BioSofia

El burro va davant perquè no s’espanti, ens deien els pares i els mestres quan ens citàvem primer nosaltres mateixos. “Hi vam anar jo, la Marina i l’Oriol”. Incorrecte. Ens van ensenyar a dir: “Hi vam anar la Marina, l’Oriol i jo”.

Ara, hi ha moments de comunicació en què el jo ha de prevaldre sobre el tu. Quan l’ànim està alterat. Quan ens sentim impel·lits a usar paraules       

            que fereixen,

            que infravaloren,

            que moralitzen o

            que culpabilitzen .

És a dir quan volen encerclar l’interlocutor dintre d’etiquetes i fer-lo blanc d’alguna crítica. “El que dius és una tonteria”, “No hi entens res”, “Feries millor callant-te”, “Podries ser una mica més simpàtic”, etc. D’aquesta manera estem convertint la comunicació en una guerra, estem enfonsant el diàleg i torpedinant la bona relació. Estem convertint l’interlocutor en contrincant.

 Per evitar aquestes frases caldrà reformular-les amb missatges-jo. És clar que hem d’expressar el que sentim, i tant!, però en primera persona del singular. El resultat serà una descripció objectiva dels nostres sentiments i del comportament de l’altre; ens atindrem als fets observats:

·         “Em sento decebut de veure’t sortir de l’habitació a les dotze”. En comptes de “Si que ets mandrós. Una altra vegada t’has passat el matí dormint!”

·         “Estic preocupat de sentir-te dir que no estàs motivat”. En comptes de “Espolsa’t la mandra de sobre d’una vegada, noia. Sembles una massa de carn amb potes!”

·         “Em posa trista no sentir-te dir cap paraula carinyosa”. En comptes “Ja podries ser una mica més simpàtic!”

Sembla una cosa banal. Només ho sembla.

Aquesta manera d’expressar-se necessita un llarg entrenament per ser ben assimilada i que ens surti espontània quan l’ànim està alterat. En general podríem dir que els mals costums vénen de lluny i els tenim molt arrelats: els hem mamat de petits. Però aquesta vegada el jo ha de reemplaçar el tu sense manies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!