Jo, sempre que puc, pague en metàl·lic, i si algú em diu que si no em fa factura ens partim l’IVA, m’hi avinc de seguida. Els de la confraria d’en Sala i Martín m’acusaran aïradament de defraudador, potser de delinqüent i tot. Però el que sóc realment és una persona farta de ser estafada i robada per l’Estat i per totes les Administracions Públiques. Perquè el frau més gran el comet qui ens exigeix el pagament d’impostos i no només no ens dóna res a canvi –serveis públics–, com és la seua obligació, més i tot allò que està obligat a donar-nos ens ho lleva. Però continua exigint-nos que paguem.
Paguem tota mena d’impostos i de contribucions, a l’Estat, a la Generalitat, als ajuntaments… Els paguem, però, perquè volem rebre uns serveis públics de qualitat. La nostra obligació és pagar els nostres impostos, d’acord; però l’obligació de qui els cobra és oferir a la ciutadania aqueixos serveis públics de qualitat pels quals ens cobra els impostos. Aquest és el tracte. El tracte i el pacte democràtics. El que ara ens ofereix l’Estat i les Administracions Públiques és la privatització salvatge de tots els serveis públics i el repagament per llei dels serveis ja pagats.
No paguem impostos per mantenir una classe política excessiva, cortesana, mesella i inútil, que legisla i recapta per afavorir les grans empreses, els bancs i els inversors en detriment dels drets i els serveis que paga la ciutadania, que paguem entre tots. Paguem perquè el tracte diu que a canvi dels nostres impostos l’Estat i les Administracions Públiques estan obligades a donar-nos unes cobertures socials i econòmiques. No ens regalen res. Per tant, si parlem de frau, aclarim que el vertader frau, el més insostenible, és el frau polític, el frau actual de l’Estat i de totes les Administracions públiques.
Ara assistim al desmantellament de l’Estat Social (el poc que s’havia construït) o del Benestar, per donar pas a l’Estat Fraudulent i Lladre. Jo estic cansat de pagar i plorar. Per això, sempre que puc, intente recuperar els meus diners. En diuen pagar en negre. De tota manera, comparat amb el frau professional, el que practiquen les grans empreses, els bancs, els inversors i les grans fortunes, el nostre “frau” són quatre xavos mal comptats.
En definitiva, practiquem la legítima defensa dels nostres diners, que tant ens costen de guanyar, davant la pretensió del lladre d’estafar-nos. Aquest és debat: si paguem, volem; si no ens donen, ens roben. I a Sala i Martín, economista de salonet, baronet ridícul i mesell, que l’escolte qui no el conega.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Valdrià més, a parer meu, que la gent es responsabilitzes dels seus actes… Però clar, això (el responsabilitzar-se) per alguns sona a massa “calvinista”, massa del nord d’Europa. (Quan parlo de responsabilitzar-nos, em refereixo a tots, als de dalt i -també- als d’abaix).
Atentament
Aclariment: Una persona improductiva serà aquella a qui el govern no podrà espoliar ni extorsionar perquè s’hi rebel·la o no posseeix solvència econòmica.
Si algú en té dubtes, podeu visionar Zeitgeist; tant si hi creieu com si no, en el que s’hi diu, en aqueixos documentals, estic cert que després de visionar-los, entendreu millor tot el que està passant a nivell mundial.
A Rússia, els gulags mai no han deixat d’existir, de fet, hi tenen dos xicones de les Pussy Riot, retingudes.
Si ja la Unió Europea fa por, imagineu-se un govern d’abast mundial, amb la Xina tenint-hi la mà en la farnera. Se’l sol conéixer com a govern ultracapitalista o ultraliberal, nociu per al 99% de la població.
Els éssers humans serem reificats, transmutats en mercaderia, i no és ciència-ficció, les primeres provatures les estem vivint i patint actualment.
Tan sols demane als escèptics que paren l’orella, no cal ser una erudició en economia o política social, tan sols cal parar l’orella, informar-se… i els documentals Zeitgeist, són una font òptima d’informació.