Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Esmaperduts després d’haver sentit al mestre Mas versionant la Paulina Rubio, ja res ens espanta –ni l’espanta–. És per això que el solsoní ha decidit plantar cara als versos de mossèn Cinto Verdaguer, perquè ateus, agnòstics, exorcistes, satànics o catòlics i apostólics, es deixin seduir per la religió definitiva, la MASsiànica -que no pas messiànica-.
[Sí, estic parlant de Les cançons tel·lúriques, el darrer disc de Roger Mas]
Les cançons tel·lúriques (K. Indústria, 2008) és una aposta arriscada que a primer cop d’ull
espantarà a part del públic: però estigueu tranquils, el contingut és molt més
assequible del que aparenta.
Engega amb mantres que ens condueixen a
sis poemes adaptats i retallats –que no censurats– del llibre Al Cel, de
Verdaguer –si el poeta aixequés el cap!–, i continua amb un disc basat
en la magistral conjunció de la cançó d’autor més Mas mesclada amb
aires hindús, blues, rock i una barreja de ritmes d’arreu món i de tots
els temps. Aquest és el verdader / verdaguer / sorneguer mestissatge!
El disc té quatre
seccions. Després de Verdaguer, Roger Mas s’endinsa a la Catalunya més
profunda: adaptacions de goigs, contragoigs i recontragoigs, per
continuar amb més de set minuts “Sota l’Om”. El darrer capítol d’aquest
llibre de poesia inclou la única lletra nova: “Tema d’Isàrnia”.
Amagades, unes quantes dames ens agafen de la mà per no deixar-nos
perdre al llarg del disc.
Sí, definitivament, Roger Mas converteix màgicament el tel·luri
en farinetes: fa de Verdaguer un producte apte per a –quasi– tots els
públics.
– D’acord, aquest bloc viu a un altre ritme. El disc ja fa més d’un parell de mesos que va sortir. Però és allò d’obrir l’iTunes i re-escoltar i re-descobrir i re-entusiasmar-se amb un bon treball–
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
LSDes del Cafè Slàvia de les Borges, vam tenir l’oportunitat de reescoltar aquest seu disc exquisit, les Cançons Tel·lúriques (amb la Catalan Version del “Ni una sola paraula” de la Paulina Rubio). Va ser tant íntim i particular!
Roger Mas forever!