BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Una investigació recent explica millor el comportament del qui beu alcohol. Tots coneixem la relació entre alcohol i agressivitat. Doncs bé, ara sabem com funciona aquesta relació. No només és deguda a l’afebliment de la capacitat de control. L’alcohol també distorsiona el funcionament cognitiu. Quatre gotes d’alcohol i el món canvia de color. Quin? El color d’una intencionalitat, aquella que li atribueix el que beu. Per a ell res no és fortuït i tot el que passa i observa porta el segell d’una intenció, d’una voluntat que li atorga un objectiu molt concret. Evidentment, segons quina intenció hi detecti, qui ha begut reaccionarà d’una forma o una altra. Veiem-ho.
24 voluntaris. Se’ls demana de comentar escenes de la vida quotidiana després d’haver pres una copa. El cocktail porta per a tots granadina i ananàs, però amb una dosi d’alcohol per a la meitat d’ells. De forma neta i clara els comentaris són ben diferents per a cada grup. Per als que han pren el cocktail amb alcohol les situacions més banals prenen de cop un sentit diferent: el conductor d’aquell cotxe “ho ha fet expressament de canviar de carril”, aquella persona “ha empentat deliberadament al del costat”, etc. Ja ho veieu, darrera de cada acció l’alcohol hi detecta una voluntat explícita orientada a un objectiu, normalment malèvol i agressiu.
Està clar, doncs, que ja res no és fortuït en la ment del qui ha begut la copa. Ara bé, aquesta intencionalitat portarà colors diferents: afables en uns casos i malèvols en altres segons l’ambient en què es troba el que beu. Si arriba a una llar on la bronca o el mal humor són habituals, l’alcohol hi afegirà la malèvola intenció d’una companya desidiosa, mandrosa o infidel. La continuació no cal que la descrigui. En canvi, en un ambient festiu la copa de cava convertirà el somriure educat en un senyal de seducció, i el frec accidental en un invitació. D’aquí que l’alcohol ens faci creure, a vegades, tant irresistibles…
Queda clar, doncs, que l’alcohol, a més de debilitar la voluntat, distorsiona la visió de la realitat. Ningú del voltant ja no és innocent pel qui ha begut.
Laurent Bègue de la universitat de Grenoble ha portat a terme aquesta i altres investigacions sobre la relació entre alcohol i violència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hi veig una relació amb el que et comentaré: sobre la major hipersensibilitat davant de la realitat dels individus davant substàncies drogodependents…..
….tenia un professor que, tanmateix, continua sent amic que en el seu es posaven a dissenyar amb l’ampolla de wishki al costat i, com em deia, moltes vegades acaben pets abans de fer cap línia bona. Tot i que els servia per a afluixar l’instint creatiu. Sóc abstemi, ehhh Narcís…hahaha, jo emdrogue amb cafeïna…hahahhaa i ara l’estic deixant… ;-(
Una abraçada
com en el meu cas, sempre que bec em sento més procliu a perdonar tothom, a estimar tothom, a la tendresa generalitzada, etc? Mai no m’he sentit agressiva, sinó més aviat tot el contrari. És una manera de comunió amb l’entorn i d’afabilitat extrema, en el meu cas.
És simptome, com crec, de “bleda assoleiada” sense remei, Narcís?