Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

5 de setembre de 2009
11 comentaris

Lideratges i xerrameques (o com la independència ja és la centralitat i n’hi ha que encara no ho saben)

Des del moment que l’Estat espanyol ha tret els canons de l’advocacia, la portaveu, la Constitució i el Sant Cristo gros de la sacrosanta unidad de la patria per matar el mosquit d’una petita gran associació que vol saber l’opinió de la gent d’un petit gran poble, entrem en una nova fase. Ara és directament la democràcia i la llibertat d’expressió allò que ens neguen. El país és un clam en aquest sentit, sòmines i zombies a banda. És tan clar que no cal explicar-ho amb paraules. Es percep. El gest exagerat i patètic de l’Estat ha estat tan precís com l’agulla d’una brúixola que, després de sacsejar-la del dret i del revés, acaba marcant, impertèrrita, el nord. Així ha estat com la independència ha quedat definitivament instal·lada en la centralitat. Paradoxes de la vida, gràcies al govern de l’Estat del qual volem marxar.
L’assoliment de la centralitat vol dir que tothom que vulgui exercir algun tipus de lideratge polític ha de passar per aquí, que aquest és el mínim comú denominador, que el missatge quant a aquesta matèria ha de ser clar i contundent i, a partir d’aquí, el que vulguis. En altres ocasions ja he parlat del desplaçament progressiu d’aquesta centralitat des de plantejaments simplement catalanistes. Per entendre’ns, que fins i tot el PP pensi que dient-se PPC arribarà millor al seu nínxol de mercat n’és un bon exemple.

També vol dir que com més abast es vulgui donar al lideratge, més clar i català s’haurà de ser en aquest missatge. Caldrà demostrar que s’entén que hi haurà una fase de desobediència, perquè precisament en el cas espanyol hi ha un divorci entre legalitat i legitimitat i som nosaltres els qui ens hem de bellugar per desmarcar-nos de la seva inèrcia. Volem claredat. I volem unitat. Aquest també és un valor a l’alça. Les jugadetes de vol gallinaci potser les aplaudeix una part de la militància, però serà el polític que es mostri capaç de construir aquesta unitat qui aglutinarà més punts de lideratge.

La resta és fer equilibris, marejar la perdiu, discutir del sexe dels àngels. Per més paraules que s’hi esmercin, tot serà palla si no s’identifica de manera clara i ràpida en qualsevol discurs oral o escrit la proposta, no ja de país, sinó de societat, que s’està fent. O algú es pensa que poden interessar totes aquelles coses que depenen de la democràcia i de la llibertat d’expressió quan aquestes estan estúpidament i gratuïtament amenaçades? N’hi ha, doncs, que xerren pels descosits; d’altres callen amb un silenci còmplice que els hipoteca el futur polític. I la majoria es van acostant a aquesta centralitat consolidada.

No us encanta aquesta oloreta de fruita madura?

  1. Avui he sentit el Colom (persona que no és gaire de la meva devoció, informo només a nivell d’aclariment) que ha dit una cosa que m’ha agradat: Que anem tots a l’una i no mirem pel retrovisor. En el sentit que tothom ha fet cagades i que deixem les disputes internes enrere.

  2. Em sembla que estem davant d’un moment històric per a Catalunya. Aquest matí llegeixo que Figueres també es proposa seguir l’exemple d’Arenys de Munt. I la bola de neu s’anirà fent gran, fins i tot en aquells pobles on governa el PSC, perquè a ningú li agradarà saber que al poble del costat tenen més drets democràtics que al seu.

  3. Algú d’ERC em pot aclarir per què volen votar els pressupostos espanyols, els que paguen l’advocat de l’Estat perquè ens reprimeixi? És que no ho entenc. Puigcercós amb una mà dona suport al referèndum, i per l’altra recolza Zapatero perquè el veti i ataqui l’independentisme. Ja té collons la cosa!!!!

  4. El referéndum d’Arenys de Munt s’ha de fer a tots els pobles de Catalunya. Seria un pas endavant definitiu. Què podem fer per què CiU, ERC i CUP presentin la proposta a tots els municipis ?

  5. Amb Arenys  comencem una nova fase. Tot depèn de la participació. Si supera el 50% del cens, tocarem el cel! La bola de neu es farà grossa i grossa. Si a Catalunya hi ha la sensació que podem ser majoria…la unitat vindrà sola. Laporta serà l’home? En qualsevol cas, estem en la fase en la que els independentistes ens estem comptant per saber quants som. Des d’ERC s’ha dit que no som majoria. A can CiU fan tímides passes i el mateix Mas diu que votaria Sí. A la caverna,Arenys surt al mapa i la miren en lupa.
    I les eleccions són l’any vinent, i no sabem si hi haurà o no referèndum a Escocia. En fi: si la gent d’Arenys de Munt van a les urnes, tard o d’hora es farà el referèndum. No està malament començar a pensar en el 2014…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!