“… Han tocat tres quarts pa les nou… Ara, les dotze ben tocades…”

Fins ben entrat els 70 del segle passat a Llíria, al Camp de Túria, es mantenia ben viu el sistema horari valencià…

Començàrem perdent els dos quarts que esdevingueren “la mitja”…  i ja després, a poc a poquet anàrem deixant el rellotge sense corda…

+info

Tercera Temporada – Episodi 6 (programa 24)

Tot i ser un municipi tan jove, l’Eliana és un poble amb una gran profunditat històrica que, a poc a poc, anem descobrint. Amb aquest llibre hem recuperat quasi tres segles d’història elianera que restaven invisibles, amagats darrere el palau que els marquesos de Casa-Ramos i de Càceres van edificar en aquest racó assolellat de la Vallbona.

Ja ens podem traslladar al s. XV, on trobem el primer indici: la Taverneta, lloc de pas, lloc de parada, lloc de trobada. I al s. XVI apareix l’Eliana, fruit de la conjunció de tres astres: Jaume Xerta, que crea un nou mas, amb noves terres i séquies dedicades a la vinya; el pare Carrança, que compon el nom de l’Eliana, una ofrena al profeta Elies, pare de tots els carmelites, i finalment, la gran figura de na Leonor de Noronya, la dona generosa que feu possible el naixement de l’Eliana.

El s. XVII representa el creixement, bancal a bancal, d’aquell primer mas, i també apareix el molí de l’Eliana, un element que revolucionarà aquella masia agropecuària cap a plantejaments econòmics i demogràfics nous: els arrendaments.

El s. XVIII és l’inici de l’urbanisme elianer, les primeres cases, els primers carrers, els pous, els forns, tot comença a existir i a madurar.

Al segle XIX, l’Eliana és ja un poble que viurà encara moments aflictius, la desamortització i la desaparició del darrer carmelita: fra Josep Motxolí. Però serà, alhora, el moment de la represa final: el marquesat, la industrialització, la nova parròquia, el repartiment de terres i el naixement del municipi.

Una campana, Maria, és un fidel testimoni de tot aquest passat. Ara està al campanar anunciant els moments vitals del dia, com fa des del s. XVII, i des d’allí regeix i governa el dia a dia de l’Eliana, gent de campana.

L’acte de presentació del llibre va estar presidit per Salva Torrent, l’alcalde de l’Eliana. Rafa Desco, el president del CEL, presentà els autors, Vicent Rubio i Joan Bell-lloc, i dirigí l’acte.

+ I ací teniu la tertúlia completa de Miquel Martí a Ràdio Pobla “La Pobla i l’Eliana. Història d’una segregació.”

+ … i ací el vídeo del mateix programa de l’emissora de la Vallbona publicat al seu Facebook

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 6 de la Tercera Temporada, “L’Eliana, del pare Carrança a la desamortització de Mendizábal”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Porta (o Torres) dels Serrans i en passar-les vas a parar a la plaça de Nàquera i entremig el carrer de Serra, poble amb apel·latiu d’arrels romanes… d’ací arranca la seua denominació, dels de les muntanyes de la Calderona i, en cap cas ni per equivocació, dels pobles xurros…

La comarca dels Serrans rep el nom per primera vegada el 1966 per Sanchis Guarner i es popularitza durant els 1980. Prèviament el 1934 Emili Beüt proposava sense èxit “Serrania de Xelva”. L’accés natural al Cap i Casal des del Camp de Túria era pel portal Nou i no pels Serrans…

+info

Tercera Temporada – Episodi 5 (programa 23)

Amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i Edicions del Bullent. Introducció de Joan Bell-lloc, Carme Cardona presenta l’acte, Núria Sendra presenta l’autor i Carles Rodrigo Alfonso presenta el seu llibre:

«Tinc una barraqueta que no té trespol, i a la matinadeta ja li pega el sol». La cançó no descriu una situació bucòlica, aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica… Arreu del territori valencià, sovint et trobes casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l’espai forestal al passat. Són habitatges senzills que no solien estar habitats de continu però tampoc estaven deshabitats, que han tingut un ús temporal. Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada ens les apropa i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.

Aquest tipus d’habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú estar prou lluny del nucli de població per no pagar la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia, amb els mitjans de l’època.

L’estudi de caràcter general es completa amb l’aproximació a tres tipologies concretes d’hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l’Albufera, les agrupacions de casetes i bodegues entre la Serrania i el Camp de Túria i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Tercera Temporada, “Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts 

+ Ací des d’ iVoox

+ Ací des de TuneIn

L’alba es va mostrant… al port de València el sol comença a traure les lleganyes… el seu despertar ens arriba pel passadís que deixen Mallorca i Eivissa… i l’amic Josep Miquel m’ho constata amb aquestes meravelloses imatges que va captar un grapat de dies enrere…

… i altres imatges de com neix el #BonDia al port #València: mostrem altra alba que ens arriba des de les Illes germanes. També són de l’amic, veí adoptat ara a la Vallbona, Josep Miquel… i, com les anteriors, són de gener 2023…

+info

Ja tenim a les mans (i als ulls) per a gaudir l’últim llibre de Carme Cardona Bartual, “La nova mestra” de @BullentEdicions, Premi Soler i Estruch en els LXVI Premis Castellum Ripae de @CastelloAjunt.

Ara a submergir-nos plenament en aquest thriller psicològic, amb un final negre com un pou, de l’escriptora del Camp de Túria @CardonaCarme!!!

+info

… ni pont de Fusta, ni trenet estaven en aquells moments ni al pensament… estem el febrer del 1858 i, per tant, des del Camp de Túria arribem en tartana (o a peu, o amb diligència) a la València dels Edetans (Valentia edetanorum) entrant per la porta dels Serrans…

+info

A casa nostra, un dels arbres monumentals més arrelat… centenaris i amb fulles símbols de la pau… i plens d’història, la nostra història…

+info

Ni a Quart de Poblet, ni a “Poblet” de la Vallbona…

Cròniques Edetanes estem ara també a “Poblet.info“, un interessant portal web on trobar tot el contingut en valencià de les diferents xarxes socials (YouTube, Instagram, TikTok, Pòdcast, Twitch…)

Cerca’ns a l’apartat de pòdcast on descobriràs magnífics programes!

+info

Tercera Temporada – Episodi 3 (programa 21)

Totes les denominacions documentades que, des de les terres edetanes, hem donat a aquesta població de la comarca valenciana de La Serrania i on ens situem per a narrar la segona part del pòdcast:

Aban ad-duff   (l’aldufer, el que toca el “pandero”)

Abenaduf

Benaduf

El Villar d’Abenaduf

El Villar de Benaduf

El Villar del Arzobispo

El Villar de l’Arquebisbe

El Villar de la Libertad

El Villar de la Llibertat

El Villar

Si bé en la primera part d’aquest pòdcast doble aprofitarem la intimitat de Los Yesares per a conversar amb l’escriptor, ara Alfons s’obre en tertúlia a la gent del grup de lectura “Pasando Pàgina” dels Serrans continuant parlant del seu llibre “Maquis”, un llibre contundent de fa vint-i-cinc anys i que perdurarà eternament, tant per l’escriptura com pel contingut…

(Des dácí accedireu a la primera part del pòdcast: Maquis 25 anys després: amb Alfons Cervera a Los Yesares)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Tercera Temporada, “Maquis 25 anys després: Alfons Cervera parla amb els lectors (segona part)”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox 

Y ací teniu l’entrevista i reportatge de Clara Bayo a Alfons Cervera en aquesta xarrada al Villar del Arzobispo:

Tercera Temporada – Episodi 2 (programa 20)

Xest al-Gar. La vila desperta abraçada al riu, un matí de cel de plom. Dalt, el castell, dignes ruïnes d’un passat incert, vigila la vall i saluda el casalot de l’Andènia. A l’altra banda, la Penya Maria mostra les teranyines d’un sol que no vol eixir, mentre el riu, mansament, recorre l’assut.

Els carrers, humits, es pinten d’olors d’esmorzars. Alfons Cervera ens espera. Entrem a casa, algeps, voltes i baranes, escales i cambres que ens parlen d’una gent i uns costums arrelats en el temps que no volen passar. Seiem en un ambient càlid i acollidor. Alfons comença a desgranar paraules, idees… els pensaments s’enganxen els uns amb els altres, com les cireres…

Comencem a parlar del seu llibre Maquis, una publicació vigorosa de fa 25 anys…

Fins ací, la conversa domèstica amb Alfons. Aquesta és la primera part del podcast dedicat al seu llibre Maquis. Aquesta conversa té una segona part que es desenvolupà al Villar, en un ampli debat amb el club dels seus lectors.

Joan Bell-lloc

(Des dácí accedireu a la segona part del pòdcast: Maquis 25 anys després: Alfons Cervera parla amb els lectors)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Tercera Temporada, “Maquis 25 anys després: amb Alfons Cervera a Los Yesares”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox 

Tercera Temporada – Episodi 1 (programa 19): LA FESTA DE LA LLUM

A trenc d’alba, els habitants d’Edeta aguaiten angoixats cap al mar de llevant. El sol torna a eixir, però com sempre, ha aparegut desganat, més tard i més cap al sud. I també es pondrà més prompte. A aquest pas, arribarà un dia que ja no eixirà, i s’acabaran les plantes, i els animals, serà la nit eterna, serà la fi de la vida…

Sortosament, arriba un dia en què el sol atura en sec el seu camí cap a la nit i canvia el seu trajecte cap al nord. Ara, cada dia ix més prompte i es pon més tard i el dia dura més, i torna l’escalfor de la nova vida a les plantes i als animals que són el seu manteniment. La Vall Bona tornarà a reverdir, per l’Assagador tornaran a passar els ramats, les fonts brollaran de nou i allà baix, des de les torres d’Arse, tornaran a pujar columnes de fum anunciadores de l’arribada de nous mercats…

A Edeta celebren amb cants, crits, música i balls la tornada del nou sol, i l’animen a créixer i a lluitar contra les tenebres. I cada dia el sol allarga el seu camí, i els càntics i les festes edetanes ajuden el sol a fer el seu camí més llarg.

Però alguns, els més savis, comencen a preguntar-se per què? qui fa que això passe? com és que tots els anys passen aquella angoixa? I pregunten als ramaders de terra en dins i als mariners de mar enllà si a les seues terres passa el mateix… i els forasters els responen amb històries molt diverses, són un déus contrariats, són uns herois, són uns éssers mítics que condueixen el sol, que el revifen, que l’apaguen… En cada país expliquen aquest fet a la seua manera, els grecs diuen no sé què de Deméter i la seua filla Perséfone, els romans parlen de les Saturnalia i les Parentalia, els africans, de Tànit, i els celtes… Dels celtes us ho contarà, de primera mà, l’edetana Carme Cardona, ella ha tingut contacte amb uns mercaders de més enllà de l’Oceà, del país del fred i de les boires, d’una illa verda i misteriosa habitada per celtes… li donem la paraula a Carme Cardona…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 1 de la Tercera Temporada, “Febrer, la festa de la llum”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox 

… de cementiri jueu en època medieval a València ciutat… al segle XVI esdevenir, després de purificat, església i convent cristià… per acabar glorificat com a “catedral” del consum a partir de 1971… el gènere humà sense metàfores…

+info

València, anys 1960. Vista de l'antic convent de Santa Caterina, construït en el segle XVI, abans de ser enderrocat per a edificar sobre el seu solar El Corte Inglés de Pintor Sorolla. pic.twitter.com/BUmVf5ddJh

— @PassejantVLC (@PassejantV) January 27, 2023

Als anys 60 no existia a Llíria la ruta del colesterol i anar a Sant Vicent caminant era considerat una bogeria. Al bon temps La Gatovense et portava al parc a passar el dia. A l’altura de la piscina, punt de tornada, darrere Les Escoles i els trulls de Gandia, hui supermercat…

+info

El terra del poble encara per asfaltar… a la dreta de l’anterior imatge, a mig carrer, l’enyorat xorret (hi havia molts a tota Llíria, desapareguts tots ells entre els 70 i 80)… hui on estava el fanal hi ha un quiosc… i a la part del que déiem La Biblioteca, eixia el bus…

+info

… més d’una vintena d’anys abans, l’empresa de transport ja existia com ho acredita aquesta imatge de principi dels anys quaranta… i el seu trajecte unia les poblacions del Camp de Túria de Llíria, Olocau, Marines i Gàtova (d’ací el seu nom)…

+info

Segona Temporada – Episodi 13 (programa 18): Commemoració al Camp de Túria de l’Any Joan Fuster.

Amb els acords de “Criatura Dolcíssima” iniciem de ple aquest viatge. Els versos de Joan Fuster i tres versions. Primers compassos que va musicar Manuel Palau el 1966 i que escoltem amb la  soprano Marta Estal i el pianista Daniel Ariño. Part central de la cançó amb la versió més recent on cantaran  Mireia Vives, Andreu Valor, Berta Iñíguez i Borja Penalba. I el final del tema amb la històrica interpretació de Lluís Llach.

Prèviament, hem escoltat la música de “Marinada” ballet simfònic per a soprano i orquestra composta el 1949 pel mestre Vicent Garcés Queralt amb textos de Joan Fuster.

Al llarg del pòdcast sonaran les veus de Marisa Carpio i Mafi Civera contant-nos aforismes. A Neus Domínguez als primers compassos i la capçalera. A Joan Bell-lloch fent de Josep Pla i quasi acabant l’acte narrant-nos com va col·laborar Joan Fuster, als anys seixanta del segle passat, en una revista de Benaguasil. I, sobretot, a Gemma Pasqual i Núria Cadenes i el seu al·legat “Nosaltres les Fusterianes”.

Dins de l’epíleg, dues perles finals. Una versió coral recitant íntegrament els versos originals de “Criatura Dolcíssima”. I l’acomiadament amb la cançó de record que li va dedicar Paco Muñoz a Joan Fuster.

Aquest acte commemoratiu de la nostra comarca a l’Any Joan Fuster ha estat realitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, l’Ateneu de Benaguasil i el Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià. Imma Riera, en representació de les tres organitzacions, presentarà l’acte i posarà el punt final.

Cròniques Edetanes, amb un mòbil descatalogat que fa de gravadora  i un ordinador cassola amb un programari lliure per a fer el muntatge, artesanalment vos ofereix aquest programa amb poquets mitjans però molta il·lusió i imaginació.  Les Fusterianes tenen la paraula!!!

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 13 de la Segona Temporada, “Nosaltres les Fusterianes, amb Gemma Pasqual i Núria Cadenes”, des de les següents plataformes de podcast:

+ Ací des d’Anchor FM

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox