Fa servir molt el PP la cantarella de «nuestras señas de identidad». Assenyala l’enemic que, segons ells, pretén usupar-les, manipular-les, pervertir-les. En defensa, doncs, d’aquestes «señas de identidad del pueblo valenciano» només s’erigeix, amb orgull i valentia de Mio Cid, el PP. Creu el PP, en conseqüència, que les senyes d’identitat del poble valencià són les seues mateixes senyes. La seua idea és la idea dels tots els valencians. I els que no les tenim som enemics de les seues «señas de identidad».
Però quines són les senyes d’identitat del PP? Fem-ne el repàs, més que res per saber si alguna de les d’«ells» coincideix amb alguna les «nostres».
Anticatalanisme. L’anticatalanisme, al País Valencià, és igual a antivalencianisme. El PP ha atacat sistemàticament la nostra llengua catalana, la cultura valenciana: Fuster, Valor, Raimon, Estellés, Ovidi… A Canal 9, televisió en teoria pública –només en teoria–, el nostre català ha estat reduït al «reducte folclòric». I a les televisions i ràdios privades del “botijo party”, propagandistes a tota ultrança de les causes del PP, ni això: «La lengua castellana, compañera del Imperio». L’any passat més 120.000 estudians valencians no van poder accedir a l’ensenyament en català pel boicot sistemàtic del PP a satisfer aquesta demanda.
Franquisme. El pensament polític del PP, com tota la seua militància fundacional, és hereu de la dictadura franquista. No debades la seua trajectòria comença amb els neofranquistes d’AP, continua amb Coalición Popular i tot plegat es refunda amb l’actual PP. Fidel a aquesta tradició franquista, s’oposa a la retirada d’honors a la figura del dictador assassí que encara es mantenen vigents a molts ajuntaments. La contrarreforma educativa de Wert és un exemple clar de retrocés cap a les formes d’adoctrinament del nacionalcatolicisme franquista.
Corrupció. Casos com Terra Mítica, IVEX i el contracte a Julio Iglesias, els sobrecostos de la Ciudad de las Artes y las Ciencias, Gürtel, Cooperación, Noo’s, Brugal, Fórmula 1, Emarsa.. i un llarg etcètera, amb gran quantitat de càrrecs polítics del PP imputats, situen aquest partit en la lliga de Champions de la corrupció política.
Caciquisme. És una forma de corrupció política que tanmateix no està penalitzada per la llei. Carlos Fabra se’n vanta d’haver-la practicada a manta, i també Alfonso Rus, que va guanyar les darreres eleccions municipals “a la búlgara”.
Censura i manipulació. Els mitjans afins al PP practiquen la manipulació informativa perquè és inherent al seu tarannà polític. Les pràctiques totalitàries de censura, mentides i manipulació són d’ús habitual en els mitjans de comunicació públics allà on governa el PP. Canal 9 n’és un cas paradigmàtic, bessó de Tele Madrid i, ara també, de TVE.
Aquestes són algunes de les senyes d’identitat del PP. Les principals si més no. Són, més aïnes, les senyes d’identitat d’una banda de deshonrats, de degenerats polítics, de gentola sense escrúpols de cap mena que coneixen el rei per la moneda i la política pel negoci. Quin voldria assemblar-s’hi? Quina persona de compte i raó estaria disposat a defensar-les? En una democràcia com cal les senyes de identitat del PP estarien recollides en el codi penal, tipificades com a delicte flagrant contra la salut democràtica.