vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Pòdcast

Festival de Patrimoni Històric i Música Antiga de Llíria

A l’església de la Sang, a la Vila Vella de Llíria, concert imprescindible dels Ministrers de Màrsies el divendres 25 de març a les 8 de la vesprada… i viatja plenament a la música del Renaixement i el Barroc!!!

IV COMMEMORACIÓ DIA EUROPEU DE LA MÚSICA ANTIGA: Festival “eMe”de Patrimoni Històric i Musica Antiga de Llíria, del 25 al 27 de març 2022, amb concerts, junt  a Ministrers de Màrsies, d’Ensemble Musicantes i Fahmi Alqhai & Accademia del Piacere

(“Amb Edeta esdevinguérem músics”: el nou podcast de “Cròniques Edetanes” que gravarem el dia abans, el 24, on farem un recorregut històric amb Sime Galduf transportant-nos a la música que sonava a les nostres terres després de l’arribada de Jaume I, i als segles posteriors, i que podreu escoltar a partir de finals de març)

Un bon moment per a recordar el podcastLa Llíria de 1791” de “Cròniques Edetanes” on la sintonia i banda sonora del programa formaven part del CD “Traços de Ministrers” i que l’agrupació musical de Sime Galduf interpretarà en aquest concert…

+info

 

 

La Vallbona, el naixement d’un poble

Paco Server

En acabar la conquesta de les terres valencianes liderada per Jaume I, arribaren els primers pobladors cristians a la vila de Benaguasil, on mai no passaren de constituir una minoria social. Dècades després, al voltant de 1280, els cristians de Benaguasil començaren a abandonar el nucli urbà i a instal·lar-se en un altre indret del terme municipal: el lloc on hui dia trobem la Pobla de Vallbona.

Aquest nou nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil s’anomenà Vallbona, i els seus pobladors, aprofitant la seua condició de cristians i buscant el profit econòmic per a Vallbona, aconseguiren en 1282 convéncer a Pere el Gran que desviés el camí que connectava València amb Llíria per tal que passara per Vallbona. Tot i que ho obtingueren, aquesta mesura no prosperà en el temps, i el camí anterior, situat a uns quants centenars de metres més al nord, continuà sent el camí utilitzar per anar de València a Llíria.

El nom de Vallbona s’usà per a designar el nucli de poblament cristià dins el terme de Benaguasil fins a l’any 1320, com mostren diversos documents històrics. No obstant això, a partir d’eixe any el terme desaparegué dels documents, sent substituït pel de “Pobla de Benaguasil”.

No fou fins a l’any 1382 quan, en les cartes de poblament, aparegué per primera vegada el topònim que hui coneguem i emprem: la Pobla de Vallbona, síntesi del terme “Vallbona” i “Pobla de Benaguasil”…

+ El naixement d’un poble, el naixement d’un nom: primeres documentacions de la Pobla de Vallbona (SS. XIII-XIV)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Segona Temporada, “Una Pobla neix a la Vallbona” des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Cròniques Edetanes: preparant el seté episodi del pòdcast del Camp de Túria

Enllestint un nou capítol del podcast “Cròniques Edetanes“: dimecres acabem les gravacions i publicarem el cap de setmana… Amb “Edechron”, la nostra màquina del temps, viatjarem al naixement d’un poble, el naixement d’un nom: La Pobla de Vallbona (SS. XIII-XIV)

#CampDeTúria

Tots els episodis del podcast els trobareu als blocs de Vilaweb:

+ A Benaguasil, històries mil

+A Llunàtic

Cròniques Edetanes podcast: la Llíria de 1791

Un informe interessant sobre els pobles del Camp de Túria arriba al Vaticà a les acaballes del segle XVIII.

I entre qüestions de fe, doctrinals i parroquials, l’aleshores arquebisbe de València li conta en eixe escrit al Papa Pius VI costums i història dels territoris de la seua Diòcesi.

És la primavera de 1791, temps on bufa a Europa la Revolució francesa,  i al document trobem autèntiques perles molt curioses de Llíria:

… pinzellades que ens indiquen on estava l’ermita de Sant Sebastià…

… quantes cases i habitants teníem al nostre poble…

… la constitució d’una parròquia dedicada Santa Bàrbara ja en marxa i que donarà peu a una segregació…

… franciscans i trinitaris amb plena activitat als seus convents…

… l’ermita de Sant Vicent que ja és un fet poquets anys abans…

… records de l’antiga Edeta i dels inicis, pel 1300,  del beateri de Sant Miquel…

… els sis molins que hi havia al nostre terme i un fum de masos ben productius molts dels quals encara perduren en els nostres dies…

… una aldea edetana amb plena vida segles enrere però ja despoblada i desapareguda…

… i una altra que comença a ser poble al marge de la nostra ciutat …

Estem a les portes de les Cròniques edetanes

Benvinguts a la Llíria de 1791.

Accedir a l’Episodi 1 de la Segona Temporada, “La Llíria de 1791” des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify  

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

 

Rondalla completa: “Matilde, el darrer viatge”

Podeu escoltar ja “Matilde, el darrer viatge“: un dels protagonistes principals és de Llíria i la història transcorreix en la part central als Serrans. Enric Llopis ens conta en primera persona uns fets reals de fa cinquanta anys i  Carme Cardona ho transforma màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral!!!

“Matilde, el darrer viatge” podcast de Cròniques Edetanes

Episodi 5 de Cròniques Edetanes. Un capítol especial i una mena de continuació de l’anterior, el de les “animetes edetanes“, on continuarem ara donant vida a la cultural oral tradicional de la nit dels difunts.

Tot un plaer compartir tertúlia de bell nou amb Carme Cardona i, el debut entre nosaltres, d’Enric Llopis. Amb ells farem un viatge de cinquanta anys, d’octubre de 1971 a desembre del 2021, per tal de convertir una història verídica en una arrel de llegenda.

Un episodi especial gravat en un paratge màgic. Ens hem desplaçat a la Concòrdia de Llíria, a les bodegues de Torres, i al caliu de la llar de foc del maset hem rescatat de l’oblit a Matilde per a fer-la volar cap al seu darrer viatge.

Accedir a l’Episodi 5 des de les següents plataformes de podcast i webs:

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

Matilde, animeta edetana…

El diumenge passat, a les Bodegues de Torres, en la Concòrdia de Llíria… gravant un nou podcast de “Cròniques Edetanes“… començant ara el muntatge per a publicar dimecres… “Matilde”, Enric i  @CardonaCarme prenen la paraula… i ens conten una història que serà futura arrel de llegenda…

+info 

“Animetes edetanes, arrels de llegenda”: el vídeo del podcast

Des de l’Edeta bimil·lenària B. C., fins a l’actual Edetapuntcom hi ha un fil conductor que connecta tots dos mons: la por a la mort, els ritus funeraris i la creença en l’inframón.

Si abans es pintaven ceràmiques i es picaven làpides, ara escrivim llibres de paper o els pengem a les xarxes, però el contingut és el mateix: què fem després de morts? I aquestes preguntes ens venen quan arriba la tardor i veiem la natura com “mor”, i recordem el nostre final i el dels nostres veïns: morts pacífiques al llit o causades per una “mano ayrada”. I les recordem a casa, llegint o mirant la tele, tal com abans les recordaven anant per uns camins sembrats de “creuetes” i “animetes soles” que ens imploraven una oració per tal d’alleugerir la seua vida més enllà…

La nit de les animetes

Podcast gravat a Llíria, al Casal Jaume I del Camp de Túria d’@AccioCulturalPV, amb la participació de Josema de Miguel, Manolo Sànchez, Joan Domínguez i Carme Cardona. També posàrem una cadira per al Butoni, Greixer, Moro Mussa, Saginer, Banyeta, Cuca Fera, Carronya i restant univers d’espanta criatures que poblaven el nostre món imaginari en una nit com la de hui i on, oralment, perduraven entre nosaltres eternament de generació en generació. Si tanqueu els ulls, vos adonareu de la seua presència entremig de les paraules dels nostres experts de les “Cròniques edetanes”.

+ Ací des de Anchor FM 

+ Ací des de Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’Amazon Music

Des del Camp de Túria, “Arrels de llegenda”

Un assaig que recorre la geografia fantàstica valenciana…

… però prèviament a l’acte en la capital del País Valencià, demà presentarem  i parlarem del llibre al nou podcast de “Cròniques Edetanes” (croniquesedetanes.wordpress.com)

Caça vampirs valencians, poltergeist al Cap i Casal, pobles fantasmes, psicofonies als Serrans…

Des del Camp de Túria a la @placadelllibre l’1 de novembre a la Plaça de  l’Ajuntament València a les 11.40 hores presentació #arrelsdellegenda @GalesEdicions de #carmecardona 

 

 

Llíria i el riu Túria

L’aigua és un element imprescindible per a la vida humana, per això tots els pobles i ciutats tenen en compte l’accés a l’aigua en el moment de la seua fundació. La Llíria ibèrica, l’antiga Edeta, va desenvolupar-se dalt del tossal de Sant Miquel i per abastir-se d’aigua tenien dos punts quasi equidistants: la font de Sant Vicent i el riu Túria. La diferència entre l’un i l’altre és que l’aigua de la font es podia “conduir” fins al peu del poblat i el riu no. Els romans refunden la ciutat en la proximitat de la font i els musulmans acaben d’explotar la xarxa de reg, amb la qual cosa es desentenen definitivament del riu en benefici d’altres viles que podien aprofitar-lo millor. Tanmateix, Llíria sempre ha enyorat el riu, les tradicions populars i alguns intents d’allargar el seu terme fins a la vora de l’aigua donen fe d’aquesta nostàlgia fluvial.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des de Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’Amazon Music

També podeu veure el Podcast al canal de YouTube de “Llíria plantes i patrimoni“:

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres

“Jo sí que he corregut pobles,

he estat en Benissanó,

Benaguasil i la Pobla,

i ara estic a la presó…”

(José Durán ens va recuperar la lletra de com es cantava al Camp de Túria a la primera meitat del segle passat la “Malaguenya de Barxeta”)

L’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria va editar el 2010 un llibre sobre toponímia, tòpics, versets, cançonetes i poemes, dites i gentilicis entre més manies dels pobles del Camp de Túria.

Els Pobles Edetans parlen els uns dels altres (des d’ací podeu adquirir-lo) és un treball de no poc risc de Joan i Neus Domínguez, il·lustrat per Josep Fornieles, que es va presentar el 25 de març d’eixe any al Casal Jaume I de Llíria. I davall vos deixem íntegre el vídeo i el podcast d’aquell acte com a testimoni que, malgrat els anys, aquest treball excels continua ben viu.

Les Atzavares, el barranc fronterer entre Llíria i Benaguasil

Amb el pas del temps, el territori de l’antiga ciutat romana d’Edeta donà pas a la creació de noves viles repartides dins de l’àmbit edetà. Un d’aquests nous nuclis de població va ser, ja en època musulmana, el castell amb la vila de Benaguasil, que sorgí sobre una antiga vil·la romana de l’entorn d’Edeta. En algun moment es degué assenyalar un límit entre tots dos nuclis urbans, un límit que coincideix en gran part amb un barranquet denominat “barranquet de Llíria” o “barranquet de Benaguasil” segons es mire des de Benaguasil o des de Llíria, respectivament. Però també ha tingut altres noms, com ara el sorprenent “barranc de les Atzavares” que el savi llirià Josep Duran documenta ja el 1602.

Manolo Sánchez i Joan Domínguez, coordinats per la periodista Josema de Miguel, raonen i repassen per damunt damunt diverses qüestions relacionades amb aquest barranquet.

Cròniques Edetanes

Accedir al primer programa:

+ Ací des de Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des Google Podcasts

+ Ací des d’Amazon Music

(més…)