Cucarella

Que ben vestits que vam els corruptes quan van als jutjats, com riuen perquè saben que n’eixiran impunes, amb quina educació parlen quan se’ls pregunta, i quan no se’ls pregunta, també… Que ben vestits que van els diputats i les diputades quan voten la privatització de la sanitat, l’exclusió dels nostres fills de les universitats, el desnonament massiu, la prolongació inhumana de la nostra edat de jubilació, la justícia de pagament, el repagament de les medecines, el retall dels nostres drets laborals, el robatori dels nostres salaris… I amb quina educació ho expliquen, amb quina abundor de paraules prèviament esterilitzades, i per això fofes, falses. Que ben vestits que van els membres de la CEOE, del BE, de l’FMI, de BCE, de l’OCDE, i els parlamentaris i els ministres europeus i tots els qui els hi donen pàbul i lloança. I amb quina exquisida educació ens collen, ens ofeguen, ens maten… No reneguen, no flastomen, no blasfemen, no brofeguen… Traure fum pels queixals de ràbia, d’impotència, ho fem els éssers humans quan ells ens sentencien a la misèria, al patiment, a la mort… Som uns maleducats, diuen, si els diem malparits, fills de puta, lladres, corruptes, paparres, sangoneres i gossos malfaeners. Ras i curt: no són persones: són uns malesbèsties i més falsos que l’ànima de Judes. I jo, persona, potser maleducat i bròfec, però persona, me cague en la puta que els ha parit! Per inhumans. Per criminals.