Cucarella

Rouco Varela diu que veu -això diu ell!- un bri de palla en l’ull aliè (Rouco Varela defensa el “dret” dels pares que els fills estudiïn en castellà), però no veu la biga que li encega el propi (125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català).

Però ja sabem de quin llengua coixeja l’Iglesia Católica, Apostólica y Española. Us enganxe part d’un post antic: Retrucar la castellanització.

«El dietarista lleidatà Diego Carceller recriminava en els seus papers –i ho feia, paradoxalment, en castellà– que els predicadors valencians sermonejaven en llengua forastera a l’antic regne, mentre que quan pujaven al Principat ho feien en el català que els era propi. Fins a les nostres generacions ha sobreviscut un “sussoït” (contalla de caire humorístic basat en fets verídics) que exemplificava les dificultats dels devots valencians per pregar en la llengua oficial de l’església al servei de l’Espanya imperial. El “sussoït” explica el cas d’una pobra beata que va haver d’aprendre les oracions en la nova llengua, una de les quals feia així: “Bajó el Padre, bajó el Hijo, bajó el Espíritu Santo“. De tothom és coneguda la dificultat que ha tingut el catalanoparlant per reproduir el so de la jota castellana, per la qual cosa hom haurà pogut imaginar-se com quedaria el prec en boca de la nostra compatriota: “Bacó el Padre, bacó l’Hico, bacó l’Espéritu Santo“. L’efecte final desbaratava la devota, prou consternada ja perquè l’obligaven a adreçar-se a Déu en una llengua que li era tan incomprensible com el llatí, una llengua que, de més a més, tenia l’atreviment de tractar de porcs (bacons) tota la Santíssima Trinitat.»