Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
. Senyor, senyor. Escolti’m, senyor. Oi que em donarà, sisplau, alguna cosa per poder alimentar el meu bebé?! (…)
La veu, la situació, em produeix una fonda i intensa fiblada.
La senyora és vestida amb correcció. Amb nadó immaculat de pocs mesos. Res en el seu aspecte indica que sigui cap professional pidolaire. La seva veu es molt baixa, a penes audible. Com avergonyida per la situació. Mare soltera? Separada? En atur?
29 d’abril de 2009. Un quart de deu del matí. Barcelona. Barri de la Barceloneta. Any primer de la ferotge depressió econòmica que ens solca i assetja.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!