Els OVNIS no volen pel cel, els veritables ovnis roden ben a la vora del terra. Ho fan sobretot en els pisos d’estudiants –ara me’n ve un de molt concret al cap–, i van rodolant i prenent vida pròpia. Són les pelusses de ronya, el borrissol, o també anomenats borrellons: aquelles boles del desert que
Es diu David Pèrez, però es fa dir Erm quan canvia la publicitat per la música. Aquesta no és la millor cançó del seu darrer -i segon- disc, Manifest Líquid (Discmedi, 2007), però és la menys moderna (i per tant, la més adequada per aquest bloc). Barreja els loops casolans amb les tècniques d’estudi, en
Si en un anunci es barreja en Miqui Puig amb un guerrillero –dit dels membres dels Teatre de Guerrilla–, un èsser que fa de les sardanes quelcom modern –Guillamino– i un dj que prepara sessions ambientades en les sales d’espera de les consultes mèdiques –oh, gran mestre Phil Musical–, aleshores, és indispensable – obligat –
Esmaperduts després d’haver sentit al mestre Mas versionant la Paulina Rubio, ja res ens espanta –ni l’espanta–. És per això que el solsoní ha decidit plantar cara als versos de mossèn Cinto Verdaguer, perquè ateus, agnòstics, exorcistes, satànics o catòlics i apostólics, es deixin seduir per la religió definitiva, la MASsiànica -que no pas messiànica-.[Sí,
Que ningú s’enganyi –ni us enganyi–, el tamany és important. Sí, és una qüestió de mides…No és el mateix un escenari a un pam de terra, que un a metre i mig d’alçada i amb una fossa de 3 metres de distància entre el que (des) afina i el públic. Tot i això, cal reconèixer
Una ombra es passeja per la música en català. No, no és l’ombra política, és l’ombra musical. Va començar el tel·lúric Roger Mas versionant la Paulina. Després apareixen L’Atelier convertint Camela en el bo i millor del pop ensucrat. I després ho remata la sortida dels Manel amb la Shakira més surrealista. Sí, l’ombra de
L’any passat van quedar a les portes del gran premi del Sona 9 un grapat de bons grups. Demà diumenge teniu una molt bona oportunitat per coneixe’ls. Són els Manel, L’Atelier i la Bikimel. Tots ells seran a partir de les 19.30 h. al Via Fora! – C.A.T., al cor de Gràcia.Voleu saber quin tipus
M’agraden els At Versaris. D’acord, puntualitzem: m’agraden les cançons d’At Versaris, tot i que encara no els he pogut veure mai en directe. Quan vaig tenir a les mans el disc Va amb nosaltres (Propaganda Pel Fet!, 2007), li vaig treure el plàstic amb totes les reticències possibles i el vaig disfrutar com la millor
No m’agrada el punk. Per regla general és un soroll que em provoca mal de cap (sóc més del que alguns mal – anomenen ‘cansautors’ o del pop – menys – modern). Per sort, diuen que sobre gustos no hi ha res escrit, i que no m’agradi no vol dir que no pugui valorar la
Mentres el bo i millor de la modernor catalana es passejava ahir a la nit pel Primavera Sound, tota una altra claca de modernor –d’una altra classe?– se n’anava a Nou Barris per gaudir de dos combats: el primer contra el pistatxo –fastuc– dels Antònia Font, i el segon contra les heretgies dels Se Atormenta
Quan no tens temps per actualitzar però vols deixar petjada al bloc, el més senzill és remetres al ‘oh, gran mestre Youtube’ i a l’essencial ‘oh, gran programa Polònia’. A partir d’aquests dos paràmetres, pots trobar joies com aquesta, on les paraules clau són prou explícites: Polònia, Lluís, Llach, Estaca, Txiki, Chiki, Chiqui, Porrera, Perrea,
Vaig sentir a parlar per primera vegada dels Amics de le Arts aquí a l’Enderrock ja fa un parell d’anys. Eren dels classificats de no-sé-quina edició del Sona 9, i la seva proposta de joves curiosos i inquiets em va arrencar un somriure, especialment quan van explicar al món que el que ells feien era
La cançó d’autor és comercial. Ven. Què dic? Quelcom fàcil, només és una qüestió de càlculs. Calculem. Cesk Freixas i Pau Alabajos actuen a la Torna. Omplen la sala (hi havia més d’una vuitantena de cadires -totes plenes- i un grapat de persones dretes, en total més d’un centenar d’individus amb les orelles ben obertes).
A l’Acústica de Figueres es celebra cada any una de les semifinals del Sona 9, just davant del museu Dalí, ben aprop de l’estàtua que aquest va dedicar al mestre Francesc Pujols. L’any passat en aquesta final hi van actuarl L’Atelier, Bikimel i El Pèsol Feréstec, tres grans formacions. Una de les proves del concurs
El diumenge toca descansar, i menjar pa amb oli. Bé, i sobrassada! Ah, per cert! Recordeu que la cita és avui a les 19h. a La Torna. Amb Pau Alabajos i Cesk Freixas. Com ja s’ha dit aquí, aquí, aquí, aquí. i aquí.