Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

18 de juny de 2008
1 comentari

El que es courà en el festival més modern…

Si en un anunci es barreja en Miqui Puig amb un guerrillero –dit dels membres dels Teatre de Guerrilla–, un èsser que fa de les sardanes quelcom modern –Guillamino– i un dj que prepara sessions ambientades en les sales d’espera de les consultes mèdiques –oh, gran mestre Phil Musical–, aleshores, és indispensable – obligat – totalment necessari parar-hi atenció i no cometre el sacrilegi d’ignorar-ho…


Sí, la gent poc-moderna també podem parlar del Pop Arb…

El cap de setmana del 27 i 28 de juny tornarem a ocupar Arbúcies per assistir al festival més-modern dels que es fan i desfan al nostre territori. La recepta passa per llocs agradables, grups molt-molt-molt-moderns i gent amb camises de quadres Vichy. De ben segur que algun atrevit arribarà amb Vespa i olleres de sol a la cita de la Selva (la comarca, no la tropical). Apart de vestir-se de moderns… els que s’hi acostin gaudiran de bona música.
És una ocasió per no perdres les noves cançons de Guillamino o Conxita i mirar d’assistir a la sessió del Dj Phil Musical amb un vermut a la mà, ben asseguts a la vora de la piscina. Esperar amb candeletes veure en Roger Mas fent de Verdaguer, i aprofitar l’avinentesa (allò del ‘ja que hi ets…’) per mirar d’entendre -o corprendres- amb El Guinxo o aquests que tenen les Manos de Topo. El que de ben segur que entusiasmarà al personal és gaudir de les lletres d’El Pèsol Feréstec, i descobrir si són certes les recomanacions sobre El Petit de cal Eril!, La Banda Municipal del Polo Norte i els ix!.
I quan la modernor ja us surti per les orelles, haurà arribat el moment de confessar al món que us agraden els Madee i cantar amb els Sidonie, que us xiflen les cançons de Mishima i entusiasmen els Sanpedro. Fins que al final de tot, molt al final, descobrirem tots plegats què pot fer en Sisa amb els Acapulco All Stars (altrament anomenats els-integrants-d’Antònia-Font-menys-el-cantant).

Tranquils, jo tot això ho faré sense posar-me camises de quadres, i prometo que el diumenge al llevar-me, tornaré a corprendrem amb l’estat poc-modern habitual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!