients i que tot plegat respon a una estratègia calculada que, en teoria, els ha de reportar més suport i més vots. La manipulació, la mentida, el relat