A Berga confirmen que també hi arribarà la democràcia. A ICV se suïciden políticament deixant sense cobertura Jordi Fàbrega (després de la seva enèrgica intervenció a Arenys de Munt) i el mateix batlle Carles Mora, ja que les EPM i AM2000 sumen per ICV. Per no crear “falses expectatives”, diuen. Que la gent pugui votar és una falsa expectativa? I, en canvi, continuar defensant una federació amb qui no es vol federar no és una falsa expectativa? Adéu, adéu, ICV.
Els socialistes catalans ja s’havien suïcidat abans de la consulta, des del moment que, en lloc de fer campanya pel no van decidir autoexcloure’s del joc i la festa de la democràcia. Si fossin una mica llestos, haurien reaccionat en veure l’eufòria local, els indicis de contagi nacional i l’interès de la premsa internacional, però tenim la sort que van encegats de nacionalisme espanyol i encara ens treuen l’Iceta a fer un numeret de circ parlant de la suposada radicalització de CiU per mirar de distreure els seus. Hi ha més radicalització que la que han encetat ells sortint de la democràcia que a tots ens uneix? Seixanta-un únics vots els ensenyen el camí de la dignitat i la democràcia a aquests que es volen presentar com a centrats, moderats i grans demòcrates.
Amb aquest despropòsit polític dels que se senten ofesos perquè es subratlla els punts en comú entre el president de la Generalitat i la Falange, cal recordar que el nostre president va dir que fins i tot els fatxes (i ho va dir amb aquest terme tan despectiu impropi del seu càrrec) tenien dret de manifestar-se. Ho va dir contra l’opinió dels eurodiputats europeus que tenen els peus a terra i el cap on s’ha de tenir. I ho va dir sense defensar, igualment, el dret de la gent d’Arenys de Munt a expressar-se. Per tant, resulta que el feixisme s’autoritza i la democràcia es persegueix. Ja feia bé de denunciar-ho el dia 12 a Arenys de Munt Vicent Partal, com ha subratllat Víctor Alexandre. I aquesta determinació dels socialistes a tibar la corda obligarà finalment ERC al cop de timó si no és que vol lligar-se al vaixell que s’enfonsa.
En teoria falta un any per a les eleccions, però aquest curs polític promet ser el més interessant de la història, superant els que hi ha hagut darrerament, que no han estat pas avorrits. Tenim en Laporta que festeja amb Carretero i tenim una nació amb ganes d’unitat d’acció. És cert: qui es mogui no sortirà a la foto, però em comença a agradar la foto.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El més gros que he sentit dir al Montilla aquests dies és que és que donar permís a la Falange és una mostra de la “grandesa de la democràcia”. Aquest encara es deu creure allò que la transició espanyola i l’amnistia del 77 són l’enveja d’Europa.
I als d’ICV potser els podríem demanar que facin un exercici intel·lectual. Que s’imaginin dient-los als palestins que no s’esvalotin, que no facin res que pugui enfurismar Israel, que ells no els donaran suport per crear-los falses expectatives que sols conduirien a la seva frustració, que segueixin per la via del seny i la moderació i segur que acaben millor així. Així, sí, és com ens tracten. Com a xais a l’escorxador.