BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Felicitats! La felicitat no existeix. les felicitats, sí. La felicitat es declina en plural. En singular és només una abstracció, res real.
La felicitat d’ús són les felicitats viscudes, i són concretes i plurals. El que vivim són momentsde felicitat, no pas la felicitat. Desitjar felicitat, única i total, és emplaçar-se en la quimera, és una evasió, que no per complaent, deixa de ser, a mig termini, perniciosa.
Per tant, felicitats! El nostre seny popular ha usat sempre el plural. La felicitat d’ús, és diversa en graus, individualitzada en maneres d’aconseguir-la i també en formes de viure-la. La tradició en aquest cas l’ha encertada.
Declinem-ne, doncs, els plurals.
Per començar els moments de felicitat ens arriben per dos vies diferents. Unes vegades per l’acció i d’altres per la serenor. Segons el temperament de cada un i segons l’edat, el goig és viscut per la realització de projectes o per les sensacions d’un ambient relaxant.
Per això la felicitat viscuda té quatre formes diferenciades i cap d’elles l’explica en exclusiva. Un error freqüent és parlar-ne només d’una excloent les altres.
· El gaudi proporcionat pel plaer dels sentits i els moments de gran joia. Es tracta d’una felicitat viscuda en l’acció i provinent de l’exterior.
· El gaudi de sentir-se content. L’acontentament, si voleu. Senzillament sentir-se feliç pel que un està vivint, satisfet del que un porta a terme o li toca viure. La felicitat, en aquest cas, té trets passius i la font se situa també en l’exterior.
· La serenitat. Viure la calma i la pau interior. La font d’aquesta forma de felicitat és interna i alhora es viu passivament.
· L’ engatjament, l’acció compromesa en un objectiu. El gaudi proporcionat per les relacions o per les activitats a les que trobem sentit. Més exactament, són activitats o relacions que en tant que hi trobem sentit, donen el sentit de la nostra vida. La font és interna (els objectius que complauen i busquem són diferents per a cada persona) i es desplega en una activitat.
Hi ha un punt en comú: els moments feliços van lligats a emocions agradables i a pensaments que cultivem i a gestos corporals que afaiçonem. Sí. Encara que la loteria genètica inclina el temperament d’algunes persones cap a sentiments negatius, no podem cansar-nos d’insistir que aquest es poden modelar a partir de la nostra manera de visionar les situacions, d’enfocar-les; a partir dels nostres pensaments (un altre dia explicarem els gestos dels moments feliços). La saviesa popular aquí també l’encerta: veure el vas mig ple o veure’l mig buit només depèn de nosaltres. Ben fàcil que és. Una sentència tant coneguda, però tant menystinguda en la pràctica.
Els moments de felicitat tenen, per tant, moltes cares. Tant com els mots que les expliquen: joia, entusiasme, estar contents, satisfacció, orgull, optimisme… Com també els seus contraris: ira, ràbia, tristesa, gelosia, vergonya, culpabilitat, desgana, neguit, aprensió… Els primers són a conrear i els segons a foragitar. Depèn de nosaltres. La felicitat és una forma de llibertat.
Us desitjo moltes felicitats! Mireu per quants camins diferents podem trobar moments feliços. Us animo a explorar-los. Segur que, posats a fer, en trobareu més cada dia i els explotareu millor. Moltes, moltes felicitats!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Després d’aquesta classe magistral, crec que sí, que tinc moltes felicitats en acabar el dia; i el millor és quan em desperto el cafè, la finestra, el cel, el silenci ..comencen les felicitats i es barregen amb els seus contraris com la tristesa, o la ràbia, o el neguit, però quan apareix el moment l’agafes i ….. walk on !!
Bon vespre !
Sí, hi ha diverses maneres de viure la felicitat i diferents camins. I crec que tots són importants. No hauríem d’oblidar-ne cap…
molt interessant i encertat. Hi dius veritats com a punys, malgrat que no sempre les posem en pràctica tot i que, per exemple en el meu cas, les comparteixo totalment. Tanmateix, saps que en ocasions el desànim és difícil de vèncer. Amb tot, la gran font de felicitat està en nosaltres mateixos i, com bé dius, en la nostra manera d’enfrontar les coses.
La meva mare, que no hi veu, ho porta molt malament. Tot i haver-se quedat cega progressivament al llarg de la vida i tot i que era una cosa sabuda i anunciada, no l’accepta de cap manera. Això la fa doblement desgraciada. Tot el dia en un plany autocompassiu que es fa insuportable per a tothom.
Hauria d’entendre tot allò que dius aquí i, si puc, li llegiré el teu article. Si aconsegueix veure el got mig ple i trobar allò que la vida encara li ofereix, serà més feliç.
Una frase em sembla absolutament afortunada:
La felicitat és una forma de llibertat. I només nosaltres podem assolir aquesta parcela.
Moltes felicitats a tu també, Narcís.
Hi estic d’acord. Felicitats, que no l’abstracció de la Felicitat. Però de vegades ser lliure costa. Conrear moments de felicitat i, sobretot, foragitar els contraris, segons el caràcter (potser) és difícil.