Es diu David Pèrez, però es fa dir Erm quan canvia la publicitat per la música. Aquesta no és la millor cançó del seu darrer -i segon- disc, Manifest Líquid (Discmedi, 2007), però és la menys moderna (i per tant, la més adequada per aquest bloc).
Barreja els loops casolans amb les tècniques d’estudi, en un disc amb un total d’onze temes i una remescla pels seguidors de l’electrònica. Erm viu a contracorrent la vida més corrent, i així són les seves cançons. El seu contrapunt a la normalitat social passa per les notes musicals.
Voleu saber més coses sobre l’Erm?
Doncs compreu-vos el seu disc i escolteu-lo!
[La tècnica és senzilla. Vestir-se, sortir de casa, anar fins una botiga de discos (oh, sí, encara existeixen!), atansar-se al dependent, dir en veu alta ‘hola, busco el darrer disc de l’Erm. Té per títol alguna cosa relacionat amb els líquids o l’aigua, o els manifestos… ais, sí, juraria que es diu Manifest líquid’, esperar que el botiguer trobi la preuada joia, passar per caixa, pagar-lo –sí!a vegades cal pagar a la gent que fa música–, treure el plàstic, introduir el preuat donut platejat dins d’algun caxarro i escoltar. Així el descobrireu vosaltres solets…]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!