En un article curull de sentiment, mestre Blesa anuncia que, després de 3 anys, abaixa la persiana del seu/nostre bloc “Josep Blesa Morante. Ho aconseguirem segur”. I la notícia em produeix una pena infinita (…)
No conec personalment en Josep, amb poca gent, però, m’he trobat tan estretament lligat en la distància. El fet de tenir filles petites, i no posseir cotxe, lliga i limita, extraordinàriament, els meus desplaçaments, fet que ha impedit, fins ara, un contacte més directe.
En aquests moments complicats, què us en puc dir, d’en Blesa?
Català de València, valencià de Catalunya, és de les poques persones, d’aquí i d’allà, que coneix i reconeix el nostre país com un tot entre Salses i Guardamar i Fraga a Maó.
La seva fidelitat nacional és, doncs, perfectament palesa.
El seu bloc m’ha sorprès, gratament, per la imaginació, les sortides inesperades, les iniciatives originals.
Un verb ara gràfic, ara sinuós, ha trobat, sempre, el registre i el to just per allò que volia expressar.
Intel·ligent. Honest. Extraordinàriament observador, ha sabut detectar fets i gent, vincles i asimetries. El seu, penso, és un cap barrinador i endreçat.
Si els seus articles m’han obsequiat sovint amb idees i opinions d’interès, les cartes privades m’han ajudat a conèixer millor les fondàries i la topografia de l’home.
Un Josep Blesa amb el que, passi el que passi, m’hi sentiré sempre, n’estic cert, lligat i còmplice, receptiu i expectant. I, sobretot, ben proper.
Amples les veles, bon viatge, amic Josep. I que la sortida de la cruïlla en què hi ets immers, trobi una solució plenament satisfactòria.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!