Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Visita al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona-CCCB -dirigit per en Josep Ramoneda-, que trobo encara tancat i barrat. Per fer-hi temps, faig un tomb per allà. M’acosto a una parròquia regentada per l’Opus Dei, i, sorpresa, faig diana (…)
Topo amb el mossèn. El veig de lluny estant. M’aturo, simulo que miro unes obres, i l’observo amb intensitat. M’hi afanyo, només en disposo de 30 segons.
Alt, vellard, amb el clàssic clergyman o trajo de capellà, perfectament ben planxat, elegantíssim, el capellà és ostensiblement encorbat, ulleres clàssiques i muntura d’or, té un rostre eixut, de faisó irada, ulls botits i penetrants. Un enviat, directe, de Déu nostresenyor, i amb línia directa, amb permís de Sant Josemaria Escrivá de Balaguer, amb el Vaticà i el Papa Ratzinger.
El mossèn, però, es troba, mentre fa via per l’estreta vorera, amb un pidolaire jove i, ai, immigrant que li diu uns mots i que estava fent guàrdia a l’entrada del temple. El capellà de l’OpusDei, sense mirar-lo, ni aturar-se, li etziba:
. “Hoy no hay”.
I segueix caminant, s’atura, obre el pany de la porta i s’endinsa en el seu refugi celestial.
I jo que em demano, ¿què hi pinta, l’OPUS DEI, governant una parròquia d’un barri popular, humil i obrer, com és el Raval, en aquesta Barcelona singularment fràgil i assetjada per la crisi?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I qué pinta l’Opus Dei governant qualsevol parròquia d’enlloc? El seu camí s’allunya i molt del camí primigeni. (o fins i tot de qualsevol camí mínimament digne: El capellà de l’OpusDei, sense mirar-lo, ni aturar-se, li etziba:
. “Hoy no hay”.