Blog d'en Xavier Mir

Potser tenia pendent de fer un aclariment. No voldria que cap lector o lectora d’aquest bloc s’hagués confós. En cap moment he tingut més vinculació amb la comissió organitzadora de la consulta d’Arenys de Munt que la d’una persona encantada amb el projecte, que ha intentat fer-ne difusió i que ha tingut el privilegi de viure la festa en persona, encara que fos arribant cap al migdia. Com és lògic, moltes persones em tenen encara ubicat a Arenys de Mar. La xarxa no necessita localitzacions, però a tots ens situen en un lloc o altre per un motiu o altre. Jo he estat vivint aquests darrers anys a Arenys de Mar, però per motius que no ve al cas d’explicar aquí ja no hi visc. Conec amb més o menys proximitat moltes de les persones que han organitzat la consulta, però en cap cas no se’m pot atribuir a mi cap mèrit com potser algú s’ha pensat en algun moment. A cadascú allò que li correspongui.

Foto: Jordi Bilbeny i Josep Manel Ximenis

En el capítol de mèrits i agraïments per la mítica consulta del passat 13-S, la primera pàgina, i amb lletres d’or, és per al Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació, del qual no sóc pas membre. Admeto fins i tot el meu error, quan algun cop he rumiat de fer-me’n, de creure que avui ja no és qüestió de fer moviments sinó xarxes. El MAPA està format per persones d’una gran intel·ligència i experiència en política. No la política que sovint entenem com a gestió dels recursos públics, sinó la de debò, la que ens allibera, la que ens fa pensar, canviar la percepció de la realitat i sovint ens porta al compromís social. Ells són els qui han rumiat l’estratègia de la consulta fins a detalls insospitables. Ara volten pel país explicant-ne les claus de l’èxit. Allà on vagin es mereixen oïdes atentes i aplaudiments entusiastes. D’ells és, doncs, el primer mèrit a reconèixer.

En segon lloc, Josep Manel Ximenis. Ell i només ell, com a regidor de la CUP a l’Ajuntament d’Arenys de Munt, va entrar la moció al Ple. Probablement ho haurien pogut fer altres grups si la CUP no hi hagués tingut presència; no ho sabem. Però ho va fer ell. Per tant, és natural i guanyat a pols que tingués, entre altres honors, el de llegir els resultats (aquell 96 % de SÍ) la nit màgica del 13 de setembre.

A partir d’aquí, la resta d’agraïments i mèrits són per a tots els grups polítics de l’Ajuntament que van apostar per la democràcia. I semàfor vermell, vermellíssim, per al PSOE-C i el seu escandalós argument que, com que ells no són independentistes, no volen que la ciutadania sigui consultada. Defensar el NO hauria estat mol més honest, però les 61 persones que ho van fer els van donar una lliçó. El darrers agraïments, com és lògic, són per a totes les persones que van col·laborar en la històrica jornada i per al conjunt dels habitants de la vila, sobretot els que van anar a votar.

Ara ja és història. Ells i elles, tots plegats, han fet història. Han posat Arenys de Munt i el projecte de la nostra independència al mapa mediàtic del món. A partir d’aquí, el futur. L’estem fent dia a dia, buscant en cada municipi la millor manera de teixir complicitats amb els demòcrates (els socialistes, en la majoria d’ajuntaments i amb comptades i agraïdes excepcions, continuen entossudits a autoexcloure-se’n) per fer noves consultes que demostrin el suport majoritari a la independència. L’esperit d’Arenys de Munt és imparable. Qui el vulgui fer emmudir parlant d’un ridícul risc de frustració és que no té nas. El país és en ple canvi. El tren s’ha posat en marxa. I a l’andana hi ha molts despistats. No aturarem el tren per ells. Estan avisats.