El passat 14 de maig feia una proposta als companys i lectors del Bloc Gran del Sobiranisme amb l’article “
Bloc Gran: PIT (Partit Independentista Transversal) i fora!“. Eren els inicis de la gestació de Reagrupament. S’havia vist clarament com molts sectors de CiU animaven Joan Carretero (comentaris, adhesions a grups de Facebook, etc.) a ser crític amb ERC o fins a marxar-ne. Un cop fet el pas existia per primer cop l’oportunitat de crear una nova llista realment transversal, però perquè fos així i perquè fos creïble i no semblés únicament una llista de rebotats d’ERC calia que valoressin d’afegir-s’hi persones de CiU. Altrament, el discurs de la unitat d’acció que havíem estat proposant des de la diversitat del BGS podia quedar en hipocresia barata. A dia d’avui, David Morgades continua militant a CDC. Enric Canela ja no, però no s’ha donat de baixa per entrar a Reagrupament sinó per fer d’enllaç a través del portal www.autodeterminació.cat, impulsat per Anna Arqué. La decisió d’Enric Canela va, doncs, en la línia d’allò que proposava: que el BGS no es quedés al marge de les noves possibilitats.
Quatre dies abans, aquí, al bloc de MésVilaweb, havia parlat dels “
grans avantatges de mobilitzar els independentistes abstencionistes” fent números a partir de l’estudi de Marc Belzunces per al CES. El dijous següent, 21 de maig, també al BGS, aprofundia en la idea amb l’article “
Marques, ideologies i lideratges“, un seguit d’observacions a propòsit de Reagrupament amb la idea de fer-ne una proposta d’èxit a la qual pogués donar suport. Pel mi
g, en la seva col·laboració dels dissabtes, Enric Canela havia escrit: “
Ara és l’hora, ens cal muntar una
candidatura unitària per la independència. Tots units, una de sola. Una
candidatura que agrupi a tots els partits, associacions, agrupacions,
clubs i ‘confraries‘ i
ndependentistes.”
Finalment, el 4 de juny publicava al BGS l’article “La resta de PIT i Reagrupament“. La idea no era altra que presentar un model i veure en quins aspectes s’hi acostava Reagrupament i ens quins se n’allunyava. Fruit de tot allò va sorgir la idea de Sumem.cat, una proposta que vaig mirar d’explicar al bloc http://sumemcat.blogspot.com, però que va rebre un volum de crítiques molt superior al volum d’adhesions explícites.
Aquesta setmana, les paraules primer de Joan Laporta (persona d’innegable capital polític) i després de Carles Mora (persona d’innegable capital simbòlic després de tota la moguda d’Arenys de Munt) han fet veure opcions que Reagrupament s’acosti més a la idea abstracta del PIT. La unitat és un dels pilars de l’esperit d’Arenys de Munt. Mora assegura que no s’ha de menysprear els altres partits. Són indicis positius. La unitat d’acció s’està formant i això és una excel·lent notícia. No badem. Siguem intel·ligents i curosos i la propera legislatura podrà ser la de l’assoliment de la independència.
No voldria parlar en nom dels altres, però si faig cas al que heu dit publicament, penso el següent:
1) Que no es pots barrejar en David , tu i l’Enric en el mateix sac perquè no heu decidit associar-vos a Reagrupament. En David creu que la millor opció és CiU. Tu creus que és ERC i l’Enric creu que no és ni CiU ni ERC.
2) L’Enric creu en la candidatura que proposa Reagrupament. Però de moment no s’associat perquè segons ha dit vol ajudar a fer-la més forta i per això pensa que sense ser associat pot parlar amb més imparcialitat amb altres grups independentistes per tal que s’hi apuntin a la candidatura final. Ell creu que al final s’ha de fer una coalició entre diferents grups independentistes i Reagrupament
3) Jo m’he associat perquè penso que la candidatura s’ha de fer a partir de persones i no a partir de grups. No m’agrada la política de negociar quotes entre els dirigents de grups, m’agrada més que els candidats siguin escollits d’igual a igual a partir d’unes primàries. Per això no m’agrada d’entrada la idea de fer coalicions, perquè es perd democràcia directa quan es fa. Ara bé si al final de tot el procés que Reagrupament ha començat, surt un altre grup alternatiu fort, amb representativitat, escollit democraticament entre els seus membres i que persegueix el mateix objectiu de proclamar la independència, podem parlar-ne de fer una coalició, però sempre s’haurà de referendar per vot directe i unipersonal en unes primàries per cada candidat. Això val també per personatges mediatics com en Laporta.
4) Els altres partits, és a dir els partits actuals parlamentaris, són al meu parer un fre a la idea de la candidatura transversal i unitaria, senzillament perquè ells són anti-transversals i les seves direccions son la demostració de que no és possible cap unitat en prevaler els seus interessos de partit o personals abans del país. El que es pot comptar són amb els seus simpatitzants i militants que realment vulguin la independència per avui i no per més endavant.
5) El nom de PIT no m’agrada gens, però si t’associes, a part d’ajudar a tenir més a prop la indepèndencia podràs proposar el nom a la resta dels companys i potser surt escollit!!
Endavant les Atxes!!
Manel
El dia que a R.cat s’hi addereixen més persones que no pas els rebotats d’Erc o els provinents de l’autodisolt Pi, podrem començar a desitjar que sigui una realitat. Mentre això no passi i mentre tan sols aplegui aquests suports tan sols podem desitjar que siguin capaços de fer un salt endavant i aconseguir una representació parlamentàreia a l’estil de Ciutadans / Ciudadanos.
Ens cal en primer lloc un partit sobiranista de dretes fort perquè així pugui pactar amb l’esquerra un procés d’autodeterminació. Mentre això no es visualitzi … tot són fer volar “Coloms”. Veurem com respon l’entorn dels negocis de Cdc: de moment propiciant que les Tdt siguin de pagament. No perdeu de vista allò que està passant al Congrés de Diputats i que ens afectarà mentre no ens independitzem
Personalment, crec que tindries bastants coses a dir dins Reagrupament, com tots els associats, però alguns com tu, és molt evident. Cada vegada Reagrupament està format per gent més diversa, principalment amb un denominador comú: volen la independència sense excuses ni condicions. Però quants més i més variats siguem, més fàcil ho tindrem per assolir el somni, Catalunya independent. Si Reagrupament no existís, s’hauria de crear, però ja existeix, i necessita enriquir-se. Com diuen molts i jo ho subscric: Si sumem, guanyem.
No em canso de dir que al projecte polític per a la independència li cal articular un missatge positiu pels catalans castellano-parlants. No detecto a hores d’ara una oposició clara d’aquest grup a la independència però no són tampoc afins al projecte. Fixeu-vos que a Catalunya tothom es proclama català, aquest fet ja és una primera victòria importantíssima. Com actuar a partir d’aquí? En la meva opinió hi ha dos missatges a fer arribar a aquest sector de població:
a) Una Catalunya independent no posarà cap impediment als catalans que vulguin conservar la nacionalitat espanyola (en tot cas ho farà Madrid).
b) Una Catalunya independent serà molt curosa a respectar els drets de totes les persones independentment de la llengua que parlin avui, malgrat que l’objectiu a llarg termini sigui confluir tots en una sola societat amb la llengua catalana com a referència.
Amb aquest missatge cal vellugar-se i parlar amb associacions civils del cinturó de Barcelona i afegir-los al projecte.
La realitat és tossuda i, finalment, cada vegada hi ha més gent que ho entén. Haurem de votar l’any que vé la candidatura que girarà entorn de Reagrupament. Obviament hi haurà gent independent, gent d’aquí i d’allà. Però ja ha quedat clar que el nucli central serà Reagrupament. Jo m’alegro Xavier, que t’hagis adonat d’això, doncs no s’entenia gaire el mal rotllo que exihibies amb Reagrupament. Alguns t’ho deiem i tu ets feies l’incomprés i el molest i entossudies en trobarli mil pegues a Reagrupament quan Reagrupament sempre ha estat PIT. Fa tres mesos, ara i dintre d’un any continuarà sent-ho.
No tenia sentit ( ni en té ara ) l’obssessió en marcar distàncies respecte a la candidatura indepentista tranversal que s’estava formant.
Sembla que està ajudant i molt que persones de prestigi com Joan Laporta o l’alcalde Mora s’en mostrin partidaris obertament.
Em qualsevol cas, rectificar és de savis i, tots plegats, ens hem de felicitar. Intueixo que, a partir d’ara, tots aquells que tractaven a Carretero de gurú, de messies i altres bestiesses, es quedaràn calladets, muts i a la gàbia. I és que si alguns deiem que Rcat era la solució no tenia valor però, noi, si ho diu Joan Laporta…
En fi, no és hora de retrets entre nosaltres sinó, com molt encertadament dius, és l’hora de la unitat d’acció entre independentistes i de construïr una candidatura unitària que tingui força, que englobi a les màximes personalitats del món sobiranista i a les diverses plataformes. No hi ha altre solució. I encara més en veure que Esquerra fa el rídicul més estrepitós. No fa ni dos dies que parlava de pactar amb qu vulgui el concert….d’aquí a cinc anys. Però, noi, apareix aquesta moguda i al tenir por que l’any que vé no els voti ni Déu, ara resulta que es desperten de cop i volen muntar -diuen- referérendums arreu. Ai, senyor ! Esquerra, qui t’ha vist i qui et veu !.
Sigui com sigui, endavant les atxes ! Independència ja !.
Sobre PIT, no ho tinc clar, tant de bo, però hi veig mancances. Sobre l’afirmació pel que fa a la unitat tens raó, i també hem anat veient que no es tracta d’unitat model espanyol, i que en el creixement del moviment independentista els moments d’aquesta unitat i l’abandó de certs protagonismes (el compartir, per exemple) han estat fonamental pels èxits.
En aquest sentit penso que cal valorar les declaracions dels qui organitzen la consulta a Argentona.
Perquè una bondat que té el model d’unitat no espanyol és que no té cap problema amb les particularitats i les diferències, però ells afirmen que es desmarquen per no perdre personalitat. No sé com situar la explicació de que volen fer la consulta fora de l’acord de fer-ne de conjuntes el 13 de desembre per aconseguir més ressò pera Argentona.
Ho entendria si es valorés amb bon criteri que aquest previ aplanaria el camí, però el que em sembla preocupant és treure protagonisme a la independència i les seves bondats, a la defensa del dret d’expressió, i a les mancances democràtiques, socials i de decència política de l’estat espanyol i espanyolisme.
Exposen com a raó que Argentona fa temps s’ho havia plantejat: en declaracions de l’associació que organitza la consulta recullo a ElPunt.cat: “aviat i dins d’aquest any, però el que sí que tenen clar és que la
consulta no es vol fer coincidir amb la que es proposa des d’entitats
com Decidim.cat pel 13 de desembre. «Serà impossible repetir el que va
passar a Arenys de Munt, però si som el segon o tercer poble que ho fa,
tindrem més ressò», van comentar.”
Penso que es ressons s’ha de gestiona bé, molt bé. S’ha valorat aquest punt especialment pel que fa a la premsa internacional?
En tot cas, i a banda, els què sí veig clar és que tot i els intents de voler minimitzar o dissimular l’efecte, els efectes i conseqüències de la consulta a Arenys de Munt, a les properes eleccions al Parlament la protagonista és la independència. No sé veure què hauria de canviar perquè no ho aconseguim.