Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Al costat de casa hi ha una finca nova de trinca. Un dels seus residents, un xicot solter, de professió lliberal, sempre amb les camises ben penjades i desades, l’ordinador encès i pampalluguejant, i un pis que s’endevina pràctic, endreçat i minimalista, ha rebut una visita estable i llaminera (…)
Fa pocs dies, s’hi instal·là una noia rossa, delicada, prima; curt: una bellesa lànguida tipus Audrey Hepburn que passava els migdies ajaguda, abillada amb un delicat biquini, a voltes sense sostenidor, a la hamaca terrrasenca tot repassant revistes o amb la mirada entotsolada en les pròpies cabòries…
El cas és que, tal com va arribar, sense previ avís, va tocar el dos.
Servidor, ho confesso, no podré fruir d’aquesta visió acaronant i lànguida. D’aquesta bellesa fràgil i pura que, malgrat que busco, ja no trobo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!