BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
– Et felicito per la teva puntualitat.
Feia quatre minuts tard a la reunió i, francament, d’entrada em vaig quedar desconcertat. Però em vaig recuperar:
– Vols dir que he arribat a l’ hora?
– Bé, m’hagués agradat més que haguessis arribat a l’hora en punt.
– Un altre dia calcularé millor el temps.
Espero que ningú hagi pensat que la pedra filosofal de la comunicació està en els missatges-jo que vaig proposar en l’article passat. Els missatges-jo són una bona estratègia en cas de tenir l’ànim trasbalsat. La comunicació necessita moltes més cures, per exemple netejar-ne els fregits.
“Et felicito per la teva puntualitat” podria semblar un missatge-jo, però no ho és perquè no exposa els propis sentiments com un fet. Inclou una discordança amb el fet d’arribar tard, que denota una segona intenció, un missatge ocult, un sobreentès. ¿Era una felicitació o un retret? Són dos missatges, l’explícit i el sobreentès, que es contradiuen. Aquesta discordança també es pot donar entre les paraules i el llenguatge no-verbal (to, gestos) que les acompanyen. “Mireu, ja ha arribat a l’hora!”
Els sobreentesos són un fregit comunicatiu que enfosquen el missatge. Creen confusió. N’hi ha de moltes menes. Uns porten càrrega hostil i altres simplement són incongruents.
Solució. “Vols dir que… he arribat a l’hora?” Contra la confusió, demanar un aclariment.
“Què vols dir exactament?”,
“He d’entendre que… ?”
“Què esperes de mi exactament, què esperes que faci en concret?
“Si no m’equivoco, vols dir que …”
Això per part del que és interpel.lat.
Per part del que inicia el diàleg, la claredat comunicativa li demana que directament digui: “No m’ha agradat que arribessis tard.” Aquí no hi ha trampa.
Per la mateixa raó, més que intentar que l’altre endevini la nostra intenció és preferible expressar-nos de forma directa.
Ø “Et demano que aquesta vegada et posis corbata”
molt millor que “És important que per un acte així et posis corbata”.
Ø “Si us plau, ajuda’m a preparar el sopar”
molt millor que “N’estic cansat d’haver-ho de fer tot jo!”
Ø “Em podries passar la sal, si us plau?”
molt millor que “Nois, on és la sal?”
Tota petició no expressada és una petició no sol·licitada.
Abstenir-se d’endevinar i de fer endevinar als altres millora la comunicació.
Esforçar-se per ser directes i demanar aclariments són actituds bàsiques per qui desitja tenir cura de les seves relacions.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per concret.
Saps quin faré servir? Si us plau, m’ajudeu a recollir, a fregar, a treure la pols…?
El que m’ha fet gràcia és aquest “Nois, on és, la sal?”. Molts cops ni ho demanen, senyalen el saler amb el cap o amb el dit i au!
Ho trobo horrorós.
no expressada és una petició no sol·licitada. I avui en tinc una mostra.
M’estaven esperant com a testimoni pericial a un judici que ningú m’havia demanat que hi anés. Em, truquen a les 11 en punt per saber si tardaria molt en arribar. I jo al·lucinant. I em diu “Sí que t’ho vaig dir que el judici de divorci era dijous a le s 11”. I si dir-m’hi m’ho havia dit, però no pas que volien que hi anés.
Ells, la persona que m’esperava i el seu advocat estaven tant conveçuts i donaven tant per descomptat que jo hi havia d’anar com a psicòleg que es van oblidar de dir-m’ho. Jo m’ho vaig prendre com una simple informació .
I no vegis quin estrés m’ha provocat avui aquesta falta de bona comunicació.
I en coses més quotidianes, d el dia a dia, això en passa sovint.
Home, la ironia és la ironia.
Que l’home és capaç d’enviar aquests missatges implica que té un pensament complex. I, essent capaç d’enviar-los, és capaç de desxifrar-los. No estic gaire d’acord amb la teva visió, perquè obvies una part essencial del missatge emès. Aquest tipus d’expressió va acompanyada sempre d’un to de veu i d’una gestualitat que indica clarament la intenció de l’emissor.
Ningú diu: “Et felicito per la teva puntualitat” irònicament amb el mateix to que diu “Et felicito per la teva puntualitat” de veritat. Amb la teva visió de la jugada t’estàs carregant la meitat de la funció expressiva de la llengua.
Un missatge purament denotatiu es diu en to menys enfàtic que un missatge que conté una segona intenció.
A banda, si algú et diu: “Et felicito per la teva puntualitat” amb segones intencions, gairebé mai és de manera gratuïta. Ho fa perquè hi ha una prèvia. O és algú amb poder damunt del que arriba tard o algú que està fart que l’altre arribi tard. Algú amb la suficient confiança o ascendència per dir-li.
Seria bo no simplificar més les possiblitats magnífiques que ens ofereix el codi lingüístic i el codi expressiu, Narcís. Ja ho fem massa.
La ironia és magnífica i ajuda a evitar conflictes. Si algú opta per “Et felicito per la teva puntualitat”, encara bo. Està demostrant no voler treure les coses de polleguera.
Sí que estic d’acord, en canvi, en el fet de demanar aclariments quan no entenguem quelcom. Hi tenim dret i no ens ha de fer vergonya. És cert que hem de buscar la manera de no trencar el canal de comunicació, però la gran complicació de la llengua i de la resta de codis humans s’ha conseguit amb molt de temps. No els llancem ara, xD!