BioSofia

Cercant la saviesa de l'art de viure

15 de juliol de 2010
2 comentaris

El meu ex viu amb l’amiga d’infància del nostre fill

Entre els amics i coneguts havia corregut com la pólvora. L’Alfons, l’ex de la Bea, s’havia embolicat amb l’amiga de tota la vida  del seu fill. Aquest té 16 anys i la noia, ja major d’edat, 19. A hores d’ara ja porten un temps vivint junts. De seguida van sorgir les veus censuradores. Esgrimien l’ argument de la diferència d’edat. Simplement és allò que no es fa. Els amics que s’expressaven així eren els més simplistes i encarcarats davant de qualsevol mena de qüestions. Uns pocs, en nom de la primacia dels sentiments sobre les normes, aplaudien l’Alfons. Els defensors de la tradició hi posaven més energia que aquests darrers. Uns i altres tenien prou seny per no fer comentaris davant dels pares dels nois.

L’Alfons i la Bea havien estat molt amics de la família de la jove. Fins al punt que els nois havien passat temporades l’un en casa  de l’altre cada any per les vacances.

Fa poc la Bea em va venir a trobar perquè no veia gens clara aquesta relació“És molt difícil per al nostre fill. Ho viu malament, de fet. Em preocupa que això impedeixi un bon desenvolupament del noi. Quan va a viure amb el seu pare, ella, l’amiga de tota la vida, és allà. Necessàriament això l’ ha d’afectar.”

Vaig felicitar a la Bea per la lucidesa del seu plantejament. No feia consideracions morals. La seva tessitura era la psicològica i educativa, per tant humana. M’exposava els seus criteris i volia els meus per contrastar-los.  Penso, em diu tímidament, que alguna cosa està fora de lloc, que hi ha límits que s’han creuat indegudament.

Sens dubte, Bea. No és que aquesta noia podria ser la filla del teu ex sinó que fins fa quatre dies, l’Alfons ha jugat amb ella un rol parental. És evident que hi ha una dimensió incestuosa i no ho podem ignorar. Però les implicacions van més enllà, sobre tot pel que fa al vostre fill. L’Alfons ha pres com a àrea de cacera la generació del seu fill i posa a aquest en situació de rival. Aquesta és la dinàmica afectiva que s’ha creat. Una dinàmica destructora. Només se’n poden derivar conseqüències negatives per al desenvolupament de tots tres. Qui juga a regalar-se una segona joventut, tindrà, i ja té, problemes d’equilibri emocional. En quant als joves, aquest han d’evolucionar aprenent dels errors propis de l’edat i a frec a frec entre ells en les alegries, les bogeries, les indecisions i els neguits. 

El teu fill, Bea, sembla que se n’està sortint prou bé. Va ser un bon senyal que no te’n parlés des de bon començament per no ferir-te i perquè se sentia avergonyit. Pel que em dius, posa resistència a les demandes forassenyades del pare i s’ha negat a anar amb ells de vacances. Va bé. Continua donant-li suport. Si se sent acompanyat i recolzat, passarà amb bona nota la prova i l’experiència el farà madurar. 

  1. és un supòsit o un cas real? Bé, en realitat tant se val. Perquè casos així n’hi ha.
    Resulta molt estrany i, com bé dius, alguna cosa no rutlla. S’ha transgredit quelcom i no per la diferència d’edat principalment.
    En fi, un bon panorama.
    Suposo que algunes persones el podrien encarar millor que d’altres.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!