Pere Meroño

Rellegint el gran Sebald, aquell escriptor que no se sentia còmode amb la seva pàtria alemanya i que per això no hi tornà, he descobert a “Die Ausgewanderten” –“Els emigrats”, en traducció catalana de Griselda Casassas, unes poques frases dedicades a l’estada barcelonina del poeta Rubén Darío, les quals no me’n puc estar d’exhumar (…)

“Duia una bena al turmell esquerre, la minyona. Dona de mitjana alçada, es coneix que de certa cultura, i d’acreditat entregent. Malgrat tot, Berta atenia, amb sol·licitud i cura, les necessitats del poeta. Venia de París, el conegut com a príncep de les lletres castellanes. I recalava, el 1914, al maig, a Barcelona, en una casa de planta i pis, rectangular, situada al peu de la serralada litoral, al carrer Ticià, en una zona ventejada, curulla de camps i vinyes, amb alguna que altra mansió senyorívola a tocar. El poeta, nicaragüenc de naixença, i home itinerant per antonomàsia, patia diverses malalties, morí un any després de deixar la ciutat, i és per això que hom recomanà la companyia del pla i la mitja muntanya, amb la mar aprop per restablir-ne la pau i l’adequat capteniment”.

Afegim, ja que Sebald no en dóna fe, que Rubén Dario aprofità la seva estada barcelonina per donar a la impremta “Canto a la Argentina y otros poemas”.  

   Pere Meroño es fa passar per W.G. Sebald – i 2 –

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático 

El vídeo

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!