Pere Meroño

I jove i de cos esvelt i actitud desmenjada i absent (…)

Et veig aquest matí d’estiu tocatardà. Al bus metropolità. Tu fent com si miressis el paisatge. Brusa sense mànigues. Cabell un pèl humitejat i al vent. Faldilla curta.

Dona joiosa i cansada de la perpètua i obsesiva observació masculina. Bruna, la pell.

Cos de generositat hortícola, que en diria l’Estellés; formes rotundes i càlides. D’ineludible crida al contacte. Al gaudi. Convidant a un joc sense acaball entre llençols. Juguesca amb les soles regles que dicta el propi cos.

Dona.

Bruna.

Jove. 

      El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
                   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!