Una empresa de Madrid respon d’aquesta guisa un carta que li havia estat tramesa en català: «Estimada Naima, vemos que tu mail viene redactado en una extraña y curiosa lengua, totalmente ajena al idioma de estos pagos patrios. Agradeceríamos que se nos volviese a enviar, esta vez correctamente redactado y sin faltas de ortografía en el idioma oficial común de nuestra Nación, esto es, el ESPAÑOL, lengua en las que se han escrito las mejores obras de la Literatura Universal, con las que se civilizó (sic) medio mundo y prácticamente hablada en tot el».
L’empresa que bufa en caldo gelat es diu… Workout Events!
A banda de respondre amb un exemple claríssim de supremacisme espanyol, en aquesta empresa són ridículs amb avarícia. Podríem enviar-los un correu que diguera:
«Señores directivos de Workout Events, vemos que el nombre de su empresa está escrito en una extraña y curiosa lengua, totalmente ajena al idioma de estos pagos patrios. Agradeceríamos que se nos volviese a enviar, esta vez correctamente escrita en el idioma oficial común de nuestra Nación, esto es, el ESPAÑOL, lengua en las que se han escrito las mejores obras de la Literatura Universal, con las que se civilizó medio mundo y prácticamente hablada en tot el». I a veure com s’ho mengen.
En el pecat porten la penitència… Si són més ninots rebenten.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’això, en tot cas, se’n diu “ironia del destí”. Més que ganes de plorar fan pena. Jo, en el fons de la meua ànima, els tinc llàstima. Tanta burrera junta no pot ésser bona: al capdavall són éssers humans com nosaltres. I el cas és que nosaltres hem canviat, hem canviat molt perquè totes aquestes coses que diuen “ens esvaren”.
A mi encara em fa pena quan veig la generació dels més vells, n’he perdut quatre en tres mesos, avergonyir-se d’ells mateixos davant d’aquesta gent. A tu, a mi i a aquell ja no ens passa. I als nostres fills els haurà de passar encara menys.
Ahir vaig anar a fer fotocòpies a Elx. L’àvia valenciana li parlava castellà a la filla però l’àvia i la filla cridaven al xiquet de tres anyets d’aquesta manera tan estranya “Andrú! Andrú! Andrú”. Vaig arribar a la conclusió que no era ni Andreu (nom molt tradicional a Elx en versió valenciana) ni Andrés sinó Andrew. Ara la ü anglesa és molt diferent a la llatina u… Què hi farem!
Al meu parer el nom en anglés de la empresa és un mostra de racisme. Els racistes no sempre pensen que la seua ètnia és la millor, sinó que pensen que son millor que altres, però senten un complexe d’inferioritat envers altra que consideren superior i a la que volen emular.