BioSofia

“La relació amb el fill s’enverina cada cop més. La feina no acaba de rutllar. Em fa l’efecte que enredo tot el que toco. Les coses no surten com voldria i quan vull redreçar la situació no encerto la manera. Alguna cosa m’està impedint reflexionar serenament, noto un bloqueig interior que no em deixa prendre les decisions adequades, sento un tap en els meus canals emocionals que obstrueix la sortida normal dels meus afectes i,alhora, n’hi ha que malden per dominar tot l’espai mental.”

Necessito anar al psicòleg! O al psicoanalista? A qui dels dos?

El psicòleg ajuda al seu client a:

• posar paraules a la seva vivència, sobre tot al aquells sentiments que s’hi resisteixen.

• Resoldre una dificultat específica. Per exemple un problema de comunicació amb la seva parella.

• Comprendre i modificar alguns comportaments. Alcoholisme, violència, hostilitat…

• Incorporar noves actituds com l’autoafirmació, comportaments assertius, gestionar la ira, etc.

No és pas necessari remuntar temps passats fins arribar a l’infància. Cal corregir aquesta idea estesa erròniament.

Qui són els psicòlegs?

Una persona no es pot considerar psicòleg i exercir fins que no ha acabat una formació universitària completa (licenciatura) coronada per un màster o diploma equivalent.

Aquesta formació no és suficient per emprendre psicoteràpies, és a dir establir diagnostics de pertorbacions psíquics (depressions, fòbies, disfuncions sexuals,…) ni tampoc intentar de posar-hi remei amb les tècniques de salut apropiades. Per a accedir a aquests diagnòstics i teràpies li cal un post-grau especialitzat i un contacte amb pacients psiquiàtrics sota la supervisió d’un especialista. Alhora farà un treball sobre si mateix dirigit pel mateix o un altre especialista.

Potser amb el psicoanalista?

Al gabinet del psicoanalista, en canvi, s’hi anirà a emprendre un llarg i pacient treball d’exhumació de conflictes i traumes rebutjats a l’inconscient. Els records, els somnis, els lapsus, les idees soltes fins i tot les més anodines, formen el material que ens obre el camí a l’espai fosc del nostre psiquisme. Al llarg d’aquesta recerca i d’aquesta reelaboració aniran emergint a la consciència les motivacions ocultes i els afectes rebutjats. No és extrany que aquesta tasca vagi acompanyada de plors i de moments d’ira.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!