Blog d'en Xavier Mir

Es respira a l’aire. Se sent en els comentaris. Es nota en els articles. Hi estem anant. I serà una cosa històrica no només per a nosaltres. Europa i el món sencer es fixarà en el nostre procés i estic segur “l’esperit de Catalunya” serà alguna cosa més que un llibre de Josep Trueta. El nostre aferrament als valors de la democràcia, la nostra resistència secular a la tirania de Castella i d’Espanya serà admirada i aplaudida arreu. No sé si ho tindrem tot pagat; potser no cal; però aviat començarem una nova etapa col·lectiva.

En una entrevista al digital Directe, Jordi Porta, preguntat per la conveniència de defensar l’Estatut amb una manifestació, respon: ” Crec que no s’ha entès quin és el sentit de la manifestació. No
considerem que s’hagi de defensar l’Estatut, el que creiem que s’ha de
defensar és el respecte a la voluntat que democràticament ha expressat
el poble de Catalunya. Defensem els valors democràtics, davant la
possibilitat que el Tribunal Constitucional modifiqui un text aprovat
pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble, més encara tenint en
compte la desacreditació del TC. Entenem que a això hi ha de respondre
políticament el Parlament i el Govern per una banda, i per l’altra hi
ha d’haver una resposta popular, i una de les maneres que hi ha de
fer-ho és amb una manifestació. Encara hem d’acabar de discutir amb
partits, sindicats i entitats per decidir si la manifestació serà abans
o després de la sentència tot i que probablement serà després perquè
creiem que així hi haurà més participació i assentiment.“

Ahir Jordi Porta era a la manifestació convocada per les entitats sobiranistes. Probablement va quedar eclipsat mediàticament per la figura de Joan Laporta, per la de Jordi Bilbeny (un parlament brillant i vibrant, per cert!) i per la d’altres persones situades a la capçalera, però hi era. Per tant, es comença a conformar la unió de dues expressions que són una mateixa cosa. Si Òmnium no defensa l’Estatut sinó la democràcia, aquest ha de ser el punt de trobada i de confluència. Hi haurà sentència del TC i hi haurà manifestació (per si algú provés de desactivar-la, però, ahir ja els ho vam deixar clar i l’any que ve hi tornarem amb més força encara).

Apostar per la democràcia és ja sinònim de confrontació amb l’Estat espanyol. Ells, ja ho sabem, tenen lleis. Però les seves lleis no són una eina al servei de la democràcia, una expressió d’aquesta, sinó una eina d’encotillament, una lectura restrictiva, regressiva i repressiva. Per això, defensar les lleis espanyoles ja no té cap futur. Ni tan sols per als partits polítics que han d’actuar encara en aquest marc. Més enllà d’aquesta legislatura, no hi ha futur. El conflicte és necessari per a la nostra salut democràtica. Les lleis espanyoles són legals però no legítimes. I quan hi ha una crisi d’aquestes característiques només es pot fer una cosa: democràcia. Que parli el poble català com demà parlaran els veïns i veïnes d’Arenys de Munt.

Si la manifestació de resposta a la sentència del TC es planteja en termes de retorn a la democràcia i de ruptura amb la legalitat il·legítima espanyola, les entitats sobiranistes que ahir van treure 30.000 persones al carrer s’hi podrien afegir. Però ha de ser democràcia de debò. Ni pensaments de restringir-la i encotillar-la nosaltres mateixos demanant si el poble accepta o no la retallada del TC. Aquesta no és la pregunta. La pregunta és si el poble vol que la Generalitat iniciï les gestions necessàries amb l’Estat per recuperar la sobirania i construir la nostra pròpia legalitat com a nou estat europeu. Qualsevol intent d’escamotejar aquesta opció pot acabar en un linxament popular. Els ànims estan encesos. Tenim encara grans dosis de calma i serenitat, però tampoc cal ser temerari i anar provocant. Sentit comú, honestedat i un mínim olfacte polític , sisplau.